Dos Erres, una efemèride quasi oblidada

Diumenge parlava Júlia Costa a la Panxa del Bou en l'escrit 'Desembre 1980 efemèrides íntimes' del 32 aniversari del naixement del seu fill, i dels fets rellevants que es varen produïr arreu aquells dies. Un dels fets que enllaça, que desconeixia o habia oblidat és la matança de l'exercit de Guatemala al poble de Dos Erres el 6 de desembre de 1980. El relat és terrible i em va impactar fortament, aquí us deixo la narració dels tràgics fets que es varen produîr aquell dia. És una efemèride desconeguda o quasi oblidada que cal recordar, per tenir consciència de la barbàrie de l'esser humà, de l'horror de la repressió a vegades ben ve perquè si, sense motiu, raó ni cap justificació... 


"A finales de los años 70 el movimiento guerrillero Fuerzas Armadas Rebeldes (FAR) inició labores subversivas en esta provincia. Ante la amenaza guerrillera, el Ejército estableció un programa de adoctrinamiento de la población. 

El programa militar incluía la 'jura a la bandera', que consistía en que las personas pasaban bajo la bandera nacional y hacían un juramento de fidelidad. La guerrilla, por su lado, hacía el trabajo de penetración en las diversas comunidades localizadas al noroeste del departamento de Petén, cerca de la frontera con México. 
Bajo estas circunstancias la población civil ya no podía desarrollar sus actividades en un ambiente de paz. 

El Ejército inició un control sistemático de la población. Muchos civiles fueron acusados de pertenecer a la guerrilla y posteriormente secuestrados, algunos aparecieron con vida; otros asesinados. 

En el año 1982 se construyó el destacamento militar en la aldea Las Cruces (aledaña a Dos Erres), jurisdicción del municipio de La Libertad, y la consigna del Ejército fue: 'Si no se construye un destacamento militar, quemamos la aldea'. Los militares reunieron a los pobladores de Las Cruces y les solicitaron dinero. 

Al que no tenía, lo obligaban a vender alguna de sus pertenencias bajo amenazas de muerte. La presencia militar se mantuvo durante siete años en el destacamento de Las Cruces. Durante ese tiempo se reportaron muertes violentas y se instituyó con frecuencia el Estado de Sitio. Los habitantes estaban constantemente controlados y vigilados por comisionados militares. En ese entonces ya existían las Patrullas de Autodefensa Civil (PAC), las cuales colaboraban con los comisionados y destacamentos militares. 

En 1982 el general José Efraín Ríos Montt tomó el poder e inició su política contrainsurgente en las comunidades donde la guerrilla, presuntamente, tenía presencia. En mayo de 1982, tres meses después del golpe de Estado que llevó al poder a Ríos Montt, los obispos guatemaltecos emitieron una declaración denunciando la muerte de 'un gran número de campesinos y familias indígenas'. 

Los obispos expresaron: '... han aparecido numerosas familias vilmente asesinadas. Ni siquiera se ha respetado la vida de ancianos, mujeres encintas y niños inocentes. Jamás en nuestra historia nacional se ha llegado a extremos tan graves'. 

Las asesinatos masivos y la total destrucción de aldeas y cosechas infundió el terror en el campo. La estrategia, descrita a menudo como la política de 'tierra arrasada' se tradujo en violaciones de derechos humanos de extrema magnitud. 

A esta política no escapó el parcelanilento Dos Erres. La noche del 6 de diciembre de 1982 un grupo de hombres fuertemente armados ingresó a la aldea y sacó de sus hogares a hom bres, mujeres y niños. Los caminos fueron cerrados y todo aquel poblador que transitara por los mismos, también pasó a ser capturado. La comunidad entera fue masacrada. No se sabe con exactitud cuántas personas perecieron, pero en la exhumación, realizada entre 1994 y 1995 de un pozo de 12 metros se recuperaron 162 esqueletos, entre hombres, mujeres y niños (ver informe forense 1 y 2). 

De conformidad con testimonios que han recibido Famdegua y el Ministerio Público, hay una versión de familiares de las víctimas que señala como responsable de esta masacre al oficial militar Carlos Carías López, quien se desempeñaba como comandante del destacamento militar de la aldea Las Cruces. Los señalamientos en su contra incluyen el saqueo de la aldea, posterior a la masacre. Hay quienes, sin embargo, no logran ubicarlo dentro de los hechos. 

Se dice que la patrulla, conformada por oficiales y subinstructores kaibiles, con el apoyo de tropa local, salió de Santa Elena como a las diez de la noche, en camiones particulares, cubiertos con lonas. Los soldados iban vestidos con ropa de civil. El objetivo era que la guerrilla no los detectara y, al mismo tiempo, que la población se confundiera. 

