Cada cop que hi ha una investidura, o algun acte institucional, els nostres polítics es posen a citar poetes. Voldria pensar que ho fan de bona fe i amb la millor de les intencions, però una frase, i més encara un vers fora de context, pot dir el contrari del que es vol asseverar, ho saben bé Feijóo o Aznar.
A la transició les cites de poetes van tenir un gran predicament. És clar que hi ha autors recurrents, com es el cas de Machado, que s'emporta la primera posició de l'Andalusia progre, és clar que amb un valedor com el senyor Alfonso Guerra qualsevol entra en conflicte. Però també hi ha machadians d'ordre, tot dependrà del sentit que se li vulgui donar al vers i el seu context: Sense anar més enllà, "Envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora", no val per a ser citada per segons qui. 
A Catalunya Miquel Martí i Pol era, i és, el més citat per l'ampli espectre de polítics rapsodes: independentistes, esquerrans i, quan n'hi havia, comunistes; i els joves compromesos ho llegien i ho entenien. Un poeta estimat que no van aconseguir devaluar els senglars parlamentaris, potser perquè mai no va ser ambigu escrivint, ni metafòric. En canvi, Espriu és el més citat aquí i allà. Els polítics a les seves intervencions el citen sovint convertint els seus versos en eslògans. La Pell de Brau ha servit, degudament desbrossat, per donar-se la raó a subjectes de tota mena d'ideologies atrets per la dimensió ibèrica i l'enigma peninsular que abraça. Aquest ha estat un costum de la democràcia que encara sembla tan nou, tot i no ser-ho.  Cal però, citar-lo bé, que sovint no és el cas...

          LA PELL DE BRAU 
                   
          A vegades és necessari i forçós 
          que un home mori per un poble, 
          però mai no ha de morir tot un poble 
          per un home sol: 
          recorda sempre això, Sepharad. 
          Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 
          i mira de comprendre i estimar 
          les raons i les parles diverses dels teus fills. 
          Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 
          i l’aire passi com una estesa mà 
          suau i molt benigna damunt els amples camps. 
          Que Sepharad visqui eternament 
          en l’ordre i en la pau, en el treball, 
          en la difícil i merescuda 
                                               llibertat. 

Salvador Espriu, La pell de brau. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2008, vol. XII. lavanguardia.com