JO NO SÓC TONTO, SI DE CAS BAJÀ 9.3.11

Tinc el costum des fa anys, d'apuntar-me cada dia les paraules amb las que em trobo pel carrer o escolto a la radio, de les quals en desconec el seu significat, o bé no en sé la seva traducció del català al castellà o a l'inreves, i per la tarda ho consulto al diccionari del Sr. Francesc de B. Moll que és con una mena de biblia per a mi, o Google amb tapes de cartró vermelles. Aixó m'ha permés conèixer i emprar paraules en desús, com suara, ballestrejar, endebades i d'altres, i fins i tot reiventar-ne con ranmatí que va recuperar en la seva vessant correcte i autoritzada en Toni Ibañez però referit a ranvespre, o bé bondonia que tampóc és correcte atès nomès s'empra el masculí bonhomia, puig en la edad mitjana d'on prové la paraula, representa que només els homes podien donar almoines o ajuda als necessitats. I en tot aquest joc de lletraferit vaig topar-me amb una paraula molt curiósa, TONTO, que en català es veu no és correcte, però es pot dir el mateix amb les següents paraules:

.

Bajà, bajanenc, beneit, beninoi, babaluet, bàmbol, bebè, beroi, blai, betzol, bòbila, capsigrany, cru, curt, dèndel, dendelet, fava, fluix, neula, panarra, pur, purango, sapastre, sem, taleca, tanoca, teb, te, tou, virolla, virollenc, xemerol, ximple, ximplet i xòrrega,

Qui m'ho havia de dir!

Per cert, un panarra no és algu a qui li agrada el pa, es un tonto, i aquest sinònim de tonto es podria agermanar amb el 'pan con pan comida de tontos' de la llengua castellana.

LA PRIMAVERA DELS POETES 8.3.11

Centenars d'actors perseguien ahir per carrers places i jardins de París als vianants per llegir-los poemes, en l'inici de "La primavera dels poetes", que inclourà més de 12.000 actes d'ahir al proper dia 21 de març. Els improvisats poetes acorralaven a turistes i vianants en una vintena de punts concorreguts de la ciutat per recitar-los en veu alta micropoemes, en un esdeveniment inaugurat ahir al matí en una estació del metro per l'actriu francesa Juliette Binoche. 

Aquest homenatge a la poesia, que se celebra a França amb caràcter anual i compleix ara la seva tretzena edició, concentrarà en les pròximes dues setmanes "entre 12.000 i 15.000 activitats" relacionades amb l'àmbit poètic en teatres, carrers, museus i escoles del país, assenyalar els organitzadors.

Aquest any, "La primavera dels poetes" té com a tema principal els "paisatges infinits", com els turons, els rius, el desert o el mar, i coincideix amb la celebració de l'Any d'ultramar, de manera que molts dels poemes pertanyen a artistes de territoris francesos d'ultramar, com les illes Reunió o Martinica. El programa cultural, que inclou un ventall d'activitats als centres culturals francesos d'una dotzena d'altres països, va arrencar en els passadissos del metro amb una lectura dramatitzada de poemes per part d'actors francesos com Hugues Quesler, Jacques Martial, Robin Renucci o Juliette Binoche, que exerceix de padrina en aquesta ocasió.

Binoche va escollir per a la inauguració de l'acte un poema del filòsof i poeta àrab del segle XIII Ibn Arabi (natural de Múrcia), que va ser aprofitat per Siméon per dirigir "una salutació discreta a aquells que s'aixequen en el món àrab per reivindicar una paraula lliure "i recordar que" la poesia és el símbol de la llibertat ".

I un es deleix en llegir noticies com aquesta i s'adona de la distància etèria que hi ha entre França i Espanya, o Catalunya, que més dona si no donem per a més. A França estimen la poesia i els poetes així com als seus artistes perquè són un país molt més culte i sensible que el nostre. Sense anar més lluny Aznavour encara grava i actua en directe o fins que es va morir ho feia Henry Salvador, o Silvie Vartan, Jacques Dutronc i altres segueixen en actiu quan aquí hem ja enterrat artistes molt més joves. Em consta a casa nostra alguna inciativa d'aquest tipus, però a nivell individual, no institucional. Corretgiu-me si vaig errat.