Todos se pusieron un listón de color rojo en el brazo derecho con el objeto de no confundirse a la hora del ataque. Llegaron a la aldea a las dos de la mañana. Lo primero, sacar a la gente de sus casas. luego se procedió a torturar a los hombres. 

Un oficial violó a una niña. Ya eran las tres y media de la madrugada. A eso de las ocho de la mañana los militares dieron la orden de ejecutar a toda la población. La ejecución en sí, sin embargo, empezó a las catorce horas: un bebé de tres o cuatro meses fue lanzado vivo dentro del pozo.

Le siguieron todos los menores de edad. Los adultos todavía se encontraban encerrados en la casa que ocupaba la iglesia protestante. Entre las mujeres, había niñas de doce y trece años, algunas de ellas fueron violadas. 

A las víctimas se las paraba a la orilla del pozo, con los ojos vendados, y se les daba un garrotazo en la cabeza. Después de los niños se fueron las mujeres, luego los hombres. Mucha gente todavía estaba viva. Una vez lleno el pozo se procedió a cubrirlo con tierra, (a las diecisiete horas del mismo día). 

El resto de gente fue llevada a dos lugares distintos, siempre dentro de los linderos de la comunidad: la Aguada y los Salazares. Las personas fueron ejecutadas y dejadas sobre la superficie del terreno. Se calcula que murieron en total unas 190 personas."

Fuentes: ODHA, SEPAZ, FAMDEGUA Y REHMI.y MANDUJANO

La fi, o no fi del món



A vegades, no fan falta moltes paraules per explicar una història o resumir una idea. En aquest sentit, Augusto Monterroso n'era un mestre. Qui, sinó ell, resumiria tan ironicament, la fi, no fi del món.


"Contar la historia del día en que el fin del mundo se suspendió por mal tiempo."

 - FIN -

Augusto Monterroso 

Jacintha Saldanha, detonants involuntaris


El suïcidi de l'infermera a qui van enganyar perquè revelés detalls de la salut de la duquessa de Cambridge, ha commocionat el Regne Unit. Coles ha anunciat la decisió a través del seu compte a Facebook, on indica "que els australians estan realment enfadats per les tràgiques conseqüències de la broma de l'emissora 2Day FM". "Els volem comunicar que hem demanat a 2Day FM que retiri tots els anuncis del grup Coles", afegeix la nota.

Tot va començar quan els locutors australians Mel Greig i Michael Christian es van fer passar per la reina Isabel II i el príncep Carles per aconseguir dades sobre l'embaràs de la duquessa de Cambridge. Una infermera de l'hospital King Edward VII, on va ser ingressada a principis de setmana Caterina per fortes molèsties derivades del seu embaràs, es va suïcidar divendres en un domicili al centre de Londres, a prop del centre mèdic. Les autoritats australianes han obert una investigació per determinar si hi ha hagut alguna cosa punible en el comportament dels dos periodistes.
Rhys Holleran, director gerent de Southern Cross Austereo, la societat propietària de 2Day FM, ha defensat aquest dissabte que l'emissora no va infringir la llei, encara que ha confirmat que els locutors Christian i Greig seguiran de baixa durant un temps indefinit.
Holleran ha dit que la mort de la infermera Jacintha Saldanha, de 46 anys i mare de dos fills, és un "tràgic succés que ningú va poder preveure", segons la versió de l'edició digital del diari 'Sydney Morning Herald'.

La noticia té moltes lectures a banda del lamentable fet del suïcidi de Jacintha Saldanha. Vagi per endavant que estic totalment en contra d'aquestes brometes de trucar des de la la radio a la gent de bona fe, per part d'imitadors o graciosets, de fet, a la que ho fan, sigui quina sigui la radio, fins i tot Rac1 que és la que tinc actualment de referència, l'apago, i és que no ho suporto, per molt 'gracios?' que sigui o es pensi que és Xavier Pèrez Esquerdo. 
Dit aixó, l'emissora 2 Day FM no va fer res més del que fan cada dia milers d'emissores de tot el món, la gracieta fàcil, la burla de la persona innocent que hi ha a l'altra banda del telèfon. 
En el cas que ens ocupa, alguna cosa no funcionava bé ja abans en Jacintha Saldanha, ni per donar tantes explicacions de l'estat de la plebea casada amb el bergant de sang suposadament blava, ni amb la consecuència fatal del suïcidi. 
Alguna cosa fallava en Jacintha abans de la trucada de 2 day FM. O això o un exagerat sentit de l'honor i la responsabilitat impensable en aquestes contrades, i que tampoc s'enten amb la lleugeresa en que va informar al primer que trucava preguntant per l'estat de la suposada prenyada. Potser aquí trobariem la causa del suïcidi, en la fragilitat del seu estat emocional.
Roïns i miserables els de 2 Day FM pel que varen fer com ja he dit, però roïns, miserables e hipòcrites els qui els critiquen i retiren la publicitat. No són ells els culpables del suïcidi de Jacintha, com a molt i "... " en són els detonants involuntaris, d'una pràctica massa habitual a les radios que potser seria arribada l'hora d'erradicar d'una punyetera vegada.

