Coneixem bé aquests “nyaps evolutius” i sabem com aprofitar-nos-en. Són experts a fer-ho els il·lusionistes, els estafadors, els captadors per a sectes, els publicitaris, els predicadors, els agitadors socials, els manipuladors afectius, els polítics populistes. Coneixen molt bé les vies d'accés a la ment de les persones. Des del començament de la història s'han utilitzat tècniques de persuasió per convèncer la gent. Ara ha aparegut una sofisticada indústria de la persuasió. Vivim en una democràcia hipertecnificada, però crèdula.
Comprenem millor la nostra vulnerabilitat mental si la comparem amb la immunologia biològica. L'organisme és vulnerable a l'acció d'agents patògens externs –virus, bacteris, fongs– i per defensar-se ha creat sistemes immunitaris, que identifiquen aquests agressors i intenten desactivar-los. La situació al nivell mental és anàloga. Ens envolten molts agents que volen dirigir allò que creiem, pensem, comprem, votem, consentim. Els interessa que el nostre sistema immunitari mental estigui deprimit, que siguem vulnerables als eslògans, consignes, mems, anuncis, patògens que poden alterar la nostra manera de pensar. He inventariat tres tipus de patògens mentals: falses notícies, virus mentals i ideologies.
Aquest enfocament ens permet analitzar bé el problema, estudiar les esquerdes al nostre sistema defensiu, identificar els virus, i posar en funcionament vacunes que ens protegeixin, per exemple, contra els manipuladors. Tradicionalment, la filosofia ha estat una “fàbrica d'anticossos”, però actualment està debilitada per l'actiu virus postmodern, que nega la possibilitat de justificar veritats i valors universals. Pensa que és el poder qui decideix allò que és veritable i allò que és fals. En admetre-ho, s'ha posat als peus del poderós. Que més vol un tirà que tenir al costat un filòsof que li digui que no hi ha realitat, sinó relats sobre la realitat, i que l'important és fer-se amb el relat! És exactament el que va dir Kellyanne Conway, consellera presidencial de Trump, per justificar una mentida: “Són fets alternatius”. El tema no és nou. El 2004, Karl Rove, assessor del president George W. Bush, es va blindar contra qualsevol crítica dient “Ara som un imperi i quan actuem creem la nostra pròpia realitat!” Foucault hauria estat acord. No m'estranya que Daniel Dennett —el filòsof nord-americà més actual— hagi escrit: "El que va fer la postmodernitat va ser veritablement malvat. És responsable que practicar el cinisme sobre la veritat i els fets fos una cosa respectable".
Afortunadament, la immunologia mental ens proporciona solucions. Ens permet identificar els virus mentals i posar a punt les vacunes contra ells. A més, ofereix dues supervacunes, que actuen com a màxima estructura de protecció. Una és el pensament crític. La capacitat de reconèixer errors i corregir-los. Una altra és el comportament ètic. L'eficàcia del pensament crític és fàcil de comprendre, però considerar l'acció ètica com una supervacuna mereix una explicació. Ho diré estrepitosament: la màxima creació de la intel·ligència és la bondat, que és el nostre màxim nivell solucionador. Aquesta afirmació sona absurda perquè hem convertit la bondat en una mel·líflua resignació sentimentaloide. Quina miopia! La bondat és la genial constructora de la felicitat pública, la creativitat enèrgica que produeix la justícia. La teleologia de la intel·ligència ens porta a la línia teòrica a la ciència i a la pràctica a l'ètica. I la pràctica està per sobre de la teoria. Per això, el test definitiu d'intel·ligència hauria de ser el test que mesurés la bondat. La bondat és la vacuna definitiva. Ja està dit i veig els meus col·legues psicòlegs i filòsofs donar-se les mans al cap. No tenen cap raó. Defensaré la meva tesi amb un argument molt esquemàtic. El lector pot contestar afirmativament o negativament a cada pas: “La funció de la intel·ligència és resoldre problemes” (Sí o no?). "Els problemes poden ser teòrics o pràctics. Els teòrics es resolen quan es coneix la solució, mentre que els pràctics es resolen en posar-la en pràctica, que sol ser el més difícil". (Sí o no?). “Els problemes pràctics més transcendentals afecten la felicitat i la dignitat de la convivència i anomenem ètica el conjunt de les millors solucions”. (Sí o no?). “A la posada en pràctica de les solucions ètiques és el que anomenem bondat”. Si heu acceptat tots els passos, ha de concloure que la bondat és la gran manifestació de la intel·ligència. Si n'ha negat algun, facint-m'ho saber. Estaré encantat de rebatre el rebuig.
Si realment voldríem resoldre els problemes, si realment volguéssim ser feliços —cosa que dubto— començaríem una campanya massiva de vacunació intel·lectual a tots els nivells, abans que el nostre sistema immunitari mental entri en zero energètic.
Ya he pedido el libro.
ResponEliminaSalut
Tu me l'has recomanat. Salut.
EliminaUn artículo juicioso, venía uno de estos días en El Pais.
ResponEliminaY también hoy en la vanguardia, debe estar de promoción del libro.
Elimina