Ironitzava fa temps dient que els ùnics poetes vius a casa nostra eren en Miquel, en Martí i en Pol, pel ressó que tenia Miquel en vida, però n'hi ha molts més. Possiblement tenim el número més alt de poetes per metre quadrat del món, però ningú els hi demana que vagin pels carrers, jardins i places a recitar poemes als ciutadans. Hi ha vida més enllà dels poetes?

Un poema d'hivern de regal, ara que s'acosta la primavera:

Les ombres del matí

reposen a l'herba humida

que la rosada ha congelat.

El bosc resta en silenci

mentre el sol comença a escalfar

l'herba tremolosa.

M'aturo a observar com poc a poc

es va aixecant el dia.

De la meva boca surt l'alé

de fum blanc que no contamina,

m'estremeixo de fred mentre

l'aire net m'entra als pulmons

poc acostumats a ell.

Tot resta quiet al torrent

a primera hora del matí.

Lluny, el primer ocell canta.

*

LLIBRE SOBRE SEXE ESDEVÈ ÈXIT DE VENDES 7.3.11

Qui li havia de dir al britànic Sheridan Simove quan va editar un llibre titulat "En què pensa cada home a part del sexe?" (What Every Man thinks About Apart From Sex), que conté 200 pàgines sense ni una sola paraula de text, arribaria a supervendes.

Tot i l'absència de paraules, el llibre es va convertir en un exit de vendes al Regne Unit, tot plegat perquè una noia li va regalar al seu xicot un ejemplar per gastar-li una broma i ell va començar a usar-lo com a quadern per prendre apunts a la Universitat. La idea va fer gracia i com el preu en una botiga en línia és de 7 euros el llibre es va popularitzar.

El més surrealista és però, la 'explicació' que dona l'autor de l'obra: Aquest llibre és el resultat d'investigacions minucioses i estudis pràctics del tema realitzades durant 39 anys. No vaig deixar res a l'atzar i em vaig dedicar totalment a la feina ". No obstant això, Simove va dir que després de molts anys de treballs analítics i durs finalment va arribar a la conclusió que els homes no pensen absolutament en res a part del sexe. Aquesta va ser una conclusió xocant i em vaig adonar que tothom va reblar, i es va quedar tan ample. 

Recordo una pel·lícula d'Andy Warhol 'Sleep', on John Giorno dormía durante seis hores que era tot el que es podia veure en el film. I un rus fa anys va publicar un llibre de 100 pàgines on l'únic text era repetida una vegada rere l'altre la paraula Coca-Cola.


Ja ho deia Marc Antoni fa una temporada: que ridícul i estrany resulta aquell que es sorprén de tot el que passa a la vida.

DONES A LA LLOTJA DEL BARÇA 6.3.11

En l'avorrit partit d'ahir entre el Barça i el Saragossa, es va donar la novetat o curiositat de que la llotja de Can Barça estaba ocupada només per senyores i la Núria Feliu. La responsable de la iniciativa Susana Monje, directiva i una de les impulsores d’aquest grup de treball, explica que el Barça ha de continuar sent un reflex i una referència per a la societat. “Volem potenciar el paper de la dona dins del Club. El Barça sempre ha estat un Club pioner, que va incorporar la dona cap al 1913. El Barça sempre ha estat un reflex de la societat, un Club actiu i capdavanter. La Junta vol fer iniciatives perquè continuï sent així i s’incorpori a la dona dins tots els àmbits del Club. La Llotja del partit del Saragossa serà la primera acció i servirà perquè hi hagi una visualització de com la dona participa dins la vida del Club”.

Quan les càmeres varen escombrar la llotja plena de dones em va donar la sensació que més d'una se sentia incómoda, com si fossin uns especimens rars ben empolainades dins una gàbia per atracció dels visitants. De fet, si jo fos dona no hi hauria pas anat. Un cop a la vida? per reivindicar que? que mai una dona podrà ser President del Barça? que al Barça les úniques dones que hi ha son les de la neteja? no fotem, que alló d'ahir va ser un mer paripè peripatètic en el que no entenc com s'hi varen prestar moltes de les dones que hi havia, Núria Feliu a banda. 


