Busco respostes a com és possible que una part important de la joventut celebri el discurs de l’extrema dreta amb entusiasme. La tendència creix, com demostren les enquestes amb el transvasament de vots del PP a l’extrema dreta a València després de la DANA. Una dada contrastada, els joves no veuen mai els telenotícies. Quan els hi pregunto després d’una representació de teatre alternatiu, responen que els enfrontaments descarnats entre els polítics no molen. Hi ha aversió a la política tradicional. Pepe Ribas.
“El PP només sap titllar el president, la seva família i tot el PSOE d’usurpadors i corruptes”. Un jove filòsof em comenta: “El PP ha adoptat el lema de Lenin: Tot és il·lusió excepte el poder”. Quin és el lema dels socialistes? Els joves universitaris d’un grup de la UB coincideixen: resistir! El PSOE incompleix les promeses de més metges, tampoc no ataca el problema de l’habitatge, de l’especulació, de l’escalfament global, de la falta d’espais culturals sense burocràcia, ni actua perquè ens sedueixi el sistema educatiu. Un jove, a Jerez, durant la presentació d’un llibre va sostenir: “L’esquerra dividida en mil grupuscles enfrontats inspira menyspreu”. Els aplaudiments dels assistents van durar minuts.
Els últims mesos, he tingut l’oportunitat de recórrer territoris poc habituals. He conversat amb moltes persones de diferent posició social, també amb bastants joves durant la presentació del meu llibre sobre les alternatives i les experiències culturals i socials que es van produir en l’explosió llibertària del 1976 i el 1977. Uns fets que els historiadors de la transició del 1978 han omès i que avui desperten sorpresa, entusiasme i reflexió. La majoria desconeixia que va ser entre el franquisme i la democràcia pactada quan van néixer el feminisme modern, l’alliberament sexual i el laïcisme, la consciència ecològica, l’activisme a favor dels drets dels homosexuals, de l’antimilitarisme i la supressió dels judicis militars per a aquells que es negaven a fer la mili, entre altres batalles, que no van ser fàcils.
Insisteixo als joves: “Heu nascut en un món amb llibertat de pensament, de reunió, d’associació entre moltes d’altres i podeu practicar el tipus de sexualitat desitjada. Teniu sanitat pública gratuïta, educació subvencionada, drets de jubilació. Altres drets no s’acaben de complir; cal lluitar per ells, com el dret a un habitatge digne. Però no sigueu ingenus: els llibertaris populistes de l’extrema dreta, si arriben al poder, us ho arrabassaran tot i haureu de tornar a començar”.
