El diumenge 3 d'agost, una embarcació plena d'immigrants va embarrancar a Castell de Ferro, a Granada. La platja estava plena i alguns banyistes, pocs, però sorollosos miserables, van saltar per atrapar-los fins que arribés la Guàrdia Civil.

Dues setmanes abans a la platja del Rosario, a Marbella —però això no va sortir als diaris—diversos venedors de vidret (abalorios), samarretes de futbol, ​​bosses i rellotges (tot falsificat) passejaven per la platja i les terrasses dels quiosquets, com sempre, quan van entrar agents de la Policia Local de Marbella pujats a quads. No van entrar embarcacions sinó policies, però la gent va reaccionar igual: se'n van anar pels immigrants. Per amagar-los. Una parella de belgues que menjava en un restaurant va asseure una noia negra a taula i la seva mercaderia la va donar al bar per ajupir-la; alguns veïns van córrer a portar altres venedors a casa seva; diversos banyistes es van afanyar a asseure amb ells un venedor com si fos del seu grup i amagar les samarretes de futbol sota les tovalloles. Ja saben les perjudicades: Louis Vuitton, Chanel, Adidas, Nike; segur que demà troben com reinventar-se. Però posem el focus en la gent anònima a qui no se li ha perdut res i s'engega. Gent que s'ha fregat amb els venedors setmanes o anys, fins a conèixer-los i, per tant, saber de les seves vides i preocupar-se'n. Deshumanitzats els immigrants als discursos d'extrema dreta, a ràdios i televisions i diaris que els segueixen el joc, aquests banyistes (de qualsevol ideologia: la humanitat sempre és superior a qualsevol discurs d'odi) no van dubtar a saltar a protegir gent vulnerable: la seva gent. És important sempre el primer que fa alguna cosa, i allò que faci. Quan vaig saber allò de Castell de Ferro, vaig pensar el mateix: si el primer que s'aixequés ho fes per ajudar el feble, potser s'haurien aixecat els altres, els que es van quedar asseguts quan es van aixecar les bèsties. D'això també va això: de fer-ho abans que et vegin primer. - Manuel Jabois