English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

POEMES SATÍRICS



Citava avui a la tertúlia de Rac1 l'advocat Melero a Josep Maria de Segarra en un dels seus poemes satírics. Una forma epistolar la dels poemes satírics que actualment està en hores baixes, potser perquè no és tan fácil sortir-ne indemne davant la justicia com antes, quan la gent encara no se l'agafava amb paper de fumar i pel sol fet de fer-te un pet no t'acusaven del delicte d'odi.

El poema que citava Melero era aquest:

Títol V - Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.

però n'hi ha més... a la Campana els varen recollir tots.

Títol I - De l'estructura nacional


Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.

Títol II - De la nacionalitat

Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.

Títol III - Drets i deures dels espanyols

Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.

Títol IV - Del president de la República

President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.

Títol V - Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.

Títol VI - Del Parlament

Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.

Títol VII - De la justícia

El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.

Títol VIII - De la hisenda pública

Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.

Títol IX
De les garanties de la Constitució

Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.

Títol X
Explicació que dóna El Be Negre

I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.

LA FÁBRICA DE CRETINS DIGITALS


El quocient intel·lectual ha anat augmentant de generació en generació fins ara, cosa que el llibre 'La fàbrica de cretins digitals' associa a l'ús dels dispositius tecnològics, mentre que altres experts neguen la major: no existeixen els nadius digitals, ni la tecnologia provoca un deteriorament cognitiu ni els tests de CI mesuren la intel·ligència de manera fiable. "Els nadius digitals no existeixen" i la Lomloe no va a corregir aquesta falta de competències, adverteixen els professors -
Mònica Zas Marcos - eldiario.es

A La fàbrica de cretins digitals, el neurocientífic francès Michel Desmurget defensa que les noves generacions són les primeres amb un quocient intel·lectual menor que el dels seus pares, en part, a causa de l'ús excessiu de la tecnologia i les pantalles. El provocatiu títol del llibre planteja que els dispositius digitals estan afectant el desenvolupament cognitiu dels nens i adolescents. L'actual director de l'Institut Nacional de Salut francès, que també ha col·laborat en prestigiosos centres de recerca com el Massachusetts Institute of Technology (MIT) o la Universitat de Califòrnia, escriu que "el quocient intel·lectual i el desenvolupament cognitiu disminueixen quan augmenta l'ús de la televisió i els videojocs".

Per establir la comparació amb la generació anterior, Desmurget acudeix a l'efecte Flynn, una teoria que es basa en la pujada anual de les puntuacions de quocient intel·lectual al llarg dels segles XX i XXI. En la seva investigació inicial, el psicòleg James Flynn, que li dóna nom, volia demostrar que les persones blanques no eren més intel·ligents que les negres en una època en què aquestes anàlisis esbiaixades estaven a l'ordre del dia. Pel camí, ha revelat un augment substancial i sostingut del quocient intel·lectual en països de diverses parts i cultures del món. Tot i que les implicacions de l'efecte Flynn han estat preses amb cautela per part de la comunitat científica, alguns han recorregut a ell per defensar el seu efecte invers en els últims anys.

"És veritat que el quocient intel·lectual està fortament afectat per la salut, l'escola o la nutrició. Però en països on els factors socioeconòmics s'han mantingut força estables durant dècades, l'efecte Flynn ha començat a reduir-se. En ells, els" nadius digitals "són els primers nens que presenten un CI més baix que el dels seus pares. És una tendència que s'ha documentat a Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos, França, etc.", defensava Michel Desmurget en una entrevista a la BBC. No obstant això, han aparegut altres estudis que demostren que aquesta baixada es registra des de 1975. I fins i tot si la teoria de Desmurget fos certa, ¿fins a quin punt se li pot atribuir a les noves tecnologies?

