EL SILENCI DE JOBIM Y ZÉ 15.4.15

3 de septiembre de 1940 – 13 de abril de 2015

Una larga mesa de amigos, en el restorán Plataforma, era el refugio de Tom Jobim contra el sol del mediodía y el tumulto de las calles de Río de Janeiro.

Aquel mediodía, Tom se sentó aparte. En un rincón, se quedó tomando cerveza con Zé Fernando Balbi. Con él compartía el sombrero de paja, que lo usaban salteado, un día uno, al día siguiente el otro, y también compartían algunas cosas más.

–No –dijo Tom, cuando alguien se arrimó–. Estoy en una conversa muy importante.

Y cuando se acercó otro amigo:

–Me vas a disculpar, pero nosotros tenemos mucho que hablar.

Y a otro:

–Perdón, pero aquí estamos discutiendo un asunto grave.

En ese rincón aparte, Tom y Zé Fernando no se dijeron ni una sola palabra. Zé Fernando estaba en un día muy jodido, uno de esos días que habría que arrancar del almanaque y expulsar de la memoria, y Tom lo acompañaba callando cervezas. Así estuvieron, música del silencio, desde el mediodía hasta el fin de la tarde.

Ya no quedaba nadie cuando se marcharon los dos, caminando despacito.

“El silencio”, de Eduardo Galeano
en Bocas del tiempo, 2004
descontexto.blogspot.com

SOMORT 15.4.15

El temps no corre a les nits de l'hospital, els segons semblen minuts, els minuts hores i les hores es transformen en inacabables nits i matinades. Tarda molt a tornar-se a fer de dia, un altre dia que precedirà a una altra nit igual a l'anterior. Tot està somort, gairebè ingràvid, menys la vida d'algú estimat, que lentament, tambè, s'apaga..... Per què no funciona gairebè mai la máquina del cafè?

DOS GERMANS MOLT PERILLOSOS 14.4.15

El barber que hi ha molt a la vora de casa i al qui hi anem amb el pare a tallar-nos els cabells, és marroqui i a més a més va a prendre el tallat o el cafè al bar del costat d'un que és de Bangla Desh. Conec ambdòs i que hom sàpiga no tenen cap cosi llunyà, o l'amic d'un cosí llunyà o l'amic d'un amic d'un cosí llunyà que pertanyi al moviment gihadista. No són doncs en cap manera, sospitosos de res ni perillosos per res.

Hi ha dos germans als qui en certa manera conec: un que fa el xitxarel·lo que és tot el que dona de si per l'Ajuntament de BCN, i l'altre que és Ministre de l'Interior de l'Estat Espanyol. Aquest si que són perillosos, un per curt de gambals i l'altre per integrista ultra catòlic, mentider i difamador compulsiu. Ambdós estàn malalts, sobretot d'estulticia, i no hi ha possibilitat de curació. 

Pel seu bé i sobretot pel nostre, haurien de ser rellevats ambdòs de tots els seus càrrecs públics, i retirats a un lloc segur on no puguin fer cap mal. 

Són un perill, un problema real amb el que hem d'anar molt en compte. Són ambdós intolerants actius i perillosos, molt perillosos, l'ùn per beneit, blai, beroi i bajaula i l'altre per ultra-radical catòlic, apostòlic i reumàtic mental.