FORD ENS VOL ESPIAR

Ford està desenvolupant una tecnologia que permetria reproduir anuncis personalitzats als vehicles a través de la pantalla o el sistema d'àudio. Aquests es basarien en les dades obtingudes de les converses que es produeixen a l'interior, així com del seu destí, el seu historial de trajectes, la seva velocitat, el mode de conducció que utilitzeu, el seu nivell de combustible o càrrega de bateria. El sistema es descriu amb detall abundant en una sol·licitud registrada per la companyia davant l'Oficina de Patents dels EUA. El sistema "pot incloure la determinació de les preferències de l'usuari per als anuncis a partir d'uns o més senyals d'àudio dins del vehicle i/o dades històriques de l'usuari", explica la documentació. “Per exemple, això pot incloure escoltar les converses entre els ocupants del vehicle. Les converses poden ser analitzades a la recerca de paraules clau o frases que puguin indicar cap on viatgen els ocupants”, detalla.

La predicció de la destinació del vehicle a cada trajecte és un dels principals objectius del sistema. "Un tipus de destinació com la feina o un centre comercial, juga un paper al recompte d'anuncis", exposa Ford. Aquesta informació es pot utilitzar per “proporcionar anuncis més rellevants, per exemple, si un usuari compra comestibles, mercaderies, etc. A més, aquests sistemes i mètodes ajuden a contrarestar la inclinació natural d'un usuari de cercar anuncis mínims o cap”, avança.

Tot i que la patent no ho especifica, la documentació presentada per la marca nord-americana apunta que seria un model d'intel·ligència artificial el que analitzaria en temps real quin serà el trajecte de l'usuari. Aquest es contrastaria amb el seu historial, que també podria utilitzar “informació obtinguda d'aplicacions de tercers”, com aquelles instal·lades al telèfon mòbil dels ocupants, indica Ford, i amb les dades recollides del propi vehicle per fer publicitat segmentada, tenint en compte aspectes com si es tracta de viatge llarg o un viatge a un centre d'atenció mèdica.

Aquests sistemes i mètodes poden programar de manera intel·ligent durades variables d'anuncis, amb un temps de reproducció que busqui maximitzar els ingressos de l'empresa alhora que minimitza l'impacte en l'experiència de l'usuari. Es tracta principalment d'una implementació de programari que utilitza la informació existent del vehicle, sense necessitat de maquinari addicional”, desenvolupa la marca. Ford recalca que els anuncis que es mostrin a través de la pantalla o el sistema dàudio aquests no han dinterferir en la seguretat de la conducció. Per això descriu que aquesta tecnologia ha de ser capaç de reconèixer també el tipus de via per on transita el vehicle i la seva velocitat per determinar quin tipus de publicitat serveix. Tot i això Ford esmenta que, en el cas que el vehicle tingui opcions de conducció automàtiques, “una persona asseguda al seient del conductor és un passatger durant el funcionament autònom del vehicle”. Per tant, se'l considera també un “ocupant” o “usuari” per tal de mostrar publicitat. A partir d'aquí, “la publicitat es pot presentar als usuaris als seus vehicles a través de diversos mitjans. Per exemple, alguns es poden presentar visualment o auditivament mitjançant un sistema d'info-entreteniment a bord o altres interfícies”, especifica. Els enginyers de la marca avancen que el programari també analitzaria quins anuncis acaben sent més efectius en cada cas per a cada usuari per reproduir la mateixa estratègia en el futur. “Com a exemple, si el vehicle circula per una autopista, una càrrega primària pot incloure la presentació d'un anunci visual als passatgers cada deu minuts a través de la pantalla. Les preferències de l'usuari poden indicar que el passatger respon positivament als anuncis sonors, per la qual cosa una càrrega de treball secundària pot ser més freqüent, com ara presentar anuncis sonors cada cinc minuts”, proposa. La patent ha estat registrada per Ford Global Technologies, la subsidiària especialitzada a gestionar la propietat intel·lectual de la companyia. Aquesta també s'encarrega d'oferir la tecnologia de Ford a altres fabricants i cobrar pels drets d'autor que comporti el seu ús. Preguntada per elDiario.es pels seus plans comercials per a aquesta tecnologia, Ford ha indicat que la sol·licitud de la patent no determina que implementarà aquest sistema en el futur.

