Al madrileny barri de Lavapiés hi ha una llibreria que a més de vendre llibres, els presta a qui més ho necessita. Luz Serra ha convertit la seva tenda en un lloc de trobada per als veïns del barri. A més, té un piano que pot tocar qui vulgui, és a dir, el paradís terrenal. 
Una àvia de Luz Serra va tenir com a professor de francès a Antonio Machado i una bèstia va caminar en La Barraca de Miguel Hernández fent teatre. Deduir que ja llavors les seves avantpassades estaven escrivint el destí perquè ella acabés regentant una llibreria sembla aventurat. Alguna cosa d'això hi ha, segurament, per la llavor d'interès per la cultura i consciència social que van sembrar en la família. Però Tráfico de libros és una llibreria tan especial que els camins pels quals Serra ha arribat fins aquí no s'expliquen tan fàcilment.

Té molt a veure, també, la seva afició a la lectura —“considero que és un salvavides en molts casos, i si ho és per a mi, ho és per a molta gent”, diu—, tanta que va acumular i va acumular llibres fins que es va veure en la necessitat de buscar un espai en el qual guardar-los. Però a més, i sobretot, ha estat determinant un sentiment molt personal sobre la “necessitat” de comptar amb les persones majors, amb els ancians, que ella diu tenir des que era una nena. “Sempre he dit que una de les misèries de la nostra espècie és que no puguem conviure més de tres generacions juntes, perquè ens perdem molt, molta saviesa, en qualsevol format, no sols com alguna cosa que només sap un savi, sinó també en termes d'alegria, d'humor, de com prendre's uns certs problemes…”.

Resultat? En lloc d'un magatzem, una llibreria; i en lloc d'arraconar llibres, vendre'ls a qui els hi pugui pagar i prestar-los, o regalar-los fins i tot, als ancians que no puguin. O no tan ancians. “Treball amb l'honradesa de les persones des del principi”, compte Serra. “No li diré a ningú que només a partir de tal edat es pot emportar el llibre prestat. Si algú creu que pot millorar la seva qualitat de vida amb la meva ajuda, jo li presto llibres. Ha vingut gent de 40 anys amb una situació econòmica que no li permet comprar un llibre ni de segona mà”.

No és tan estrany en el barri en el qual s'assenteixi la llibreria, Llavapeus, una zona popular i multicultural de Madrid en la qual conviuen veïns de tota la vida, amb les baixes pensions que implica en molts casos; població immigrant assentada, i no tant, amb la precarietat que a vegades comporta; i un cert aire bohemi i alternatiu que tracta de resistir amb prou feines la gentrificació. Així que les històries s'acumulen en aquest petit espai d'acolliment en què s'ha convertit Tráfico de libros, al qual la gent acudeix també a passar l'estona, a xerrar, a la recerca de la companyia que el pas dels anys li ha negat. “Un espai al qual pots entrar sense diners”, explica Serra. I així, una senyora octogenària li conta que un fons voltor que ha comprat l'edifici en el qual viu no para d'apujar el preu del lloguer, tant que ha decidit deixar de pagar-lo fins al moment en què el desnonament l'empenyi a tornar al seu poble natal. “Ja veus, amb 80 anys i obligada a triar entre convertir-se en delinqüent o indigent”, diu la llibretera. Mentrestant, dos homes, també d'avançada edat, un d'ells recolzat sobre un bastó, comenten a la porta el regirat que ha estat el temps aquesta primavera. Una altra veïna entra i aprofita per a saludar a l'amfitriona. 
Una altra de les peculiaritats de Tráfico de libros és la presència d'un piano a la disposició de tot el que vulgui tocar-lo. Per descomptat, sense pagar. La varietat d'escenes que entorn d'ell es viuen són encara més dispars: un nen que acudeix amb el seu pare per a preparar un examen; Sareth, de 42 anys —a la qual trobem durant la nostra visita—, que complementa aquí les classes virtuals que rep; un duo líric o una petita banda de jazz, guitarra i trompeta incloses, realitzant assajos dominicals, o un veterà aficionat que mai va poder tenir un instrument així. Del manteniment i afinació del piano s'encarrega Luis, la mateixa persona que li ho va vendre a Serra, a canvi de les monedes recopilades en una urna per a donacions voluntàries.

Al costat de missatges d'admiració en xarxes, d'ànim, de promeses de visita, Luz Serra també ha rebut uns altres no tan amables, o incerts, com aquell que deia que “només hi ha llibres comunistes”. Coses del nostre temps, fins a una activitat com aquesta té els seus haters. Mentre ens ho explica observem en un lloc destacat de la llibreria l'última novel·la d'un eurodiputat del PP. “Igual que m'he guanyat molts amics, m'he guanyat enemics, des que es va viralitzar la primera publicació. La cultura, a alguns sectors de la població, els fa por. És més el simbòlic del que faig aquí que pel que faig en si mateix, perquè això no és massa. Però el fet que es vegi que es pugui fer a alguns ha de donar-los una miqueta de por”, explica la llibretera.

Efectivament, Luz Serra no discrimina el tipus de llibres que ofereix. La llibreria es nodreix dels que ella compra a majoristes —sempre de segona mà— i de les donacions que rep. Per a decidir el preu, cerca en internet i còpia el més baix. I així, ajudada també amb un canal de venda en línia, aconsegueix sortir a flotació, entre altres raons, pel suport de la gent que sap el que hi ha darrere. “Sense aquesta ajuda, això hauria tancat. La consciència social…”.

Hi ha una altra cosa que fa diferent de Tráfico de libros: a Luz Serra li encanta el que fa. I això permet que dies com l'anterior a la nostra visita, en el qual només va vendre tres llibres, siguin també dies grans. I així ho va deixar escrit aquest mateix matí en les seves xarxes socials: “Perquè he conegut a gent meravellosa, gent que ha agraït la meva companyia tant com jo la seva, perquè he prestat molts llibres a persones majors i també han arribat donacions; perquè ha vingut el meu benvolgut amic i afinador i de nou ha posat maco el piano. Així, de manera capritxosa, la vida sempre em retorna molt més del que dono. No puc negar-ho, ha estat un dia immens. Juan Luis Gallego al PAÍS.

També al barri de Lavapiés, hi ha "La Casqueria" on venen llibres a pes.