REMEMOREN 'LA DESBANDÁ'

El 5 de setembre de 1936, quan les tropes franquistes van llançar el seu atac a Còrdova i van arribar a Cerro Muriano, la població civil d'aquesta barriada cordovesa ubicada en plena Sierra Morena va viure el seu particular 'desbandà'. El 90% dels habitants de Cerro Muriano van fugir durant aquesta jornada cap al nord de la província. I el dia 5 d'aquest mes, 88 anys després i a la mateixa hora, una recreació històrica reviu aquell episodi de la Guerra Civil al mateix lloc on es va produir, sota la mirada d'alguns descendents, familiars dels que van haver d'emprendre la fugida de casa seva meitat de la guerra.

El que avui és el mirador del carrer Vereda de Cerro Muriano, s'ha convertit aquest 5 de setembre, en una escena d'aquella fugida del 1936. Una 'desbanda' que va començar de matinada, quan arribaven els ressons de l'entrada de les tropes franquistes a Còrdova i que va continuar aquell matí ia la tarda, ja amb suport de l'exèrcit republicà. Els veïns de Cerro Muriano van deixar casa seva i van emprendre la fugida cap a Vacar i Villaharta, en direcció contrària on provenia l'atac de les tropes revoltades.

D'aquell episodi de la Guerra Civil a Cerro Muriano hi ha documentació històrica, en particular les fotografies que van fer els fotoperiodistes Robert Capa, Gerda Taro, Georg Reisner i Hans Namuth, en què va ser el primer dels seus viatges per cobrir la Guerra Civil al front de Còrdova. Imatges que ja formen part de la història del fotoperiodisme i que van deixar per a la memòria el que es va viure en aquesta zona a la Guerra Civil. En una d'aquestes imatges apareix Josefa Ruiz, muntada en un burro, fugint de la guerra amb els seus tres fills, Juan, Arturo i Rosa. Un d'aquests nens, ja establert a Girona després de tornar de l'exili a França, va visitar el 2005 la família que encara quedava a Cerro Muriano. I en veure una exposició amb fotografies d'aquell episodi de la Guerra Civil, de sobte, va reconèixer la seva mare a la imatge. Aquell nen, Juan, visitava l'exposició amb Adela Romero, la seva neboda, veïna i avui regidora de Cultura al municipi d'Obejo (Còrdova), que ha rememorat amb aquesta recreació la fugida que van haver de fer els seus avantpassats.

Explica com aquell “descobriment casual”, aquell moment de reconèixer a la foto el seu familiar va ser “tota una troballa”, “un orgull i una cosa molt important per a mi, per a la meva família”. I com a partir d'aquella troballa casual, els descendents del seu familiar i ella van compartir cartes i l'elaboració de l'arbre genealògic de la família, que la Guerra Civil va separar i després de tants anys es van tornar a 'reconèixer'.

Com aquella fotografia de Josefa Ruiz amb els seus fills, avui a Cerro Muriano gent gran i dones amb nens, amb maletes velles, han recreat com va ser aquella 'desbandà', acompanyats per milicians com a l'episodi històric. Han seguit la línia paral·lela a la carretera per on van abandonar rumb al nord el seu poble i també per les vies del tren, en grups, deixant enrere casa seva i les seves vides.

Aquesta recreació històrica servirà també per crear una exposició amb les fotografies fetes avui, rememorant les que al seu dia fes Robert Capa, i un llibre que deixi per escrit la memòria d'aquell 5 de setembre del 1936.

Organitzada des del Museu del Coure de Cerro Muriano, patrocinada per l'Ajuntament d'Obejo i amb la participació dels grups teatrals El Tenderete i Divulga Historia, a més de les col·laboracions de Culturmedia i Enfoco, aquesta escenificació es realitza per tercer any a la barriada per no oblidar la seva memòria de la Guerra Civil i forma part de l'anomenada Setmana del Refugiat, en què participen els veïns de la barriada per rememorar la seva història. Cordopolis. Diario de Córdoba


EN LLOC DELS HUMANS


Fa temps que els analistes intenten dilucidar quant, com i de quina manera la intel·ligència artificial ens reemplaçarà a una part important dels éssers humans en els nostres llocs de treball, al marge de tot el que transformi aquesta tecnologia en les nostres tasques. Hi ha molts estudis que apunten aquesta nova revolució de la força laboral. Fins fa poc tot eren prediccions, però la realitat de la IA com a substituta de les persones comença a assolir-ho. Un dels exemples més impactants és el d'un col·legi privat de Londres, el David Game College, que ha posat en marxa un programa pilot per a grups de 20 alumnes en què totes les principals assignatures s'imparteixen mitjançant un sistema d'aprenentatge adaptatiu basat en IA.

