PERIODISME EN TEMPS DE FOSCOR

 Fernando Belzunce reivindica en un llibre en què és necessari recordar que protegir el periodisme és protegir la democràcia- El director general editorial del grup Vocento, Fernando Belzunce, durant l'entrevista amb EFE amb motiu de la publicació del seu llibre - Francesc Puig a la vanguardia.

“Quan la veritat ja no t'importa, això també és desinformació”. Aquesta frase de Fernando Belzunce que travessa el seu nou lliuro Periodistes en temps de foscor (Ariel) no és només un diagnòstic. És una alerta sobre el moment crític que travessa el periodisme en un context global dominat per la desinformació, el descrèdit dels mitjans i l'afebliment dels valors democràtics. Aquest assaig coral amb més de cent veus de periodistes de tot el món és una defensa urgent d'un ofici que avui, més que mai, està en el centre d'una batalla política, tecnològica i cultural.

L'era digital, que en els seus inicis va despertar il·lusions sobre un accés més lliure i democràtic a la informació, ha esdevingut en un terreny fèrtil per al caos informatiu. Internet i les xarxes socials, amplificades per algorismes que prioritzen el sensacionalisme, han multiplicat la velocitat i l'abast de les notícies falses. Com explica Belzunce (Pamplona, 1976) , “la mentida es viralitza molt més que la veritat”, no sols perquè genera més clics i ingressos publicitaris, sinó perquè troba en l'emocionalitat una arma més eficaç que el rigor. “El problema no és sol el que circula, sinó el que la gent està disposada a creure. La desinformació s'ha tornat desitjada”.

Plataformes com Facebook, Twitter o TikTok han desdibuixat el rol del periodista com a mediador entre els fets i la ciutadania. Quan Elon Musk proclama “el mitjà ets tu”, la qual cosa en aparença podria llegir-se com un apoderament ciutadà, en realitat amaga una deslegitimació dels mitjans professionals com a espais de verificació, context i contrast. I això, segons el director general editorial de Vocento, és el principi de la fi de la democràcia. “Atacar el periodisme professional no és casual. A molts líders els incomoda que existeixin veus que els controlin, que els demanin explicacions”.

El llibre recull impactants testimoniatges de periodistes perseguits, exiliats, silenciats o atacats sistemàticament en xarxes socials mitjançant campanyes organitzades, moltes vegades amb suport econòmic i objectius polítics. “Em va impressionar la sistematicitat de l'atac: no és un troll solt insultant en Twitter. És una maquinària ben finançada que busca callar al periodisme independent”.

“La gent ja no vol informar-se, vol confirmar el que pensa. I això és terrible per a la democràcia”

Les dones, denúncia l'autor, són les més vulnerables en aquest terreny, sofrint no sols violència digital, sinó també una fustigació sexualitzada. Casos com el de Maria Ressa a Filipines, que va rebre més de 500.000 atacs personals per investigar al poder, revelen la magnitud d'un fenomen que no distingeix continents. Des de Sud-àfrica fins al Brasil, des del Pakistan fins als Estats Units, el patró és el mateix: pressió, intimidació i desprestigi cap als qui s'atreveixen a contar el que uns altres volen ocultar. “Molts mitjans han hagut de contractar psicòlegs en les seves redaccions. Estem parlant de mal emocional planificat”.

En Periodistes en temps de foscor, Belzunce deixa entreveure un canvi d'era amb conseqüències profundes sobre les democràcies. L'afebliment del periodisme professional és el reflex d'una crisi més àmplia, en la qual els consensos bàsics -la veritat, la justícia, els drets- s'erosionen dia a dia, mentre les societats, cada vegada més polaritzades, es repleguen en bombolles digitals on només ressonen les pròpies creences. “Estem perdent el terreny comú. La gent ja no vol informar-se, vol confirmar el que pensa. I això és terrible per a la democràcia”.

En aquest clima, el paper del periodisme torna a ser més crucial que mai com a garant de la democràcia. Per això aquest llibre, conclou Belzunce, és una crida a defensar el periodisme com deure cívic, com a trinxera ètica, com a resistència enfront de la foscor. “Hem de tornar a explicar per què som necessaris. Fer bon periodisme no sols és un dret: és un servei a la societat”.