A debat: la demonització de la tecnologia - "Hi ha un doble extremisme amb les tecnologies i les investigacions han caigut en un limbe molt esbiaixat", defensa Jordi Martí, assessor tècnic a la Direcció General TIC de la Conselleria d'Educació valenciana. "Seria com dir que els cotxes són els culpables dels accidents, quan en realitat depèn de com els facis servir o de quin tipus de cotxe sigui. En el cas de la tecnologia, passa el mateix", compara. "Avui dia hi ha alumnat bo i dolent, igual que fa 20 o 50 anys, i en ell hi ha gent molt vàlida que juga molt a videojocs i altres que no la fan servir tant i obtenen pitjors resultats", explica. Segons la seva opinió, hi ha altres causes socioeconòmiques que repercuteixen en el fracàs escolar, com la pobresa o la contaminació.

Per ser justos, a 'La fàbrica de cretins digitals', Desmurget esbossa més raons i amplia l'efecte de la tecnologia en relació al seu ús, diferenciant l'educatiu del recreatiu. "El problema és que el món actual és digital i la realitat és digital. I tota competència que no sigui digital, és només un hobby", opina Ernesto Fernández, neurocientífic i CEO de IteNLearning, una xarxa de laboratoris d'implantació de la tecnologia en l'educació. "És fonamental que el seu ús sigui reflexiu i ètic, en lloc d'impulsiu", adverteix.

PRESUMPTES EXPERTS


El doctor Antoni Trilla va estar dissabte al programa Via lliure de RAC1. El doctor Trilla li va fer una confessió al Xavi Bundó. Arribada l'hora de desescalar, ell hauria estat partidari de començar per eliminar l'obligació de portar mascaretes pel carrer. Segons explica, a l'aire lliure, sense aglomeracions, anar sense mascareta és "totalment segur".
Tot d'una, a molts ciutadans aquesta afirmació els ha confirmat la convicció compartida per la majoria que a l'aire lliure la mascareta mai ha estat necessària, ni en els pitjors moments de la pandèmia. Era una mesura preventiva perquè el personal no es desmadrés, perquè les nostres autoritats sanitàries consideren que si no ens haguessin comminat de forma dràstica, no hauríem entès la gravetat de la situació i hauríem anat sempre sense màscara: al supermercat, a casa dels avis o en les reunions familiars o amb amics. Es veu a venir que en tant no sigui obligatori portar la mascareta o 'antivirus', es desmadrará l'assumpte, i no la portarem enlloc, de fet fins aquest moment la mascareta l'hem dut a l'inrevés, quan no calia, pel carrer o passejant per aquí, la portàvem posada, ia casa, amb els familiars o amics, en bars o en restaurants ens la trèiem. Ole i olé. I per acabar ens queda la versió pudorosa, va algú pel carrer caminant per la vorera amb la mascareta baixada, i en creuar-se amb un altre algú, pudorosament es la puja en l'instant de creuar-per baixar-la de nou després. Una altra inutilitat. En fi, que a veure si ens deixen treure ja la mascareta, que amb aquesta calor la veritat és que és molt molest portar-la, tot i que té també els seus avantatges, anant amb la bici pel riu, si portes posada la màscara t'estalvies d'empassar centenars de mosquits i animalons similars que suren en l'aire. No hi ha mal que per bé no vingui.
Aixó és el que consideren les autoritats sanitaries, els presumptes experts, que ens consideren idiotes infantiloides que no ens sabem comportar, quan a la pràctica, ha estat a l'inrevès, la ciutadania, en general s'ha comportat i molt, massa mesells hem estat ben mirat, mentre que ells, els experts, els entesos, no!. Ells ens han enganyat, víctimes de la seva palesa incompetencia, el Dr. Trilla el primer, només cal passar per les declaroteques de quan va començar tot, de quan la pandèmia nomès era una grip suau que amb un paracetamol es curava.