Els alumnes que participen en aquest programa, entre 15 i 17 anys, paguen una matrícula que costa 27.000 lliures anuals (uns 32.000 euros). Amb el sistema de l'aprenentatge adaptatiu, un algorisme d'IA avalua de forma periòdica la comprensió del pla d'estudis per part de cada alumne i crea els itineraris particulars que considera que cada un necessita per adquirir els coneixements necessaris. Tot i que els alumnes podran comptar amb “tutors d'aprenentatge” quan ho requereixin, és obvi que es perden el factor humà en una fase clau de la vida.

El mateix Ministeri d'Educació del Regne Unit va sortir al pas d'aquest tipus d'educació el desembre de l'any passat per afirmar que “els professors són insubstituïbles, i la IA mai no podrà substituir el judici professional dels professors i la relació personal que mantenen amb els seus professors alumnes”. El govern, que fa nou mesos era d'un signe polític diferent de l'actual, aleshores proposava que “amb qualsevol eina d'IA, els professors estiguin sempre al comandament i hi hagi sempre un 'humà al bucle'”. Com a exemple, va assegurar llavors que no donaria suport a “l'ús de la IA per elaborar plans o orientacions personalitzats sense la participació humana experta”.

Altres llocs de treball que estan començant a patir una substitució als Estats Units és la dels taxistes i altres serveis de transport de viatgers. Els primers serveis que s'han posat en marxa amb companyies com Cruise han donat seriosos problemes, però en aquests moments Waymo, propietat de la matriu de Google, Alphabet, fa més de 100.000 trajectes setmanals a les ciutats de Los Angeles, San Francisco i Phoenix . Aquesta xifra és el doble dels que feia al mes de maig.

A l'horitzó hi ha el futur robotaxi de Tesla, que s'havia de presentar l'agost passat i ara té nova data per al proper 10 d'octubre. El plantejament de la companyia d'Elon Musk és que qualsevol persona pugui comprar un robotaxi que treballi per a ell portant-hi passatgers. Tot funcionaria mitjançant una app de Tesla, que no tindria en realitat una flotilla pròpia. El vehicle utilitzaria el sistema de conducció autònom de Tesla (FSD) i seria un cotxe dissenyat per a aquest propòsit, que s'higienitzaria de manera automàtica després de cada trajecte.

Les tasques en què una IA pot estar ocupant el lloc d'éssers humans continuen creixent. El periodisme precisament n'és una. Encara que les màquines no poden sortir a fer reportatges, sí que poden automatitzar algunes tasques. Recórrer a la intel·ligència artificial generativa per aconseguir una productivitat més gran comporta també alguns riscos ètics, com la inexactitud de les informacions que una IA es pot inventar o la protecció dels drets d'autor. A Hollywood tenen la mirada posada a les noves IAs de generació de vídeo, que avancen en realisme de forma sorprenent dia a dia, i al sector financer estan de moda els robots brokers d'IA, que treballen les 24 hores i analitzen milions de dades per prendre decisions. Tot això i molt ja està en marxa. I acabem de començar. - Francesc Bracero.

L'EMIGRACIÓ NAUFRAGA ENTRE GOVERN Y OPOSICIÓ

Immigrants rescatats d'una piragua a prop de La Restinga, a l'illa del Hierro, a les Canàries. /Antonio Sempere / Europa press / Manuel Campo Vidal a el periódico.com.