Ford vigila els conductors, escolta les converses, o sigui que el que fa és espiar. Semblava que fins ara només ens espiava la rumba, la tele o el mòbil, però ara també ens espiarà l'automòbil, i suposo que l'autobús o el tren aniran darrere. Només falta que ens implementin un xip al cervell que enregistri fins i tot els nostres pensaments més íntims. Tot arribarà. Recordar nomès que a el món feliç un dels personatges és su Fordería Mustafá Mond, i és que a la novel·la a la novel·la la societat és gairebé perfecta, i per aconseguir-ho es va haver de començar de nou la història de la humanitat, i el punt de partida va ser el Ford Model T.  

Tot un avís.

LA PELL DE BRAU


Cada cop que hi ha una investidura, o algun acte institucional, els nostres polítics es posen a citar poetes. 
Voldria pensar que ho fan de bona fe i amb la millor de les intencions, però una frase, i més encara un vers fora de context, pot dir el contrari del que es vol asseverar, ho saben bé Feijóo o Aznar.
A la transició les cites de poetes van tenir un gran predicament. És clar que hi ha autors recurrents, com es el cas de Machado, que s'emporta la primera posició de l'Andalusia progre, és clar que amb un valedor com el senyor Alfonso Guerra qualsevol entra en conflicte. Però també hi ha machadians d'ordre, tot dependrà del sentit que se li vulgui donar al vers i el seu context: Sense anar més enllà, "Envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora", no val per a ser citada per segons qui. 
A Catalunya Miquel Martí i Pol era, i és, el més citat per l'ampli espectre de polítics rapsodes: independentistes, esquerrans i, quan n'hi havia, comunistes; i els joves compromesos ho llegien i ho entenien. Un poeta estimat que no van aconseguir devaluar els senglars parlamentaris, potser perquè mai no va ser ambigu escrivint, ni metafòric. En canvi, Espriu és el més citat aquí i allà. Els polítics a les seves intervencions el citen sovint convertint els seus versos en eslògans. La Pell de Brau ha servit, degudament desbrossat, per donar-se la raó a subjectes de tota mena d'ideologies atrets per la dimensió ibèrica i l'enigma peninsular que abraça. Aquest ha estat un costum de la democràcia que encara sembla tan nou, tot i no ser-ho.  Cal però, citar-lo bé, que sovint no és el cas...

          LA PELL DE BRAU 
                   
          A vegades és necessari i forçós 
          que un home mori per un poble, 
          però mai no ha de morir tot un poble 
          per un home sol: 
          recorda sempre això, Sepharad. 
          Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 
          i mira de comprendre i estimar 
          les raons i les parles diverses dels teus fills. 
          Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 
          i l’aire passi com una estesa mà 
          suau i molt benigna damunt els amples camps. 
          Que Sepharad visqui eternament 
          en l’ordre i en la pau, en el treball, 
          en la difícil i merescuda 
                                               llibertat. 

Salvador Espriu, La pell de brau. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2008, vol. XII. lavanguardia.com

ELOGI DE LA CATALUNYA AVORRIDA

Si parlem de política, l'estiu ha estat curt i tranquil, gairebé avorrit. Va començar el 8 d'agost, amb la fugaç reaparició de Puigdemont i acaba avui, amb el discret retorn de Catalunya a la normalitat institucional gràcies a aquell espectacle ia l'especial tarannà d'Illa, un home que pel simple expedient de no dir ximpleries ni engegar un discurs d'aquells que provoquen la xafogor de qui els escolta comença a semblar una barreja d'Adenauer i Churchill.

Després de tot el que s'ha dit sobre el retorn de Puigdemont, és difícil afegir res que tingui originalitat o valor. Així i tot, no em resisteixo a observar que un dels trets que caracteritzen el nostre país és l'existència d'una gran quantitat de cervells incapaços d'efectuar una anàlisi senzilla de costos i beneficis. Ho dic, és clar, a propòsit de les vestidures esquinçades a compte del trist paper de la policia a l'hora d'aturar-lo i de la qualificació de la seva fugida com un nou insult al delicat honor de la pàtria.