MORT ACCIDENTAL D'UN CIUTADÀ



Un home de 58 anys es va suïcidar ahir, després que la comitiva judicial que anava a complir l'ordre de desnonament truqués al timbre de casa seva, al número 15 del carrer Bacardí, al barri de Sants de Barcelona, -ho explica a la Vanguardia Mayka Navarro-. Fonts municipals van detallar que la persona ara morta estava sent atesa pels serveis socials de l'Ajuntament, que es tractava d'un home que havia perdut la feina i esgotat ja totes les prestacions socials que li corresponien, que havia tingut molts problemes amb el pagament del lloguer, que el consistori havia tractat d'intervenir amb la propietat de l'immoble, però que no van aconseguir arribar a cap acord.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va informar que el jutjat de primera instància número 3 de Barcelona va desestimar l'informe de vulnerabilitat redactat pels serveis socials de l'Ajuntament en què se sol·licitava la suspensió del desnonament. "La situació no complia amb les exigències que estableix el reial decret per considerar el cas com a vulnerable", va destacar la nota del TSJC. Fonts judicials van afegir que el mateix magistrat va facilitar a l'inquilí l'accés als serveis socials municipals. A més, aquest magistrat va ajornar la primera data fixada per a aquest desnonament perquè l'inquilí pogués acollir-se a el servei gratuït de justícia, que li va assignar un advocat.

La víctima havia perdut la feina mesos enrere i esgotat les diferents prestacions socials. Finalment el llançament estava previst a primera hora del matí. El propietari de l'immoble, que correspon a un particular que no és un gran forquilla, havia denunciat a l'inquilí perquè portava sense abonar el lloguer des de juny de l'any passat. Les dues parts havien signat el contracte de lloguer al 2018. El propietari va donar a l'inquilí sis mesos de marge i al gener d'aquest any va anar als jutjats a demanar a l'home que vivia, sol, al seu pis. El jutjat va rebre l'informe municipal de vulnerabilitat dijous passat, 9 de juny. L'advocat de l'inquilí va presentar el document dels serveis municipals en què s'indicava la difícil situació de l'home i en el qual se sol·licitava un nou ajornament. No obstant això, el titular de l'jutjat va entendre que el cas en concret no complia amb els requisits que la llei exigeix ​​per prendre aquesta mesura, i va mantenir la data en què la comitiva judicial havia de presentar-se en aquest domicili de Sants.

L'alcaldessa Ada Colau va denunciar aquest dilluns el suïcidi de l'veí de Sants, "una notícia terrible" que "no s'hauria d'haver produït" ja que els serveis socials havien acreditat a l'abril la seva situació de vulnerabilitat. La líder dels Comuns ha exposat al seu compte de Telegram que l'actual moratòria antidesnonaments "permet evitar aquestes situacions" i assenyala a el jutge per "no aplicar la moratòria i seguir endavant amb el desallotjament". Una decisió que Colau afirma no compartir ni entendre, insistint que els serveis municipals han intentat intervenir "fins a l'últim moment" per evitar el desnonament. Precisament per evitar nous casos, Colau reclama a la judicatura que revisi "els criteris amb els que decideixen aplicar o no la moratòria". Així mateix, exigeix ​​a l'PSOE que "desbloquegi ia" la proposta d'una nova llei de l'Habitatge, que impulsi l'habitatge públic i ofereixi alternatives als desnonaments. El jutge que entenia de el cas no tenia elements per sospitar que el desnonament implicaria problemes de seguretat i per tant no va sol·licitar presència policial per acompanyar a la comitiva. De fet, els moviments socials antidesahucio no estaven a l'tant d'aquest cas i es van assabentar de tot quan ja era massa tard. Dos funcionaris es van presentar a primera hora del matí al bloc, al tercer pis, i van trucar a la porta de l'home. L'individu va obrir amb normalitat i va demanar "un moment". L'home es va llançar a l'buidar a pati de llums i va morir a l'acte.

