COM REBATRE EL RETARDISME CLIMÀTIC 26.6.24

Elaborat pel professor Rogelio Fernández-Reyes, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, Ecodes (Fundació Ecològica i Desenvolupament) ha llançat una guia amb consells i eines per contrarestar els discursos i les estratègies de les veus dissidents amb la acció climàtica. L'informe distingeix, en primer lloc, les dues posicions que discrepen sobre l'acció climàtica: el negacionisme i el retardisme. A Espanya, s'explica, el primer corrent, “va quedant desfasat” per l'evidència científica del canvi climàtic. Tot i això, aquests col·lectius escèptics a actuar per mitigar la crisi mediambiental comencen a camuflar-se en el retardisme, un “refugi per a la inacció o el retard en l'acció climàtica”

Aquesta narrativa reconeix l‟existència del canvi climàtic, però amb diverses proclames tracta d‟anul·lar o endarrerir les respostes de mitigació i adaptació. "És present en iniciatives o discursos de l'àmbit polític, d'institucions, d'empreses o de la mateixa ciutadania", adverteix la investigació. El seu autor, Fernández-Reyes, posa la lupa sobre el que anomena “negacionisme i retardisme organitzat”, aquells relats i arguments, molt eficaços en la comunicació social, que tenen cada vegada més visibilitat i amplificació als mitjans convencionals ia les xarxes socials.

Les estratègies discursives per torpedinar la transició energètica i ecològica són variades, explica l'expert: atacs als fonaments de la ciència, manipulació ideològica, estadístiques enganyoses, interpretacions distorsionades, escepticisme disfressat de neutralitat i equidistància, banalització d'arguments i exacerbació del debat polític, entre d'altres.

No sempre val la pena (combatre el negacionisme). En molts casos, no s'aconseguirà cap transformació, però sí una visibilitat immerescuda. Les xarxes socials són el mitjà d'amplificació principal d'aquestes tàctiques. Segons el “V Informe de l'Observatori de la comunicació del canvi climàtic (2024)”, la presència del negacionisme i l'escepticisme climàtic el 2023 “va mostrar un percentatge molt baix als mitjans convencionals, mentre que va ser més notori a les xarxes socials”.

Aquests missatges van ser presents al 5,6 % dels registres a la televisió analitzats, un 5,5 % als articles de premsa escrita i un 6,8 % als registres de ràdio. A Twitter/X el percentatge va assolir el 26,4 % dels missatges estudiats. “És freqüent que les fake news o missatges falsos tinguin més difusió que les informacions verificades. Els bulls, en tant, són un altre recurs dissident amb l'acció climàtica, amb gran poder viral a les xarxes socials”, adverteix Fernández-Reyes.

Davant d'aquestes situacions, planteja la investigació, “s'ha de contestar o no a discursos negacionistes?”. “No sempre val la pena. En molts casos, no s'aconseguirà cap transformació a aquest negacionisme organitzat, però sí una visibilitat immerescuda. Només s'aconsella si el context dóna la possibilitat de reforçar el consens científic, reforçar l'argumentació proclimàtica de les audiències o donar suport als acords internacionals”, ha explicat l'autor de la guia a la presentació del document. A l'hora de pensar en l'eficàcia de rebatre o no un missatge negacionista, Fernández-Reyes demana posar sobre la taula “el paper crucial” que juguen les emocions en la comunicació climàtica, atès que moltes vegades “guanyen la batalla” a les argumentacions racionals.

“La contraargumentació al negacionisme i retardisme climàtic no només s'ha de donar suport a la ciència i la legislació. Són de referència obligada, però manifestament insuficients en les narratives que persegueixen respondre a favor de la mitigació o l'adaptació”, subratlla a la guia. I afegeix: "La literatura científica ha identificat com les emocions que genera la informació sobre el canvi climàtic afavoreixen o limiten lʻacció climàtica".

La guia d'estratègies comunicatives davant del negacionisme i retardisme compta amb vint-i-sis punts, entre ells: Estratègies comunicatives davant del negacionisme

1 - La verificació de dades és una tècnica efectiva per desmuntar les desinformacions.