Potser un dels viatges més importants de Pedro Sánchez en els últims mesos ha estat el que l'ha portat al Senegal, Mauritània i Gàmbia. Seguint el guió europeu sobre fluxos migratoris descontrolats, com el que ofega Canàries, Ceuta i Melilla, el president busca acords per a una emigració ordenada i circular a canvi de controlar sortides il·legals des d'aquests països. Quantitativament, potser no és molt rellevant al principi, però aquest és amb claredat un dels camins per enfrontar el problema.

La oposició ha reaccionat tan alterada que fins i tot es podria interpretar com un indici d'encert en la iniciativa presidencial. Han sonat trompetes, tambors i paraules gruixudes, amb tornades dels cors clamant per deportacions massives i altres mesures dràstiques. Cap proposta alternativa fins ara. I agraïts que algun dirigent de Vox no hagi repetit que cal enviar l'Armada a parar les piragües d'emigrants. Això ja es va dir i els militars van desautoritzar l'ocurrència.

Mentre la política hi va, sense indici d'acord entre partits, l'economia reclama mà d'obra. Aquest estiu no hi ha hagut dinar o sopar amb empresaris presents sense laments sobre la falta de treballadors. De qualsevol sector i especialitat: mecànics, soldadors, torners, fusters, electricistes, camioners, paletes, veremadors, ramaders, cambrers, cuiners i, per descomptat, metges, infermeres i fisioterapeutes. La llista és inacabable. La distància entre allò que reclama l'empresa i les posicions de la dreta contra qualsevol iniciativa de sortida s'engrandeix. És difícil creure que no se n'adonin, o que ningú no ho faci entendre. “Hi ha empresaris que estan a punt de perdre la viabilitat de les seves empreses si no troben treballadors”, explica José Ignacio Mora, director de Sercobe, una potent associació de fabricants i exportadors de maquinària. “Cal formar especialistes en origen enviant-hi professors i que vinguin amb un contracte de treball en condicions”, proposa Sercobe. Val per a altres sectors. En un país amb 2.660.500 aturats és absurd que no es trobi personal. “És que la gent no vol treballar”, protesten alguns ocupadors. Altres opinions són més càustiques com les que critiquen que “les ajudes de protecció social són tan altes, que et diuen que no els val la pena canviar-les pels salaris que els ofereixen”. Els sindicats i Yolanda Díaz no en parlen. Després hi ha la picaresca i el frau. Quan s'ha treballat un temps i es té dret a ajuda per desocupació, hi ha persones que es planten davant de l'empresari i li proposen anar-se'n “si m'arreglen l'atur”. És a dir, simular acomiadament tornant sota mà la indemnització, o fins i tot repartint-la. Hi ha cap estudi sobre quants casos es produeixen mensualment de desercions pactades amb greu sagnia per a la Seguretat Social? Convindria difondre aquestes dades estimatives. Agreugen el problema els errors de planificació i els embussos administratius amb burocràcia asfixiant. A Catalunya més de trenta mil joves no començaran el curs de Formació Professional per manca de places. A Madrid, el curs passat van ser més de cinquanta mil. Felicitats a tots dos governs autonòmics. Podríem sumar a aquestes pífies, la lentitud exasperant en la convalidació de títols de professionals obtinguts a altres països amb solvència educativa.  Cal agilitzar aquests embuts i revisar si hi ha col·legis professionals que ho dificulten. És un conjunt d'elements, però segur que amb transparència, voluntat política i sentit d'Estat dels que haurien d'exhibir-ho, seríem capaços d'afrontar el problema.

EL CARRER QUE TANCA PER VACANCES I FESTES EN GENERAL

Durant el mes d’agost i en altres dates assenyalades de l’any, com sant Joan, festa major i Cap d’Any, un tram del carrer de l’Alcalde Crespí, de Sabadell, queda tancat al pas dels vianants. El tanca l’Associació veïnal de Torreguitart, “per garantir el descans dels veïns de l’edifici; una finalitat social”, segons explica el seu president, Antonio Recio, i també indica un rètol al mateix lloc. Enguany, es preveu reobrir-lo el 10 de setembre.