A mort accidental d'un anarquista, res hi havia d'accident i si un culpable, a la mort accidental d'aquest ciutadà res hi ha d'accidental, i si un culpable, la manca d'humanitat del jutge del jutjat de primera instància número 3 de Barcelona. Maleït sigui!

·#LLAMBORDAGATE A REUS

 


Un grup de sis persones es va endur una pedra divendres passat, de matinada a la Plaça Mercadal de Reus, en un acte vandàlic gravat per una càmera de seguretat. La pedra dita també llamborda, encara que no tinc clar si s'ha de dir pedra o llamborda.

"Els demano que retornin la llamborda, que és de tots". Ho poden fer abans de dilluns, en qualsevol església de la ciutat. És la petició pública feta per l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, als lladres que fa una setmana, la nit de divendres a dissabte, es van endur una llamborda de la plaça del Mercadal. Ho va fer un grup de sis persones, a la 1.40 de la matinada, i la seva malifeta va quedar enregistrada per una càmera de vigilància. Un acte vandàlic que ja ha provocat l'ensopegada d'un veí, abans que s'hi posés una tanca sobre el forat, per evitar mals majors.

L'alcalde ha donat cinc dies als lladres per tornar la pedra sense represàlies, mentre la Guàrdia Urbana investiga el robatori. L'han buscat en cubells de la brossa i també a través de les xarxes socials, per si la intenten vendre. També  han fet "una batuda pels bars", ha explicat Pellicer, per si algú en sabia alguna cosa. De moment, el consistori no es planteja reposar-la, esperant que la tornin.

"Si no, n'haurem de fer una, però del que es tracta és que torni la pedra original. El mobiliari és de tots. L'incivisme i el vandalisme no es poden tolerar." L'ultimàtum fet als lladres acaba avui dilluns. I la proposta: que la deixin, si volen de forma anònima, en algun dels centres de culte de la ciutat. Mentre, el Gremi de Forners ofereix 10 pans de pagès i 10 coques amb cireres a tots aquelles que puguin donar alguna pista de la llamborda sostreta. La llamborda no té cap inscripció ni dibuix particular. És una peça al paviment, a la plaça del Mercadal, davant l'Ajuntament, on se celebrava el tradicional mercat setmanal, i forma part d'un conjunt amb valor històric i sentimental, al costat d'altres on hi ha marcades encara el nombre d'antigues parades. I és que la plaça dona identitat a la ciutat des de l'època medieval. S'hi fan fires, mercats, concerts i concentracions polítiques i veïnals. És punt de trobada social i un dels tresors del patrimoni cultural de Reus.


El cas de la llamborda robada a la plaça Mercadal de Reus ha provocat un gran enrrenou a Twitter, i ha esclatat l'eterna 'guerra' entre Tarragona i Reus. Els anomenats #TuitairesTarragonins van respondre a les declaracions de l'alcalde de la capital del Baix Camp, Carles Pellicer que instava als lladres a tornar la llamborda, dient que la tenien ells i que reclamaven un 'rescat'.  En un comunicat a Twitter indicaven que «un agent infiltrat» va perpetrar la «malifeta». I per tornar-la reclamaven vermut gratis un any, que la plaça Mercadal s'anomeni 'Plaça Tarragona Capital', que Reus «reconegui d'una vegada per totes que Gaudí era de Riudoms» i un programa propi a Canal Reus TV, entre altres peticions.

Unes peticions fetes divendres i que ahir diumenge encara no havien rebut resposta per part del consistori reusenc, motiu pel qual un Tuitaire Tarragoní anònim vestit de diable, en una habitació decorada amb la bandera de Tarragona i la del Nàstic va respondre amb el vídeo «Reusencs i reusenques: s'ha esgotat el temps». En les imatges es pot veure com aquest tarragoní anònim 'assassina' la llamborda de Reus, i anuncia el pitjor: «Ganxets, encomaneu-vos a Sant Pere perquè això només és el començament». La 'guerra' pel #LlambordaGate a Twitter està servida.... continuarà....

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