2 - Davant la gran quantitat de desinformació cal optar quina és la que val la pena rebatre, segons el seu impacte més gran.

3- Com més contraarguments es puguin adduir, menor serà la desinformació. Com més freqüents siguin els desmentits, més gran serà el seu efecte.

4 - És pertinent assenyalar els responsables dels discursos i estratègies de la dissidència climàtica amb interessos ocults, afavorir-ne la identificació.

5 - Evitar la dicotomia de bons i dolents polaritzants, no estigmatitzant àmbits polítics o econòmics i buscant espais comuns.

6 - És útil reconèixer la gravetat de la situació juntament amb les possibles solucions, al·ludint als beneficis de l'acció davant de les conseqüències de la inacció.

7 - És interessant imaginar mons possibles a partir de narratives que fan referència a futurs atractius, amb narratives d'esperança, transformació positiva i poder col·lectiu.

Per a Víctor Viñuales, director executiu d'Ecodes, aquesta guia és de “lectura obligada” per a periodistes i organitzacions ecologistes, però també per a polítics, sindicalistes i treballadors de l'Administració Pública, “que han d'enfrontar-se als debats amb els ressons d'aquestes opinions ”. La guia, explica, també és de gran ajuda per als qui dins de les empreses treballen en la promoció de mesures que siguin beneficioses per al clima. “En fi, l'hauria de llegir el conjunt de la societat, perquè ens juguem molt -moltíssim- en aquest gran desafiament climàtic”, conclou. - Andrés Actis a la vanguardia.com

I LA MARE DE L'ARBITRE? 26.6.24

A Sant Feliu de Codines, el poble on jo vaig néixer fa quatre dies, el pare era el fill del Lluís de l'oli i la Maria de can Cotillaire, per què l'avi Lluís venia oli a granel que repartia amb el carro i el cavall per la zona de Castellterçol, Moià, l'Ametlla, Bigues i Riells etc. i la iaia Maria feia cotilles. L'ofici dels progenitors marcava el nom o malnom de la descendència. Això era abans, car a la següent generació, la meva, jo era ja només el noi del Santiago, aquí la mare desapareix i la professió del pare també (oliaire tota la seva vida laboral), i a la següent, ja no hi ha ni rastre de pare i mare, les meves filles tenen la seva pròpia entitat i identitat sense cap referència al seu progenitor i responsable o irresponsable d'haver-les dut aquí. No són les filles del noi del Santiago, són elles mateixes, i com totes les coses, té la importància que se li vulgui donar.

La baula del malnom o sobrenom que unia als pares amb els seus descendents s'ha trencat, propiciant la uniformitat manifesta d'una societat cada vegada més hedonista i avorrida, en la que de la gent ni tan sols se sap de qui són fills, llevat dels àrbitres de futbol, que segons una llegenda urbana o potser serà cert, es diuen sempre els dos cognoms, i això ve per un àrbitre que hi havia en temps del dictador que es deia Franco de cognom, i el varen obligar a afegir Martínez que era el de sa mare, (Franco Martinez) per què en ser insultat no sembles que s'insultaba al 'caudillo', ah! i la mare de l'arbitre?, us preguntareu. En aquells temps els hi era igual, i ara em sembla que també. I si non vero, e ben trobato. Per cert, fent tasca d'investigació he trobat que Franco Martínez va morir el 3 de febrer d'enguany. Descansi en pau.

ÉS EL CANVI CLIMÀTIC, ESTÚPID! 26.6.24

El Hormiguero, va rebre la passada nit Roberto Brasero. L'home del temps va anar a l'espai presentat per Pablo Motos. per parlar del pronòstic que ens espera aquest estiu al nostre país i de la seva experiència com a concursant a la quarta edició d''El desafiament', el format presentat per Roberto Leal que arribarà el proper any 2025 a Antena 3. En la visita, el presentador no ha pogut evitar preguntar-li pel temps que tindrem en els mesos següents. Sobre això, el meteoròleg ha estat molt clar: "L'estiu no acaba d'arribar". "Semblava que Juny seria molt càlid i ens hem lliurat de la calor", començava analitzant. "Quan les temperatures sembla que pujaran, finalment baixen", va continuar dient. Tot i això, el convidat ha estat més positiu sobre el temps de juliol i agost assegurant que "seran molt càlids". "Pot ser que juny sigui el primer mes en què no s'ha batut rècord de temperatura després de 25 mesos superant els registres", va vaticinar a dies de que s'acabi el mes.