Carles Puigdemont reapareix a les nou en punt del matí pel carrer Sant Benet fins al carrer de Trafalgar, on va caminar embolicat per multituds fins a l'escenari situat als peus de l'Arc de Triomf, al Passeig Lluís Companys, després de 7 anys a l'exili. Després de la intervenció de cinc minuts, l'organització de l'acte va sol·licitar als assistents, 2.500 persones segons els Mossos, la realització d'una cadena humana que havia d'acompanyar Puigdemont i la resta de dirigents polítics fins al Parlament. Centenars de càmeres van seguir el polític mentre descendia de l'escenari, on s'havia col·locat estratègicament una mena de panell a mode de porta. Aquest panell blanc va ser precisament aprofitat per Puigdemont i els pocs que coneixien el pla de fugida per sortir darrere de l'escenari i pujar immediatament en un cotxe blanc que l'esperava.

El problema no és ara, sinó de fa molt de temps. Més o menys quan un filòsof tan poc llegit com Kant va elevar el compliment de la llei al que amb la xerrameca pròpia de l'idealisme alemany va qualificar d'imperatiu categòric. Ja saben: Que es faci justícia i que mori el món!

El mateix Kant ho explicava molt bé amb un exemple esgarrifós que deixava clar on poden arribar les coses quan un es posa radical. En una illa remota on tots els seus habitants decideixen disgregar-se pel món, abans de fer-ho han de complir amb l'última sentència i liquidar l'últim criminal, ja que “tot i que es dissolgués la societat civil amb el consentiment de tots els seus membres, abans tindria que ser executat fins a l'últim assassí que es trobi a la presó, perquè cadascú rebi el que mereixen els seus actes i l'homicidi no recaigui sobre el poble que no ha exigit aquest càstig, perquè se'l pot considerar com a còmplice d'aquesta violació pública de la justícia”.

Kantians fins i tot sense saber-ho, els partidaris de l'arrest de Puigdemont a qualsevol preu representen aquest pensament absolut per al qual importa poc que aquesta detenció pogués causar problemes d'ordre públic, perpetuar la ingovernabilitat processista, liquidar ERC o malmetre la investidura d'Illa. L'ordre de Llarena s'elevava a la categoria de deure moral que justifica la mateixa existència de l'Estat i tota la resta és rendició incondicional o desvergonyiment intolerable.

No tinc cap dubte que el millor que li ha pogut passar a Catalunya és que no es detingués a Puigdemont

Tot i això, alguns segueixen creient que la moderació i la ponderació de mals és, també en justícia, una virtut. M'explico entre ells i no estic sol. Passa cada dia amb la senzillesa més gran: un jutjat ordena un desnonament, la policia arriba a l'immoble i, davant la concentració de veïns oposats i per evitar mals majors, es retira sense complir l'ordre judicial i espera millor ocasió. Per descomptat que no hi ha cap jutge que consideri que aquest incompliment ateses les circumstàncies constitueixi un delicte, més aviat s'estima una correcta praxi policial en què la moderació és la pedra angular. Moderació que, per cert, va estar del tot absent quan es va condemnar la ciutadania a un estèril “dispositiva gàbia” a qui només l'arbitrarietat va poder donar el seu acord.

A hores d'ara, no tinc cap mena de dubte que el millor que li ha pogut passar a Catalunya és que Puigdemont no fos detingut. Els propòsits de la seva compareixença a Barcelona van resultar frustrats sense pal·liatius. Els seus seguidors semblaven escassos i no tenien qualsevol transversalitat: eren només els incondicionals de Puigdemont i ni tan sols estaven tots; ERC no va moure una cella i va votar el que havia de votar, i la insòlita gelidesa de la sessió parlamentària d'investidura –malgrat els meritoris esforços del tribú Batet per animar-la una mica– va mostrar amb despietada lucidesa la inutilitat de la performance.

Amb semblants adustos i retòrica plena de tics de qualitat molt discutible va començar un canvi que sembla abandonar l'alegre desimboltura que ha caracteritzat tots els organismes públics de Catalunya els últims anys i promet avorrir-nos com els feliços suïssos. Així sigui. - Javier Melero a la vanguardia. !Que tingueu una bona diada!.

