I SI GUANYEM NOSALTRES?

Aprofitant que aquesta setmana Trump ha anat confirmant l'intercanvi còsmic de cromos –ha insistit que desitja el Canadà i Groenlàndia, i ha posat Ucraïna, i Europa, en mans de Putin–, i aprofitant que el seu alter ego, Musk, admet consumir ketamina –droga dissociativa amb potencial al·lucinogen–, com si fossin al·lucinogens. Plàcid Garcia Planas a l'avantguarda.com

Sorbem uns grams d'al·lucinogen, que la distòpia va de debò. Convençut que a cada canadenc s'amaga un nord-americà esperant-ne l'alliberament, l'exèrcit de Trump començarà per l'angle mort del Canadà, penetrant pel llac Champlain i el riu Richelieu. Capturarà Mont-real, però serà derrotat al seu setge a la ciutat del Quebec: les campanes de Notre-Dame-des-Victories mobilitzaran els canadiens en un escenari estrany per als marines. Hi haurà molts morts –dos generals nord-americans–, presoners i represàlies canadenques contra els collabs trumpistes locals.

Seguim amb la ketamina. Els trumpistes, humiliats, ho intentaran uns anys més tard –“serà una passejada”, afirmarà Trump– i encara quedaran més escaldats. Recolzats de nou per alguns països europeus, els canadencs no només rebutjaran l'envestida, sinó que penetraran en territori nord-americà i –en represàlia per la destrucció de Port Dover, a Ontario– incendiaran Washington, inclosa la Casa Blanca i el Capitoli (aquest últim i al·lucinant detall és necessari perquè Netflix compri el guió).

Massa imaginació? El més fascinant d'aquesta entropia és que ja ha passat abans, i tal com he relatat. “¿Vostè no van cremar la Casa Blanca?”, va recordar Trump al canadenc Trudeau fa set anys en una tensa conversa telefònica... pels aranzels.

Efectivament, els dos intents fracassats d'invasió dels Estats Units van existir. El primer va ser el 1774, amb les tretze colònies rebels intentant per la força que Canadà –llavors essencialment el Quebec– se sumés al somni americà. El segon va ser a la guerra anglo-americana de 1812, amb Jefferson anunciant, en pla Trump, que seria “un passeig”. A la Casa Blanca encara hi ha rastres físics de l'incendi. I el Capitoli no tornaria a ser assaltat fins que Biden va guanyar les presidencials i els patriotes es van rebel·lar. “¿No van saquejar vostès el Capitoli?”, podria respondre avui Trudeau a Trump.

Van ser els canadencs els que van incendiar la Casa Blanca? O van ser els britànics, tenint en compte que Canadà trigaria cinquanta-cinc anys a independitzar-se del Regne Unit? Dos segles després de la crema de Washington, el 2012, el llavors govern conservador canadenc el va commemorar canadencitzant els fets: “Fa dos-cents anys, els Estats Units van envair el nostre territori”, afirmava la narració oficial, “però vam defensar la nostra terra. Ens vam mantenir units i vam guanyar la lluita pel Canadà”. La guanyarien avui? Vés a saber, però el més prudent per als canadencs seria no iniciar ells la guerra. Seria deixar que sigui Trump qui anunciï la invasió amb un tuit després d'estrènyer el botó de la Diet Coke, no fos cas que els passi això d'aquell acudit del primer franquisme:

–Generalíssim, ¿per què no declarem la guerra als Estats Units? Ens guanyaran, incorporaran Espanya a la seva Unió i viurem fantàsticament, com a Oklahoma o Wisconsin –va proposar la cúpula militar a Franco.

–No –va respondre el dictador després de meditar-ho llargs segons.

–Però, per què, Generalíssim?

–Perquè... i si guanyem nosaltres?