El sexe segons Woody


El sexe sense amor és una experiència buida. Però com a experiència buida és una de les millors.
.
- És brut el sexe? només quan es fa bé.
.
- L'amor és la resposta, però mentre vostè l'espera, el sexe li planteja unes quantes preguntes.
.
- Només hi ha dues coses importants en la vida. La primera és el sexe i la segona no me'n recordo.
.
- La meva vida amorosa és terrible, el darrer cop que vaig estar dins d'una dona va ser quan vaig visitiar l'estàtua de la llibertat.
.
- La masturbació és sexe amb algú a qui estimes.

- Estimeu-vos els uns sobre els altres.
.
- Alguns matrimonis acaben bé, altres duren tota la vida.
.
- Crec que el sexe és una cosa bella entre dues persones. Entre cinc, ja és fantàstica
.
- El sexe és el més divertit que es pot fer sense riure.

Ser bisexual duplica las oportunitats d'aconseguir una cita el dissabte per la nit.
.
- La diferència entre la mort i el sexe és que la mort és un acte que es pot fer sol i sense que ningú se'n rigui després de tu.




KEEP CALM AND SPEAK CATALAN



L'agitació que va provocar a Catalunya la reforma de la llei educativa que va proposar el ministre de Cultura José Ignacio Wert no va trigar a traslladar-se a les xarxes socials, on personatges públics de tots els àmbits es van manifestar obertament en contra d'uns canvis en l'educació considerats per molts una amenaça per a la llengua catalana.
El Keep calm and speak catalan va ser un dels missatges més compartits aquest dia, i el seu autor, Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic, professor universitari, empresari i col·laborador de Rac1, va decidir convertir el lema a sobre del missatge original, creat per aixecar els ànims als britànics durant la Segona Guerra Mundial i que deia Keep calm and carry on.
Centenars d'usuaris l'han usat ja com a imatge en els seus perfils a les xarxes socials i fins i tot la marca de cerveses Moritz ha anunciat que crearà samarretes amb el lema.
Vist l'èxit del nou logotip, el seu autor ha posat a disposició de tot aquell que ho desitgi una pàgina on es pot obtenir la imatge en totes les mides i formes que exigeixen els diferents espais de cada xarxa social perquè els usuaris puguin adaptar fàcilment als seus perfils. Ganyet també ha avançat que part dels beneficis d'aquesta iniciativa es destinaran a Som Escola, una plataforma que agrupa entitats defensores del sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes. - 

El Principi de Hanlon


Després de caricaturitzar els excessos de la bombolla immobiliària espanyola (1996-2007) en l'exitós còmic Españistán, el seu autor, el barceloní Aleix Saló, torna on el va deixar per signar l'àlbum Simiocracia (Debolsillo), un altre al·legat burleta contra els que han permès la crisi financera. La publicació es va anunciar mitjançant un vídeo difós a través de la xarxa, amb la mateixa presentació que el que va llançar Españistán, i en el qual arriba a plantejar una pregunta: és la crisi culpa d'astuts villans que presideixen els nostres destins? I conclou: "jo sóc més del principi de Hanlon:" mai atribueixis la maldat al que pot ser explicat per l'estupidesa ".

Com succeïa en Españistán, l'historietista Saló (Ripollet, 1983) dirigeix ​​la seva humorada de grans traços contra polítics, banquers i empresaris, sense fer distincions entre governs. Així, el vídeo mostra una descripció libèrrima i sorneguera dels passos que van conduir des de l'esclat de la bombolla immobiliària fins a la recessió actual. Entre la successió d'escenes destaca la que mostra el "triangle passional" format per administracions públiques, caixes d'estalvis i immobiliàries i constructores. Saló també dedica un moment especial als sectors "sobredimensionats durant la bombolla": el futbol, ​​les autopistes de peatge, el sector bancari i les constructores, que es presenten com llasts enganxats a un globus que es desploma.

Si Españistán donava cert protagonisme a l'expresident José María Aznar-el vídeo a Youtube va causar cert disgust entre les files populars i va fer riure el president Zapatero i als ministres Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Salgado-, en aquest segon lliurament audiovisual és el torn de l'expresident socialista (seria interessant saber com reben aquesta segon tráiler entre l'Executiu de Rajoy).

El vídeo també mostra a uns ciutadans cegament enfervorits que celebren les victòries de la selecció espanyola de futbol mentre l'economia s'enfonsa, sense que els successius governs siguin capaços de resoldre el problema. Al final dels sis minuts que dura el vídeo, la veu en off sentència: "Anem, que estem governats per ineptes. I algun simi".

Font: El País Economia

más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-