EL SILENCI DE JOBIM Y ZÉ

3 de septiembre de 1940 – 13 de abril de 2015 Una larga mesa de amigos, en el restorán Plataforma, era el refugio de Tom Jobim contra el sol del mediodía y el tumulto de las calles de Río de Janeiro. Aquel mediodía, Tom se sentó aparte. En un rincón, se quedó tomando cerveza con Zé Fernando Balbi. Con él compartía el sombrero de paja, que lo usaban salteado, un día uno, al día siguiente...

SOMORT

El temps no corre a les nits de l'hospital, els segons semblen minuts, els minuts hores i les hores es transformen en inacabables nits i matinades. Tarda molt a tornar-se a fer de dia, un altre dia que precedirà a una altra nit igual a l'anterior. Tot està somort, gairebè ingràvid, menys la vida d'algú estimat, que lentament, tambè, s'apaga..... Per què no funciona gairebè mai la máquina del ...

DOS GERMANS MOLT PERILLOSOS

El barber que hi ha molt a la vora de casa i al qui hi anem amb el pare a tallar-nos els cabells, és marroqui i a més a més va a prendre el tallat o el cafè al bar del costat d'un que és de Bangla Desh. Conec ambdòs i que hom sàpiga no tenen cap cosi llunyà, o l'amic d'un cosí llunyà o l'amic d'un amic d'un cosí llunyà que pertanyi al moviment gihadista. No són doncs en cap manera, sospitosos...