Noelia Castillo, la jove paraplègica de 25 anys que fa més d'un any i mig que espera l'eutanàsia, ha anunciat a la televisió que la rebrà aquest dijous. La Generalitat li va reconèixer la prestació d'ajuda a morir el juliol del 2024, però la fèrria oposició del seu pare, que va portar el cas als tribunals de la mà d'Advocats Cristians, ha demorat el procés. “Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir i punt”, afirma la noia en una entrevista concedida al programa I ara Sonsoles, d'Antena 3, de la qual ha avançat aquest dimarts uns quants fragments.

La revelació de Noelia es produeix el mateix dia que s'ha conegut que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha rebutjat l'últim recurs presentat en representació del pare de la jove, per l'associació ultracatòlica Advocats Cristians. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que vetlla per l'aplicació de la llei d'eutanàsia a la comunitat, ja havia reactivat el procés de Noèlia després de conèixer, al gener, que el Tribunal Suprem havia avalat la mesura. La negativa a imposar mesures cautelars tant per part del Tribunal Constitucional com, ara, del TEDH, ha rebutjat més el camí.

L'oposició del pare a l'eutanàsia, ha relatat, era comú a tots els membres de la família. "Cap de la meva família està a favor de l'eutanàsia. Òbviament, perquè sóc un altre pilar de la família. Jo me'n vaig, vosaltres us quedeu aquí amb tot el dolor. Però jo penso: I jo, tot el dolor que he patit durant tots els anys? Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir i punt". "La felicitat d'un pare, una mare o una germana", diu en al·lusió als membres de la família, "no pot estar per sobre de la vida d'una filla".

Aquest és precisament un dels grans debats que s'han plantejat a propòsit del cas de Noelia i altres persones que han topat amb l'oposició dels seus familiars a l'eutanàsia. Com Francesc Augé, el cas del qual es troba pendent de resolució al Tribunal Constitucional, que haurà de decidir sobre la legitimació de tercers a l'hora d'impugnar un acte administratiu com és la concessió d'una eutanàsia. 

Als fragments emesos aquest dimarts apareix també, juntament amb Noelia, la seva mare. "Han estat tres anys d'alts i baixos, he estat resant, pensant si ella a l'últim moment diu: me'n penedeixo. Si ella no vol viure, jo ja no puc més". La mare expressa la seva disconformitat amb l'eutanàsia, però assegura que estarà al seu costat fins a l'ùltim moment. 

Els presumptes 'Abogados cristianos', no son res en aquest trist cas, com a molt un lamentable McGuffin, per distreure de la postura dels pares, que sent com son els culpables de la situació de Noelia en haver a dut al món sense el seu permis, ara li neguen el dret a llevar-se la vida, al que hi té tot el dret, un dret que ningú li pot negar, com han rfafiticat finalment a Brusel·les Es veu que prefereixen que segueixin patint dia a dia fins ves a saber quan. 

Fixem-nos en un altre cas, el del pilot de Formula 1 Michael Schumacher; el 'Káiser' es una persona totalment dependent per culpa del cop al cap que es va donar mentre esquiava amb els seus fills. D'aquest accident en fa ja 13 anys. Imagineu que el pilot te consciencia de la seva situació, pero en no poder moure's no es pot expressar. No ho sabem, encara que segurament no es així, pero de ser-ho, el suplici que patiria aquesta persona es el pitjor que se li pot donar a un humà, i en ambdos casos, tant el de Schumacher com el de Noelia, prevaleix l'egoisme de la familia en detriment de la víctima, encara que en el cas de Noelia, demà posarà fi al seu patiment. Bon viatge Noelia, descansa per fi en pau.