Una de les revelacions de la neurociència moderna sobre el cervell humà és que aquest és una màquina imperfecta d’anticipar el futur. La xarxa neuronal de la nostra escorça prefrontal té la capacitat de generar constants hipòtesis i simulacions, prenent les dades emmagatzemades en la nostra memòria, la qual cosa ens permet prendre decisions a termini, fins i tot utilitzant eines abstractes com el llenguatge i les matemàtiques. La intel·ligència artificial (IA) no només comparteix amb nosaltres aquesta capacitat, sinó que la millora infinitament.

A mitjans del segle XIX, Arthur Schopenhauer, a l’obra Sobre la llibertat de la voluntat, afirmava que el lliure albir és una quimera. Les decisions dels éssers humans estan ineludiblement lligades a la cadena de causa-efecte que regeix l’univers. Diu Schopenhauer que les nostres decisions estan predeterminades per factors que s’escapen de la consciència. En realitat, és la interrelació de les múltiples causes (algunes conegudes, d’altres no) la que en determina cada un dels comportaments i actuacions de cada ésser humà i de la societat en conjunt.

Algunes ments humanes han estat capaces de preveure moviments socials, científics o econòmics avançant-se al seu temps. Així, alguns acadèmics van alertar sobre el ressorgiment del nacionalisme a l’Alemanya dels anys trenta o a la Rússia actual; altres intel·lectuals van imaginar avenços tecnològics amb segles d’antelació (com Da Vinci o Jules Verne). Els inversors de més èxit són capaços d’avançar-se a una recessió o al final d’una bombolla. Tot i això, gairebé ningú no va ser capaç de preveure l’11-S, la crisi financera del 2008 o la covid.

Encara que la ciència ha anat augmentant la capacitat humana per preveure l’evolució de malalties i fenòmens naturals, la nostra habilitat per conèixer el futur és limitada.

Al contrari, la capacitat predictiva de la IA augmenta exponencialment. Els humans podem analitzar una quantitat limitada de dades i necessitem temps per recopilar-ne i extreure’n conclusions. Les màquines, al contrari, poden analitzar quantitats immenses de dades, generant prediccions instantànies amb gran precisió. Aquesta capacitat de predicció és el que ja va permetre a Deep Blue guanyar Kaspàrov en escacs en un llunyà 1997 i a AlphaGo vèncer Lee Sedol en el complex joc de Go el 2016.

Des d’aleshores, les màquines han anat refinant els models predictius i acumulant tota la informació disponible d’internet, les xarxes socials i que obtenen de tota mena de sensors. Aquesta capacitat de predicció permetrà a curt termini frenar la propagació de les pandèmies, temperar conflictes armats, impedir accidents, mitigar l’impacte dels desastres naturals, incrementar els èxits en el camp científic i perfeccionar la presa de decisions d’impacte econòmic. Sense anar més lluny, fa pocs dies s’ha concedit el premi Nobel de Química a dos científics de Google pels seus avenços en la predicció d’estructures de proteïnes mitjançant la intel·ligència arti­ficial.

Però els algoritmes continuaran optimitzant-se. La capacitat de predicció de la IA inclourà, sense marge d’error, els comportaments socials i fins i tot els aspectes més íntims de les nostres vides: amb qui podem procrear amb èxit i com i quan morirem. A aquest ritme, d’aquí vint o trenta anys les màquines podran analitzar tota la informació generada pels humans, la natura i les mateixes màquines, anticipant amb gran exactitud cada aspecte del comportament humà i del nostre entorn.

Les nostres decisions seran cada vegada més irrellevants. Per bé o per mal, la IA reduirà considerablement el lliure albir dels humans. 

Jaime Malet a la vanguardia.com