LA DESINFORMACIÓ TÉ MÉS PERILL QUE L'HANTAVIRUS

El rei Felip VI ja ho va advertir a Paiporta “No feu cas de tot el que es publica perquè hi ha molta gent interessada que hi hagi caos”. Caos és un terme d'actualitat. Sí, a una part de la societat li interessa que hi hagi una sensació de col·lapse. Començant pels “portaveus del caos”, el terme encunyat per Giuliano da Empoli, amb referència als tecnooligarques que posen les seves plataformes al servei de propagadors de la confusió i de la mentida, i facturen per això. La desinformació emergeix amb més força en situacions de crisi. És un virus que es propaga amb gran facilitat.

Ens ha tocat viure l'era de la desinformació. El papa Francesc ho va advertir davant Jordi Évole el 2019, assegurant que un dels grans problemes del periodisme actual era la desinformació. Avui, set anys després, la població pot tenir accés a una quantitat ingent de dades i no per això estar informada. Hi ha ciutadans que es creuen informats, quan els estan entretenint o, directament, manipulant.

El Departament de Seguretat Nacional (DSN) elabora periòdicament una guia per conèixer quins són els riscos més grans per a la seguretat del país. El principal, en aquest moment, és el ciberespai, catalogat com un risc “molt elevat”. Immediatament després emergeix la paraula en qüestió, desinformació, definida com un risc “elevat” al costat de la immigració, la geopolítica, l'espionatge, l'economia o el terrorisme. És a dir, per als experts en seguretat del Govern central, la desinformació és una amenaça que s'iguala en importància a la crisi energètica provocada per l'estret d'Ormuz o les amenaces de Trump als productes europeus.

En la crisi de l'hantavirus la desinformació ha tornat a emergir com una amenaça real. La ministra de Sanitat, Mónica García, va advertir que “l'alarmisme, la desinformació i la confusió són mesures contràries a la preservació de la salut pública”. A les xarxes socials s'hi ha vist de tot els últims dies: des d'imatges generades amb intel·ligència artificial retratant falsos infectats fins a suposats conductors de vehicles sanitaris sense la protecció adequada.

Els casos relacionats amb la salut són, probablement, el millor terreny adobat als intents de manipulació. Un estudi de la Universitat Carles III va concloure que quatre de cada deu espanyols són vulnerables a la desinformació en matèria sanitària. Quan als enquestats se'ls va preguntar si ells podien ser víctimes del virus de la desinformació, la majoria van respondre que no ho creien. Així, a prop del 70% dels espanyols es creuen capaços de diferenciar una informació falsa, encara que només el 12% arriben a comprovar de veritat si el que llegeixen o li estan explicant en un vídeo d'Instagram o TikTok és cert. Només un de cada deu espanyols contrasta el que consumeix!

El més preocupant és quan el virus de la desinformació s'apodera dels governants. És aquí quan el periodisme i la visió dels experts és de vital importància. Aquests dies s'ha creat fals alarmisme, s'han propagat teories sense base científica i s'ha augmentat la sensació de por en una part de la població que pugui tornar a passar el mateix que el 2020 amb la covid.

Els interessats a crear caos intenten que els consumidors no sapiguem diferenciar el sucre de la sal. Ens ofereixen la IA, que anul·la en ocasions el pensament racional i influeix en la presa de decisions. Hi ha ciutadans en aquest moment prenent decisions importants que només es fien del que li ha respost l'algoritme. Cada vegada pensem menys.

Combatre la desinformació no és gens fàcil. Els mitjans de comunicació i els periodistes ens esforcem a intentar persuadir del perill real a què s'enfronta cada dia la ciutadania i que la nostra feina intenta fer llum en aquest món complex. No sempre ho aconseguim. En la joventut hi ha directament un forat negre.

En la societat s'està començant a crear una dualitat informativa. D'una banda, una part de la societat es troba ben informada, consulta informes de qualitat i basa la presa de decisions en les dades que li ofereixen mitjans de comunicació o professionals contrastats, independentment de la seva ideologia. D'altra banda, una part de la ciutadania només s'informa per les xarxes socials, on no hi ha cap mena de control, ni comprovacions ni rendició de comptes. Es fien pràcticament de tot. El virus de la desinformació campa al seu aire.

En definitiva, som la societat amb possibilitat d'estar més informats i no hem estat mai tan desinformats.

Fernando Hernández Valls