DIA MUNDIAL PER LA PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI


M'he fixat que els mitjans en general tractaven més o menys avui el tema del suïcidi. Tate, m'he dit, segur que avui toca. I bussejant per la xarxa he trobat aquest manifest, que, m'ho sembla a mi, o realment el  Comité Pro Salud Mental en Primera Persona y  la Red Estatal de Mujeres Salud Mental de España, es preocupa només com indiquen al seu manifest, i molt especialment del presumpte suïcidi dels esportistes, i l'any que ve es veu que tractaran dels que realment se suïciden, que no són precisament els esportistes.

"Un any més acudim al Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, per llançar un missatge d'esperança, i per trucar a l'acció davant aquesta conseqüència indesitjada que origina el patiment psíquic. Tenint en compte la xifra de 4.227 suïcidis registrats a l'últim curs , i que per cada suïcidi consumat es produeixen altres vint intents, adonem-nos de la magnitud de la tragèdia, i de la necessitat d'obrir un canal de confiança perquè la persona que pateix faci un esforç de superació. un col·lectiu vulnerable, i en aquesta edició observem una realitat que s'amaga al món de l'esport. Tots i totes gaudim amb les competicions esportives d'alt nivell. aspiren a la perfecció. Veiem la bellesa dels exercicis, però oblidem la lluita diària als entrenaments i la soledat d'una vida entre aeroports i fredes habitacions d'hotel.

Mentre estan en la plenitud de les seves carreres, la ment i el cos romanen centrats en l'alt rendiment, i tenen prou fortalesa per manejar situacions de frustració. Tot i així, la pressió de l'èxit és una amenaça constant, i la ment pot acabar cedint i demanant un temps de reflexió. En aquest sentit, són moltes les esportistes d'elit que s'acompanyen d'un equip de psicologia per mesurar l'impacte sobre la salut mental.

També sabem que les condicions físiques acaben ressentint-se al cap d'uns quants anys, i aquests i aquestes esportistes s'han d'enfrontar l'endemà. Cal un pla B, “i ara què?”. Aquest és un moment delicat i cal comptar amb sistemes de suport que redirigeixin les seves vides més enllà de la competició, i es redueixi així el risc d'una conducta suïcida davant l'avenç de la incertesa. Hem vist la vulnerabilitat a l'esport, però el cert és que el problema del suïcidi continua sent un fenomen social silenciat, i això ens impedeix formular una solució.

L'estigma, la culpa i els prejudicis obstaculitzen la prevenció, la detecció precoç i el consegüent tractament.

És hora d'agafar-nos a la taula de salvació que és l'esperança. Per això, hem d'actuar de manera positiva i conscient: Cal desmuntar els mites i les falses creences, i intervenir segons l'evidència científica. Hem de planificar els serveis d'atenció als àmbits educatiu, laboral i sanitari. Cal crear sistemes de suport, acompanyament i seguiment posterior a les crisis suïcides. La persona amb ideacions ha d'interaccionar amb la societat, sentir-se compresa i desenvolupar un instint de supervivència que el posi al camí de la recuperació. Hem de sensibilitzar els mitjans de comunicació perquè s'involucrin en la prevenció de la conducta suïcida, oferint informació de qualitat, i un catàleg de recomanacions. El primer pas és guanyar temps. Un cop trenquem el silenci, i aflori una consciència col·lectiva, haurem creat un entorn propici perquè la persona demani ajuda, se sinceri, expressi els seus sentiments, i connecti amb la vida. Tampoc no s'han d'encegar amb la perfecció. Només cal atresorar instants d'emoció, content i felicitat”.

Mentrestant a Washington, DC, en el marc del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que s'observa el 10 de setembre, el Director de l'Organització Panamericana de la Salut (OPS), doctor Jarbas Barbosa, va fer una trucada per reemplaçar la narrativa estigmatitzant sobre el suïcidi i fomentar una cultura de suport i comprensió. A les Amèriques, prop de 100.000 persones moren per suïcidi cada any, i moltes més lluiten contra pensaments i comportaments suïcides. El lema del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi 2024-2026 és "Canviar la narrativa", i busca inspirar individus, comunitats, organitzacions i governs a entaular debats oberts i sincers sobre el suïcidi i la conducta suïcida. Aquest lema vol enderrocar barreres com l'estigma, crear consciència i promoure una cultura de suport per prevenir el suïcidi.