Recentment, el Partit Popular ha denunciat en un comunicat que es faci aquest tancament, que “impedeix el pas dels vianants”, que han de passar per l’avinguda de l’Alcalde Moix, situada en paral·lel darrere un edifici. A més, els populars assenyalen que les tanques estan fixades a murs d’un edifici públic com és l’IES Agustí Serra i Fontanet i que restringeixen l’accés a elements públics com els bancs, les papereres i l’enllumenat públic que hi ha en el tram tancat. Fonts de l’Ajuntament consultades pel D.S. detallen que el consistori “no ignora que el carrer és una zona de pas i hem parlat amb el veïnat per abordar el tema i garantir que el carrer queda obert”, sense més concrecions. La regidora del PP, Cuca Santos, afirma que “no entenem com és possible que una comunitat veïnal particular instal·lés unes reixes, aprofitant-se del carrer i privatitzant-ne el seu ús”. Antonio Recio afegeix que “fa temps que es fa aquest tancament per garantir el descans dels veïns de l’edifici. El carreró dona a vuit comunitats [que accedeixen als domicilis per l’avinguda de l’Alcalde Moix] i a l’estiu s’hi posava gent a prendre la fresca i feien xivarri fins a altes hores de la matinada”, persones que no tenien per què ser veïnes, motiu pel qual “els veïns es queixaven que no poden descansar a l’estiu a causa de la gent que seia als bancs”. El president de l’entitat veïnal indica que per als veïns dels pisos més pròxims a l’espai tancat no els afecta el tancament, perquè és una drecera que fan servir alguns veïns del carrer del Maestrat per anar cap a l’escola. 

Quants carrers voldrien i no poden tancar a les nits, per evitar aldarulls innecessaris que pertorben la seva pau nocturna. Però això la Cuca no ho entén, clar que la Cuca no entén gran cosa de res en general. A més, com diu Antonio Recio, aquest tancament fa temps que es fa, i fins ara ningú s'havia queixat. També es tancaven a les nits altres carrers de Sabadell, sobretot quan la Zona hermètica estava en el seu apogeu. O per la Festa major, o un diumenge qualsevol per una carrera pedestre de les que tant sovintegen i en les que hi participen aquells que no saben que córrer és de covards. I parlant de tancar carrers. El Govern espanyol també posa reixes i tanca els carrers de Ceuta i Melilla i ningú es queixa, ni tan sols els del Pp. Més que n'hi posarien si poguessin i per descomptat, amb concertines.

ELS DIMARTS, A IKEA, NO A MERCADONA

La moda viral de l'estiu, la d'anar a lligar a Mercadona entre les 7 i les 8 de la tarda, posant una pinya cap per avall al carro de la compra com a senyal de coqueteig, ens ha alegrat els últims dies de vacances i potser hagi convençut algun d'esquivar de moment la inscripció a Tinder. Una tendència viral refrescant per a aquests dies o una campanya comercial encoberta i eficaç… però gens original.
Després de la publicació d'un reportatge a The New York Times, s'ha tornat a parlar d'una tradició similar al fenomen Mercadona, que va començar fa una dècada: els jubilats solters, divorciats, o vidus de Xangai es donen cita cada dimarts al restaurant de la botiga Ikea de l'exclusiu barri de Xuhui. Desenes de gent gran se citen allà cada setmana per conversar, fer amistats o trobar parella.
Ningú no sap per què va ser aquest, i no un altre, el que es va fixar com a punt de trobada, ni d'on va sorgir la idea. “Sóc senzill. No fumo ni jugo al mahjong. Però no hi puc trobar l'amor veritable”, explicava resignat Xu Xiaoduo, de 70 anys, al The New York Times.
Aquest exprofessor de primària divorciat es ven explicant les seves habilitats per al ball, tot i que ha perdut l'esperança de trobar parella. Són desenes els que, com ell, ocupen les taules del restaurant d'Ikea ​​a Xangai. Un hàbit o tendència sorprenent. La Xina és el país del món amb més persones de més de 65 anys. Segons el Fons Monetari Internacional, s'espera que en les properes tres dècades la població de persones de 65 anys o més arribi als 400 milions. I de les ciutats xineses, Xangai és, alhora, on viuen més sèniors. Xifres tan elevades expliquen que les trobades dels dimarts estiguin atapeïdes. “Fent-me gran, sempre he volgut tenir una companya de vida, sense cap altra intenció que aquesta, tenir companyia per parlar”, deia a l'agència AFP Gu YiJuan, conductor d'autobusos retirat. “Fins i tot compartir l'humor pot ser divertit a la vida.