Roberto Brasero tampoc ha tingut embuts a l'hora de donar les raons que estan provocant aquest estiu tan peculiar: “El temps està una mica més boig que abans. Està plovent de manera diferent i menys aprofitable”. "En el conjunt de l'any pot ploure el mateix, però que tot caigui concentrat en uns mesos", confessava el periodista d''Antena 3 Noticias'. Se li podria dir al Sr. Brasero alló de Clinton, "és el canvi climàtic, estúpid". Confessava un expert meteoròleg fa uns mesos, que a l'hora de fer les previsions del temps es trobaven en el fet que les referències d'anys anteriors no servien actualment, que el temps es comportava de manera diferent.

En un país malalt d'informació meteorològica com és el nostre, i amb tants microclimes, ja costa d'endevinar el temps que farà a cada lloc, i en certa manera cadascun de nosaltres coneix el temps del seu territori, encara que últimament com passa als meteoròlegs anem més despistats i desorientats. Juny ja s'acaba, juliol i agost diuen que seran molt càlids, ja es veurà, tot apuntaria al fet que així serà, però podria ser a l'inrevés. Haurem de recórrer a la teoria dels tres cossos per encertar en el temps, en el canvi i en el climàtic,

EUTANASIA, DUES SOL·LICITUDS DIÀRIES 25.6.24

La llei d'eutanàsia va complir la setmana passada tres anys des que el 25 de juny del 2021 va entrar en vigor. El balanç d'aplicació, tot i això, és agredolç, la burocràcia frena gairebé la meitat de les sol·licituds, cosa que no suposa una bona notícia segons Dret a Morir Dignament (DMD), l'entitat civil referent en aquesta causa.

El periodista Carlos Montaner tenia clar que volia morir quan, com, on i en companyia de qui triés. Des de ben jove. Així que quan li van diagnosticar una malaltia neurodegenerativa incurable, que li anava minvant les facultats irremeiablement, ho va tenir clar. Va exigir el dret a morir dignament, emparat a la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia (LORE), aprovada fa tres anys. Ho havia deixat per escrit (testament vital) i així ho va fer saber al seu metge i al neuròleg corresponent. La primera li va donar a entendre que jugués al dòmino i passegés i el neuròleg va tenir dubtes de si el seu cas estava dins de la norma, malgrat que la seva malaltia era greu, incurable i li provocava un patiment enorme, perquè anava perdent dia a dia les facultats que, a parer seu, li feien ser la persona que era. “Hi ha metges que creuen que has d'estar en cures pal·liatives, en una situació agonitzant, perquè tramitin la sol·licitud i no és així”, explica la seva filla Gina.

Gina Montaner: “Per a la família, va ser molt dur, però és el que volia el meu pare”. Per això, van recórrer a la comissió de garanties de la seva comunitat, que va acceptar les al·legacions. “Va morir el 29 de juny amb les facultats molt minvades, però lúcid, com volia morir. Envoltat dels seus, acomiadant-se. Per a la família va ser dur, però era la decisió”, assenyala Gina. Carlos Montaner va poder esperar que la comissió de garanties decidís sobre el seu cas. Però almenys un terç de les persones que sol·liciten l'eutanàsia moren abans que aquest dret s'apliqui. Els casos es resolen en una mitjana de 75 dies, quan no s'haurien de demorar més de 35, que estableix la llei, denuncia el metge i vicepresident de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD), Fernando Marín.

Amb les dades del 2022 (les darreres de l'informe del Ministeri de Sanitat amb les xifres que envien les comunitats), són 152 les persones que van morir mentre es tramitava la sol·licitud d'eutanàsia, d'un total de 576 sol·licituds totals. El 2022, van morir per eutanàsia un total de 288 persones a Espanya. Es tracta del primer any complet amb dades oficials, perquè el 2021 la llei va entrar en vigor el 25 de juny, i en els sis mesos posteriors es van registrar 75 eutanàsies.