“Un dels obstacles més grans per a la prevenció del suïcidi és l'estigma associat, que pot dissuadir les persones de buscar l'atenció necessària. El suïcidi sovint es malinterpreta com un acte de debilitat, egoisme o fins i tot com un delicte”, va afirmar el doctor Barbosa. “És urgent reemplaçar aquesta narrativa perjudicial per una que promogui la comprensió, la sanació i la recuperació per a totes aquelles persones que en el seu moment han estat afectades i aquells que han perdut éssers estimats”, va afegir.

La taxa de suïcidi a la regió ha augmentat un 17% entre el 2000 i el 2019. “Les conseqüències d'un sol suïcidi són devastadores i duradores, afectant no només les persones, sinó les comunitats i la societat en general. Tot i això, podem prendre mesures per prevenir el suïcidi”, va subratllar el Director de l'OPS. Hi ha estratègies basades en l'evidència que són eficaces per prevenir el suïcidi. Entre elles hi ha la reducció de l'accés als mitjans utilitzats per al suïcidi, abordar els factors contextuals que afecten homes i dones de manera diferent, desenvolupar habilitats socioemocionals en adolescents, i promoure la detecció primerenca i el tractament oportú. També és crucial que els mitjans de comunicació informin de manera responsable per evitar la imitació de comportaments suïcides.

“Implementar aquestes estratègies requereix mesures concretes i coordinades no només per part del sector salut, sinó mitjançant enfocaments multisectorials que incloguin tot el govern i la societat”, va destacar el doctor Barbosa. "L'OPS està brindant suport als països per enfortir les estratègies nacionals de prevenció del suïcidi i millorar l'accés a serveis de salut mental de qualitat", va afegir. Individus, comunitats, organitzacions, governs i mitjans de comunicació tenen un paper vital en la creació d'entorns segurs que promoguin la salut mental i el benestar.

Com a part de les activitats per marcar el Dia Mundial, en col·laboració amb la Universitat de Toronto, l'OPS farà el seminari virtual “Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi 2024: Canviar la narrativa”, el dimarts 10 de setembre a les 12:00 pm (hora de Washington DC o EDT). Aquest seminari se centrarà en l'impacte dels missatges als mitjans de comunicació sobre la prevenció del suïcidi.

L'OPS treballa per millorar la salut mental de la població de les Amèriques i reduir la mortalitat per suïcidi. L'Organització proporciona suport tècnic als països en prevenció del suïcidi mitjançant l'aplicació de la guia Vivir la vida, que proposa intervencions eficaces i una resposta nacional integral per prevenir el suïcidi.

Per què s'ha escollit el llaç groc? El color groc s'escull en homenatge a Mike Emme, un adolescent nord-americà, que, a 17 anys, decideix suïcidar-se en un moment de gran patiment. Mike dedicava molt de temps a la restauració de cotxes Mustang i era conegut per la seva habilitat amb la mecànica, però també per l'ajuda que brindava als altres. Les històries expliquen que un dia el cotxe d'una jove mare es va avariar a altes hores de la nit, deixant-la a ella i als seus dos fills petits encallats a un costat de la carretera. Mike es va aturar, va posar en marxa el seu automòbil i els va acompanyar a casa per assegurar-se que arribessin sans i estalvis; o un company de classe a qui ajuda amb una transmissió perquè pogués engegar el cotxe. Mike era conegut com a “Mustang Mike”. Res a veure amb els llaços grocs dels independentistes o el retorn dels soldats nord-americans. Si us plau, que algú avisi al jutge Llarena, que no li doni per emparerar als de la OPS.