Però per a la gent gran com nosaltres, amb condicions econòmiques menys acomodades, la càrrega dels nens, i per a altres que no tenen bones condicions de vida, és difícil trobar parella”, afegia.La botiga Ikea es va convertir ja fa anys en lloc de trobada per a jubilats, com ho és també el Parc o Plaça del Poble, una de les més importants de la ciutat, coneguda perquè aquest concentren allà pares i mares que busquen parella per als seus fills solters , els caps de setmana. A l'establiment suec, es concentren els solters sènior carregats amb termos que omplen de franc a l'establiment. Ma Guoying, de 64 anys, vestida amb colors brillants, explica al The New York Times que va sovint a aquesta cita dels dimarts. Va amb la seva amiga Zhang Xiaolan, de 66 anys. “Si ens quedéssim a casa les 24 hores del dia, el nostre cervell es deterioraria”, va dir la Ma, divorciada i jubilada des de fa molts anys, que explica al diari que se sent sola per la poca atenció que rep de la seva única filla. Un fenomen exclusiu de la Xina? - Des d'Ikea ​​España es mantenen al marge del tema, i prefereixen no valorar la possibilitat de fomentar aquestes trobades sènior a les botigues del nostre país. Així que, si es repliquen les cites als establiments espanyols de la marca sueca, haurà de ser, com a la Xina, arran d'una iniciativa espontània dels protagonistes. La veritat és que la idea té efectes positius tant per a les persones que participen a les reunions dels dimarts, com per a la imatge de la marca. “Qualsevol iniciativa que serveixi per trobar-se i conèixer-se; tenir l'oportunitat de compartir i de sentir; tenir la il·lusió per un nou dia i una nova aventura... Qui pot pensar que no és una bona iniciativa? I no només a una edat avançada, sinó a qualsevol”, ens explica Juan G. Castilla Rilo, psicòleg sanitari, especialista en gerontologia social i divulgador del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid. Les persones grans també tenen necessitats de tenir relacions sexoafectives, i això és una cosa que sovint s'invisibilitza, o es rebutja. “És el que s'anomena “edadisme”, que són els prejudicis negatius a les persones amb més edat per fer coses “normals”. Necessitem l´amor i la sexualitat a qualsevol edat, els amics i la parella ens donen aquest amor i una parella la sexualitat”, apunta el psicòleg especialista en gerontologia social. Rosanna Carceller - la vanguardia.com

ELS TRUCS D'AMAZON I TikTok PERQUÈ COMPRIS MÉS I MÉS

Les plataformes digitals no només ens conviden a socialitzar, sinó que també ens obren la porta a una infinitat d'oportunitats de compra. Amazon i TikTok estan implementant una sèrie de trucs “per assegurar-se que les nostres carteres no descansin ni un segon”, explica el professor d'escola de negocis i divulgador Pablo Foncillas. En el cas del gegant del comerç electrònic, continua, “ha decidit portar-nos al següent nivell de la publicitat interactiva”. I ho ha fet engegant una nova funció d'anuncis comparables. Innovació amb què agilitza el procés de compra, alhora que potencia “la gratificació instantània” del consumidor. TikTok no es queda enrere. Seguint els passos d'altres xarxes socials, com ara Instagram i Facebook, la plataforma estrenarà a Espanya TikTok Shop. Moment a partir del qual els usuaris podran comprar mentre gaudeixen de vídeos curts i addictius. Aquestes estratègies anticipen que "escapar d'aquestes experiències de compra integrada serà cada cop més difícil", conclou Foncillas.


Podcast del profesor Foncillas a la Vanguardia, durada 3.20 minuts.
más...
CRÒNIQUES DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA

DIGITALES
DESTACADES

B L O C S
COMENTARIS
-


24/7
ÚLTIMES NOTICIES 24/7