15 d’abril 2015

SOMORT


El temps no corre a les nits de l'hospital, els segons semblen minuts, els minuts hores i les hores es transformen en inacabables nits i matinades. Tarda molt a tornar-se a fer de dia, un altre dia que precedirà a una altra nit igual a l'anterior. Tot està somort, gairebè ingràvid, menys la vida d'algú estimat, que lentament, tambè, s'apaga..... Per què no funciona gairebè mai la máquina del cafè?

SHARE THIS

3 comentaris:

  1. Tienes razón...todo se hace monótono y aburrido y uno está a la espera de no sabe qué.
    Y las horas son lentas y pesadas...
    Un abrazo..tengo ganas de verte.

    ResponElimina
  2. Ah, les hores lentes i monòtones de l'hospital... i introspectives.
    Mentre el temps de l'habitació i els passadissos passa lent, el de la memòria recorre en pocs instants dies, setmanes, mesos, anys.

    ResponElimina
  3. Miquel i miquel: hi ha nits més distretes que altres, aquesta des de les dues, i ara a les 7 encara continúa, no ha parat de xerrar boi adormit i de tan en tant canta ranxeres. Se li envà molt l'olla, massa oxigen.....

    ResponElimina