La revelació de Noelia es produeix el mateix dia que s'ha conegut que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha rebutjat l'últim recurs presentat en representació del pare de la jove, per l'associació ultracatòlica Advocats Cristians. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que vetlla per l'aplicació de la llei d'eutanàsia a la comunitat, ja havia reactivat el procés de Noèlia després de conèixer, al gener, que el Tribunal Suprem havia avalat la mesura. La negativa a imposar mesures cautelars tant per part del Tribunal Constitucional com, ara, del TEDH, ha rebutjat més el camí.
L'oposició del pare a l'eutanàsia, ha relatat, era comú a tots els membres de la família. "Cap de la meva família està a favor de l'eutanàsia. Òbviament, perquè sóc un altre pilar de la família. Jo me'n vaig, vosaltres us quedeu aquí amb tot el dolor. Però jo penso: I jo, tot el dolor que he patit durant tots els anys? Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir i punt". "La felicitat d'un pare, una mare o una germana", diu en al·lusió als membres de la família, "no pot estar per sobre de la vida d'una filla".
Aquest és precisament un dels grans debats que s'han plantejat a propòsit del cas de Noelia i altres persones que han topat amb l'oposició dels seus familiars a l'eutanàsia. Com Francesc Augé, el cas del qual es troba pendent de resolució al Tribunal Constitucional, que haurà de decidir sobre la legitimació de tercers a l'hora d'impugnar un acte administratiu com és la concessió d'una eutanàsia.
Als fragments emesos aquest dimarts apareix també, juntament amb Noelia, la seva mare. "Han estat tres anys d'alts i baixos, he estat resant, pensant si ella a l'últim moment diu: me'n penedeixo. Si ella no vol viure, jo ja no puc més". La mare expressa la seva disconformitat amb l'eutanàsia, però assegura que estarà al seu costat fins a l'ùltim moment.
Els presumptes 'Abogados cristianos', no son res en aquest trist cas, com a molt un lamentable McGuffin, per distreure de la postura dels pares, que sent com son els culpables de la situació de Noelia en haver a dut al món sense el seu permis, ara li neguen el dret a llevar-se la vida, al que hi té tot el dret, un dret que ningú li pot negar, com han rfafiticat finalment a Brusel·les Es veu que prefereixen que segueixin patint dia a dia fins ves a saber quan.
Fixem-nos en un altre cas, el del pilot de Formula 1 Michael Schumacher; el 'Káiser' es una persona totalment dependent per culpa del cop al cap que es va donar mentre esquiava amb els seus fills. D'aquest accident en fa ja 13 anys. Imagineu que el pilot te consciencia de la seva situació, pero en no poder moure's no es pot expressar. No ho sabem, encara que segurament no es així, pero de ser-ho, el suplici que patiria aquesta persona es el pitjor que se li pot donar a un humà, i en ambdos casos, tant el de Schumacher com el de Noelia, prevaleix l'egoisme de la familia en detriment de la víctima, encara que en el cas de Noelia, demà posarà fi al seu patiment. Bon viatge Noelia, descansa per fi en pau.
.jpg)
11 Comentaris
Ya he comentado que no estoy en condiciones de opinar. Es un caso complejísimo, muy personal, muy íntimo, no estoy preparado.
ResponEliminaMe pone triste.
Un abrazo
Es molt senzill, Miquel ningú té cap dret a oposar-se a la decisiò persona de Noelia, donada la gravetat de la seva situació i el seu patiment diari. La prova la tens en la sentencia del Tribunal dels drets humans de Brussel·les. També en aquest cas la religió és tòxica, y no la dels pressumptes Abogados cristianos, que tenen de religiosos, de creients el que jo.
ResponEliminaTot el meu respecte i solidaritat per la Noelia. Només ella pot decidir en consciència sobre la seva supervivència; i per dur que sigui, uns pares han de voler la felicitat dels seus fills, i han de respectar la seva actitud davant la vida. La feina d'educar, la bàsica, ja l'han feta; ara han d'acompanyar i estimar fins l'últim moment.
ResponEliminaEls advocats cristians aquests, posen per damunt de tot, uns dogmes; per damunt de la dignitat humana, posen uns dogmes que disfressen de drets; per damunt del dret a la felicitat, posen uns dogmes que encara que no ho diguin consideren d'origen diví; per damunt de la vida, posen les creences en unes lleis d'origen medieval.
No es pot ser bona persona si no es contemplen els matisos, si no s'accepta la persona com un ésser que té el dret a decidir sobre la seva existència en tot allò que no destrueix les existències alienes. No es pot ser bona persona si no revisem continuament els propis dogmes per assegurar-nos que amb la nostra imposició no estem robant a una persona un dret que la mateixa natura aplica moltes vegades amb menys escrúpols.
Compte, car, com quan dius: amb la nostra imposició no estem robant a una persona un dret que la mateixa natura aplica moltes vegades amb menys escrúpols... com és el cas de Noelia,om dius: amb la nostra imposició no estem robant a una persona un dret que la mateixa natura aplica moltes vegades amb menys escrúpols... com és el cas de Noelia,
ResponEliminaAfortunats aquells que tenen les coses tan clares, sens dubte alguna.
ResponEliminaEs de les poques coses en que ho tinc molt clar, jo, que soc el rei dels cagadubtes.
EliminaA la meva neboda, Raquel, la va afectar un cáncer amb metàstasi, als 18 anys, i va morir als 22, després de quatre anys de patiment El meu germà va remoure cel i terra a Espanya i arreu per recabar si hi havia alguna possible solució. No n'hi havia ni n'hi ha encara a dia d'avui. Un dia Raquel li va dir al meu germa: Pare, no em feu cap més tractament, deixeu-me morir en pau, esti cansada de patir per no res.
Soy contrario al aborto y a la eutanasia, no soy cristiano y ni siquiera bautice a mis hijas. Pero soy contrario a estos dos temas, me pongo en la situación de un padre que tiene a su hija torturada, quiere ayudarla y quiere sacrificar su vida para darla bienestar y supongo su dolor inmenso e infinito al ver que la mujer quiere morir, Seguramente en la decisión de esta mujer esta el querer evitar el sufrimiento de su familia, no lo se, pero estoy seguro. Como padre me dolería en el alma, pero si veo que ella es consciente y quiere morir, estaría con ella en su muerte como lo estuve en su vida.
ResponEliminaEn mi caso personal, cuando llegue mi momento no crearé sufrimiento alrededor mío, cuando vea que no puedo vivir con dignidad tomaré las medidas oportunas.
Pero la eutanasia en jovenes, no se, me rechina, puede que dentro de 15-20 años se pueda operar y vivir con dignidad, no lo se, supongo que es esto lo que le mueve al padre.
Un saludo
No se trata de ser contrario ni a favor, es que es un derecho reservado solo a la persona afectada. El resto no importa
EliminaSaludos
Estoy muy de acuerdo con el calificativo aplicado a la religión: "tóxica" y añado, irracional, despiadada, contradictoria e inhumana.
ResponEliminaEspero sinceramente, que esa familia viva el resto de su vida exenta de dolor ni sufrimiento y alcance un poco de lucidez, aunque lo dudo.
Els fanàtics, ho veus Ricard, son gent de bona fe, llevat dels abogados cristianps que son fanàtics amb mala fé.
ResponEliminaLo que demuestra el
ResponEliminapadre, es que es un
reacciónario de mucho
cuidado, dice que le
importa la vida de su
hija, cuando le importa
en realidad su credo.