TEMPS DE XARLATANS

Sempre han existit. En totes les èpoques. Però aquesta sembla especial. Cada dia hi ha més xarlatans, a tots els sectors i cada vegada amb més poder. Abans eren excèntrics o marginals, no tenien gaire rellevància més enllà d’entabanar alguns, encara que de vegades fossin molts. Se’ls reconeixia i es prenien cauteles. El que és nou, com diu Moisés Naím al seu llibre Charlatanes. Cómo estafadores, farsantes y embaucadores manipulan a los medios, a los mercados y a las masas ( Debate, 2026) és que “avui, la xarlataneria és més global i lucrativa que mai. Gràcies al poder de la tecnologia, els entabanadors de la nostra època han teixit una xarxa de fraus a una escala sense precedents”.

La pregunta és immediata: per què els nous estafadors triomfen en un món hiperconnectat, amb més accés a fonts, amb més capacitat de contrastar i verificar la mentida? Potser hauríem d’intuir la resposta en el creixement de la desconfiança interpersonal i el deteriorament de l’autoritat dels experts, siguin persones o institucions.

Aquest medi, aquest ambient de recel i descrèdit predisposen cada vegada més persones a donar pàbul a tota mena de xamans de la paraula, als populistes de la política, als manipuladors de la veritat. Quan la veritat es destenyeix d’objectivitat –o es qüestiona o es relativitza–, les veritats subjectives agafen el relleu. Els vius, els temeraris, les entabanadors i els farsants s’aprofiten de les pors i els prejudicis de cada vegada més gent hiperconnectada. El poder tecnològic té aquesta paradoxa: interconnecta, però aïlla –en la seva veritat sectària, en el seu credo incrèdul– cada vegada més persones solitàries i desconfiades.

No volem saber la veritat, sempre incòmoda i complexa. Preferim escoltar els nostres prejudicis que donen forma a les nostres pors i fracassos. El púlpit digital dels nous tramposos aconsegueix audiències impensables per als farsants del nostre temps. Cal protegir-se. Vacunar-se dels terraplanistes de consciències que converteixen en planícies de la ignorància els volums de la realitat complexa. “Tenim una certesa: la pròxima generació de xarlatans amb intel·ligència artificial serà necessàriament molt més destructiva que l’anterior”, adverteix Naím.

La millor manera d’enfrontar els xarlatans és moderar la nostra atenció als histriònics, als excessius, als gesticuladors. Tots aquests escarafalls verbals o formals busquen­ ­enganyar els nostres sentits, pertorbar la nostra autonomia. Cal desconfiar dels que ofereixen solucions ràpides, simples­ i totals. Els problemes o reptes a què ens enfrontem no es resolen amb mags, sinó amb experts i amb ciutadania responsable.

De tots els xarlatans, els pitjors són els falsos profetes. Els distòpics que aprofiten els finals del món diversos per a redempcions fàcils. La vida no té dreceres, gairebé mai. El millor és persistir al camí, per dur, estrany i incomprensible que moltes vegades se’ns presenti. Els xarlatans assetgen. - Antoni Gutiérrez-Rubí.

Segueixo preferint als xarlatans d'antes, sobretot el de Terrassa que sortejava dibuixos de colors mentre venia fulles d'afaitar Palmera.