I el 2023? Segons les dades demanades pel Ministeri de Sanitat de les comunitats (moltes només als mitjans i no en informes) i per DMD, el nombre de sol·licituds d'eutanàsia han ascendit a 727, dues al dia, i s'han fet 323 prestacions, menys d'una al dia. Des de DMD es denuncia “l'escassetat i la mala qualitat de les dades”. I amb les xifres recollides en relació amb la taxa de morts per eutanàsia “s'aprecien diferències notables entre comunitats autònomes”, indica Marín. Un fet que revela desigualtat a l'accés a aquesta prestació entre diferents territoris, segons DMD.

Hi ha grans diferències entre comunitats, que no s'expliquen, assenyala Marín. Al capdavant de morts per eutanàsia se situen Catalunya, el País Basc i Navarra. I a la cua, Múrcia, Galícia, Extremadura i Castella i Lleó. “A vegades se'ns diu que és per un tema cultural, que allà la família importa molt. Què passa, que al País Basc o Catalunya la família no importa? No és cert. El que hi ha és molt de desconeixement de la llei tant dels ciutadans com dels professionals sanitaris”, explica el vicepresident de DMD. A més, l'associació mostra la seva preocupació pel “maltractament institucional” que reben alguns sol·licitants de la prestació d'ajuda per morir, cosa que suposa un “patiment afegit” per a aquestes persones i les seves famílies. Aquests casos, “encara que no siguin gens la norma, són molt significatius, perquè tots han passat pel tràmit de valoració de la comissió de garantia, i delaten les limitacions i de vegades els excessos d'aquestes comissions”, explica Fernando Marín. "En alguns d'aquests casos, han arribat a descriure el tracte rebut com a cruel, i això ens porta a preguntar-nos si hi ha membres de les comissions de garantia i avaluació disposats a boicotejar la llei per motius ideològics, polítics o corporatius", sosté. Àngel sent que la seva dona, Fernanda, es va sentir maltractada. Afectada per una malaltia neurodegenerativa, aquesta infermera va deixar dit al testament vital que quan aquesta avancés irremeiablement, li practiquessin l'eutanàsia. El metge i el seu neuròleg el van recolzar, però un facultatiu i un jurista de la comissió de garantia el van rebutjar, al·legant que ella no estava en les condicions òptimes quan va signar el document. “Una institució pública, que certifica que tens les facultats per subscriure el testament, davant una altra, que diu que no”, recorda Ángel. La comissió va donar la raó a Fernanda. Amb el propòsit de millorar l'aplicació de la llei i garantir el dret a l'eutanàsia a tot el territori espanyol, DMD ha traslladat al Ministeri de Sanitat 18 propostes perquè s'incloguin al Manual de Bones Pràctiques d'Eutanàsia. Entre elles, que Sanitat proposi un model dinforme per a totes les comunitats autònomes i una data de publicació; que impulsi una comissió estatal de l'eutanàsia i recomani que els membres de les comissions de garantia i avaluació no siguin objectors de consciència. “Aquestes comissions haurien de ser òrgans administratius que verifiquen el compliment del que marca la llei. Tot i això, moltes vegades s'estan comportant com un tercer avaluador, posant en qüestió o fins i tot contradient les conclusions dels clínics que han intervingut en el procés deliberatiu de cada cas”, explica Fernando Marín. Per tot això, DMD reclama al Ministeri de Sanitat la creació d'un reglament per a la Llei d'Eutanàsia que aclareixi aquest tipus de qüestions, defineixi els mínims exigibles i situï els continguts de la llei a la realitat sociopolítica. "Entenem que aquest reglament ha de ser elaborat i aprovat pel Govern sense dilatar més aquesta i altres indefinicions que estan contribuint a la desigualtat entre territoris", sosté el vicepresident de DMD. - Celeste López. La vanguardia.