De fet, si jo fos dona, descomfiaria de qualsevol iniciativa masculina per igualar els meus drets als seus, encara que fos un cop a l'any, que és quan es celebra la cosa aquesta del dia de la dona treballadora que és el dia 8 d'aquest més. Francament, si jo fos dona, en aquestes coses engegaria directament als homes a prendre pel rulé i sense vaselina que diuen fa més mal. 

EL NEN QUE NO HAURIA DE SER NÚMERO 1 6.3.11

Ambdós són nens, tot i que guanyen molts més diners que la majoria dels homes grans. Un d'ells es diu Lionel, l'altre Cristiano. El segón d'ells Cristiano no pot ser el nùmero 1, mai hauria de ser el futbolista nùmero 1 del món, li sobra la mateixa supèrbia que la humilitat que li falta i té Lionel, i està més pendent de les càmeres de la tele que del partit i els companys. Ambdós són nens peró mentre Lionel ha crescut com a persona Cristiano continúa visquent al país de mai més on resta atrapat de per vida, potser perquè ell no és més que un jugador de cónsola i l'altre és un prodigi de la naturalesa, i la naturalesa és la realitat real contra la virtualitat aparent de la cónsola. 


Mai serà res, tot i poder i pretendre desesperadament ser-ho, potser perquè dins seu no hi han cabut mai tots els somnis del món i s'ha perdut en els de la evanescència ególatra. L'altre no demana res, no espera res ni pretén ser res, simplement deixa que el seu talent flueixi amb tota la naturalitat del món, amb el mateix somriure de murri que Don Alfredo. Per aixó entre altres coses Lionel Messi és el número 1 del món i per molt de temps, i Cristiano Ronaldo no ho hauria de ser. I és una llàstima, perquè és molt bo.

MESURES ESTÚPIDES D'UN PORCO GOVERNO 5.3.11

Conduir a entre 111 i 141 quilòmetres per hora en autopista o autovia a partir de dilluns que ve es multarà amb 100 euros, encara que Trànsit no retirarà punts del carnet fins a sobrepassar els 151 km/h, segons les modificacions a la llei de trànsit aprovades per reial decret aquest divendres al Consell de Ministres. 

O sigui que es el de sempre, pur afany recaptatori per una mesura estúpida de reduïr de 120 a 110 la velocitat màxima per les autopistes. Aquet Govern autista ha perdut definitivament el senderi amb mesures absurdes com les del plan renove dels pneumàtics o les bombetes de baix consum (que per cert encara no he rebut a casa). I a més a més, després tenen la santa barra de malbaratar ells energia deixant a ranvespre les llums dels Ministeris enceses quan ja no hi ha ningú, o anant a Córdoba el Director General de la Policia en un avió de l'Exercit en comptes d'agafar l'AVE, i el que no sabem.


Amb les idees tan brillants que té el Menistre Sebastiàn, com la de les bombetes de baix consum que són perilloses per les persones, o aquesta del pla renove de pneumàtics, encara se li ocorrirà un pla renove per a les sabates dels ciutadans per gastar menys el terra de les aceres i altres genials ocurrències. Ai Senyor! quin gran menistre!


Prenen mesures estúpides i a més a més ho fan sense consultar-ho a ningú, campi qui pugui. Pretenen rebaixar el preu del transport públic per fomentar-ne el seu us, peró de diners ni cinc, el cost l'ha d'assumir la Generalitat, tot i que ara diu el Minisdtre de Foment que estudiaràn la possibilitat de compensar-ho en un 5%, però coneixent al personal aixó es quedarà al final en no res. Generalitat per cert, a la que renya la Ministrilla per estar massa endeutada. Endeutada de poc més de 7 mil milions d'euros que és menys del que ells se'ns queden cada any. 

Potser que ens paguin el que ens deuen i que cadascú se'n vagi pel seu camí, car, amb aquest personal no es pot anar enlloc sense prendre mal. Per no gaire més, els veïns del sòtan estàn prou revoltats.