BABY BOOMERS

La generació de 'baby boomers' (els nascuts entre 1946 i 1964) que ara té entre 60 i 65 anys ha canviat "absolutament" el paradigma respecte a la generació anterior. Les persones que es jubilen en aquests moments encara tenen "uns 20 o més anys per davant". Són, a més, homes i dones amb un "projecte de vida", que rebutgen ser "ciutadans passius" i que tenen la "potestat i voluntat" de decidir coses individualment i comunitàriament. El seu bon estat de salut, els seus hàbits saludables i la seva formació els han permès assolir la jubilació en un estat completament diferent dels seus predecessors. escriu Beatriz Pérez, a el periódico. En primer lloc, voldria aclarir a la senyora Beatriz Pérez que els nascuts el 1945 també som Baby boomers, i ja fa 14 anys que ens hem jubilat. En segon que els nascuts el 1944 estan exactament en la mateixa situació que els nascuts e1 1945, y en tercer lloc alguns dels nascuts baby boomers són ja nadius digitals, i en aixó si que es diferencien de les generacions anteriors., I, en quart lloc, aquesta jubilació dels baby boomers que va començar fa catorze anys, per una banda, augmenta el cost de les pensions per l'estat en haver cotitzat més que les generacions anteriors durant una vida laboral plena, i també augmenta el nombre de llocs de treball que queden lliures. Som la generació més rendible de totes, millorant la present.

QUAN AJUDAR ÉS EL PITJOR CÀSTIG


La corredora, Elena Congost, es va quedar sense la medalla de bronze en la cursa de París diumenge, l'últim dia dels Jocs Paralímpics, perquè va soltar breument la corda que l'unia al seu guia, una violació del reglament, quan ell va perdre l'equilibri després de patir una rampa. "Estic destrossada". Elena Congost, atleta barcelonina de 36 anys que havia creuat en tercera posició la prova de marató T12 per a discapacitats visuals, amb prou feines va poder assaborir el bronze en els Jocs Paralímpics de París. L’organització, emparant-se amb un reglament que va mostrar la seva cara més cruel, va decidir desqualificar-la. A pocs metres de la meta, quan el seu guia, Mia Carol, amb prou feines podia aguantar-se dret per culpa de les rampes, Congost va decidir ajudar-lo estirant d'ell. Estava a punt de caure a terra. En un moment va deixar anar la corda. Suficient per ser castigada. "És injust, surrealista", es va queixar Congost en assabentar-se de la sanció. "És que això no és una trampa", continuava la maratoniana, que no es podia creure que no li atorguessin la medalla. Congost, amb Mia Carol, va travessar la meta amb una marca personal de 3:00.48. 
Malgrat que en els últims metres, gairebé aturada, va haver de tirar del seu guia. Va deixar anar uns segons la corda per por que Carol caigués. Suficient per quedar-se sense premi. L’article 7.9.5 deixa clar que el corredor i el guia no poden deixar anar corda. I els jutges van ser inflexibles. "Em desqualifiquen perquè, a deu metres de la meta, deixo anar la corda un segon perquè el meu guia cau de morros a terra. I torno a agafar-la per poder entrar a la meta", intentava argumentar Congost al final de la prova. 
La següent atleta venia tres minuts per darrere. Només va ser un acte reflex que hauria fet qualsevol ésser humà: aguantar una persona que està caient. Però això no vol dir que hi hagi cap mena de benefici ni ajuda. De fet, es veu clarament que paro en sec", deia l’atleta catalana, que se sentia completament frustrada: "No hi trobo cap explicació. 

És trist perquè, a més, venia sense beca. I ara tampoc l’aconseguiré. Tornaran a deixar-me fora de tot malgrat que he demostrat tot el que puc fer".  "No m’han desqualificat per fer trampes, sinó per ser persona. Per ajudar algú", va exclamar. 

Ja sé que el reglament és el reglament, i s'ha d'aplicar si o si, però i l'esperit olímpic?. 

Informen els mitjans que El Comitè Paralímpic Espanyol sol·licitarà una beca per a ella. "Considerant la magnífica actuació duta a terme per Elena, plantejaran la concessió d'una beca en la pròxima reunió del panell de decisió.

Amb informació de el periódico/cat/.  


más...
CRÒNIQUES DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA

DIGITALES
DESTACADES

B L O C S
COMENTARIS
-


24/7
ÚLTIMES NOTICIES 24/7