PERDENT EL PARTIT DE LA HISTÒRIA 25.6.24

El mena i l'aturat crònic potser no tenen consciència que juguen al mateix equip, el que va perdent el partit de la història. Fins i tot, a desgrat seu, la pobresa els uneix més del que els separen la raça i la cultura. En Yasin no es diu Yasin ni és un, sinó molts. Va deixar el Marroc sent un nen. Un nen sol. En el camí es va jugar la vida, va patir penalitats i va gastar els pocs diners de la seva família. Un viatge desesperat a la recerca del paradís. El paradís no és com el pregonaven els que l’havien precedit. Quan va entendre que aquells relats opulents estaven armats de fantasia per emmascarar la frustració ja era tard. En Yasin somiava ser metge. Ara viu a Barcelona sota la tutela de la Generalitat i es conformaria amb una feina de lampista. Alguns dies l’envaeix el desassossec i veu inabastable també el pla B. No té permís de treball i quan arribi a la majoria d’edat, ja propera, perdrà la tutela oficial. Tornar, no, això mai, no suportaria la vergonya. Amb els dies, un espant afilat li encongeix l’estómac. Tem acabar com molts dels seus companys, potser sense la seva determinació. Viuen als carrers, enganxats a la cola i a l’estrebada, de vegades a la navalla.  Nens trencats, homes salvatges. En Francesc no es diu Francesc ni és un, sinó molts. Va néixer a Terrassa i a Terrassa se li va enfonsar la vida. Obrer de la construcció, està a l’atur des de fa nou anys. Va ser acomiadat als 46 i desnonat del pis als 50. La mare de totes les crisis. Escassa formació i menys futur. Dependent dels serveis socials, considera estar sotmès a una competència ferotge amb molts immigrants tan pobres com ell. En Francesc creu o li han fet creure això, i també que ells no són com ell, que ells venen a aprofitar-se i a robar. No com el cunyat d’en Francesc, que factura sense IVA, o el jerarca polític que mossega el 3% de l’obra pública que adjudica. En Francesc i en Yasin potser no tenen consciència que tots dos juguen al mateix equip, el que, Warren Buffet dixit, va perdent el partit de la història. Fins i tot, a desgrat seu,  la pobresa, la classe, els uneix més del que els separen la raça i la cultura. També ens haurien de demanar disculpes per molestar-nos amb la seva presència, per conturbar-nos, com a l'escrit del poeta Ghayath Almadhoun 

D'UN PRESUMPTE CIMENT MIRACULÓS 24.6.24

Amb l'ajuda de forns d'arc elèctric, investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) han desenvolupat un nou mètode per generar ciment que, si s'aplica, suposaria un gran pas en la lluita contra el canvi climàtic. La producció d'aquest material de construcció genera el 7,5% de les emissions globals de CO2 d'origen antropogènic. El grup d'investigadors autors de la troballa qualifica de "miracle absolut" per la nova metodologia que van descobrir i que utilitza forns d'arc elèctric (EAF, per les seves sigles en anglès),-que actualment s'utilitzen en el reciclatge d'acer-, per reciclar simultàniament ciment, un component del formigó que consumeix molt carboni. El formigó és el segon material més utilitzat al món, només després de l'aigua, i genera al voltant del 7,5% de les emissions de CO₂ provocades per les activitats humanes. Trobar una manera escalable i econòmica de reduir les emissions de formigó alhora que satisfà la demanda mundial és un dels grans reptes per a la descarbonització global.

Fins aquí tot molt bonic, però m'agradaria recordar al personal que anys ha, a Catalunya es varen edificar un munt de blocs de pisos que més endavant varen patir aluminosi, una "malaltia" del formigó que a poc a poc perdia el seu estat sòlid a causa que contenia ciment aluminós. Aquest tipus de ciment es va utilitzar entre els anys 1950 i 1977, any en què es va prohibir el seu ús en els elements estructurals de les construccions, per les conseqüències negatives que comportava el seu deteriorament. A veure si aquest ciment miraculós que ve del Regne Unit de la Gran Bretanya, d'ací a uns anys no serà tan miraculós i sí conflictiu i onerós com el formigó francès. Que ja sabem de què va el 'paño', sobre tot els de Sabadell.