ADD BLOCKERS EN UN MON RAR 26.9.24

Al paradís d'internet, quan alguna cosa surt gratis significa que el producte ets tu -  La frase és del col·laborador de 'el Periódico' Albert Garcia Pujadas, i és ben certa. A ningú el sorprèn que les aplicacions que bloquegen la publicitat a les pàgines web estiguin entre les més descarregades. Això és fruit de l'abús publicitari sistemàtic de pàgines i serveis en línia. Al voltant de l'ordinador ja és molest, però en el format mòbil es converteix en una autèntica tortura. A priori, els bloquejadors de publicitat milloren l'experiència d'ús, però no acaben amb l'assetjament publicitari i els efectes secundaris són impredictibles. Està per veure qui guanya i qui perd, ara i en el futur. Problemes immediats per a suports o mitjans: els ad-blockers no discriminen i bloquegen tots els anuncis, siguin intrusius o no. 
Dit això, feta la llei feta la trampa aquestes abd-blockers si les unten les companyies de publicitat, els seus anuncis ja no són bloquejats, que aquí hi deu estar el seu negoci.

Però és que a més a internet et pots trobar que et pispin els diners del Banc, això si no et roben des de dins del mateix Banc, o sia, el que se'n diu fer un Rodrigo Rato, o t'enreden amb actius tòxics, i és que els Bancs com la Publicitat a Internet són la solució i alhora el problema. No podem operar sense bancs, això ja es va preparar perquè fos així i tenir-nos collats i controlats. Des de cobrar la nòmina o pensió a tots els pagaments que es fan i es desfan la Banca és imprescindible per poder funcionar, i no hi ha altra manera, llevat que vulguis anar de romeria sovint a pagar per finestreta llum, gas, aigua, etc., i, així i tot, seguim necessitant el banc, no crec que el Sr.Barnes vingués a casa a portar-me els diners de la pensió.(quin yuyu).

Amb la publicitat a Internet succeeix el mateix, és una molèstia, però l'única manera de finançament de la gent que publica a la xarxa, des de diaris a revistes especialitzades, blocs, etc. Si es bloqueja la publicitat s'acaba amb el finançament i de passada amb el negoci. Cert és que el sobre abús de publicitat que t'envaeix quan entres en algun mitjà digital molesta, una més que altra, atès n'hi ha d'intrusives que a més costen de treure de la teva visió, però és la mare dels ous. Però és que sense publicitat no hi ha internet, ni televisions privades, ni futbol, motos, bàsquet, tenis o cotxes, ni res. 

Mala peça al teler, doncs, 'ni contigo ni sin ti vivir puedo' deia la lletra d'un bolero. Un bolero?, que és això?, es deu preguntar molt personal jove. Doncs per exemple, aquesta senyora de Menorca que ens parla d'un món rar......, com el nostre.

ESPANYOLS DESPROTEGITS 26.9.24

Antoan Montignier Peiro descriu en aquest article a eldiario.es, el problema de la banca digital, que li ha costat uns diners que no podrà recuperar, i és que la Banca sigui digital o analògica (és una manera de dir) és com la faula de l'escorpí i la granota, no poden evitar robar-te ni que et robin. Haurem de tornar a guardar els diners sota el matalàs, si no fos perquè ens obliguen a usar la banca electrònica si o sí. No deixa de ser curiós, semblava que en eliminar els diners físics s'acabarien els robatoris i així és, però només els robatoris físics, que han evolucionat i ara són electrònics, el que ens deixa en una total indefensió com denuncia Montignier.

"El 4 de setembre del 2024, en plena era de la digitalització bancària, em trobo enfrontant una situació inesperada que posa en dubte la seguretat dels bancs digitals, en particular de Revolut, la meva entitat financera des de fa més de dos anys. Tot va començar la nit del 4 de setembre a les 23:30, quan es van realitzar set transferències des d'un telèfon mòbil que no és el meu a través d'Apple Pay, en només dos minuts. En tractar-se de pagaments efectuats mitjançant Apple Pay, no vaig rebre cap sol·licitud de confirmació ni verificació d'identitat que confirmés que jo estava darrere d'aquestes transaccions. Va ser prop de la 1:00 de la matinada quan Revolut em va informar, a través d'un SMS, que la meva targeta havia estat bloquejada. El sistema de seguretat va bloquejar la quarta transacció, però el mal ja estava fet: s'havien retirat indegudament 2.500 euros del meu compte en tres pagaments, dirigits a una casa d'apostes a prop de Màlaga, mentre jo era a Barcelona.

Immediatament, vaig presentar una reclamació davant de Revolut, contestant aquests tres pagaments. El procediment va ser habitual: el banc em va preguntar si reconeixia els pagaments, si havia perdut el meu telèfon o si havia compartit les meves credencials amb algú. La meva resposta va ser negativa en tots els casos. Tot i això, a la 1:45 de la matinada, el servei al client de Revolut em va informar que la meva reclamació no seria admesa, i que no procedirien amb la devolució dels 2.500 euros. Desconcertat, vaig tornar a contactar amb l'entitat el matí següent per parlar amb un agent i explicar el problema. Tot i això, la posició del banc va romandre inamovible: Revolut no canviaria la seva decisió.

Davant la negativa de Revolut, vaig decidir anar a la policia catalana. Tot i això, en tractar-se d'un banc amb seu registrada a Lituània, i en tenir un compte que comença per “LT”, el policia que va gestionar la denúncia va dir que poc es podia fer. L'oficial que em va atendre em va explicar que aquest tipus de fraus estan freqüentment vinculats a la ciberdelinqüència i que el més apropiat seria que contactés amb el departament especialitzat del banc. Tot i això, aquí em vaig enfrontar a un nou obstacle: tant el servei d'atenció al client com el de reclamacions van negar l'existència d'aquest servei, cosa irònica atès que la mateixa web del banc afirma que un terç dels seus empleats es dediquen a la prevenció de fraus.

Els bancs digitals, com Revolut, estan constantment exposats a intents de frau. Un dels mètodes més comuns passa quan vinculem els nostres comptes bancaris amb una empresa per fer pagaments recurrents, com en subscriure'ns a serveis de la ciutat, com ara el lloguer de bicicletes elèctriques. Si aquesta empresa és atacada, les dades de les nostres targetes es poden veure compromeses. En el meu cas, és evident que Revolut tenia tots els mitjans per identificar que el dispositiu des del qual es van fer les transaccions no era el meu, mitjançant l'anàlisi de la IP o la petjada digital del telèfon. També podrien haver verificat si la meva targeta va ser compromesa en algun ciberatac previ, ja que el banc té accés a aquesta informació.

Això planteja una pregunta important: com és possible que la meva targeta virtual s'hagi vist vinculada a un dispositiu amb Apple Pay sense el meu consentiment? I encara més greu, per què el seu sistema antifrau es va activar només després de la quarta transacció, però va ignorar les tres primeres, que van tenir lloc al lapse d'un minut?

El que més em sorprèn no és només la pèrdua de diners, sinó la incapacitat del meu banc per responsabilitzar-se d'una clara errada en el sistema de protecció. Tot i haver estat víctima d'un frau, vaig ser empès d'un departament a un altre, sense rebre respostes concretes ni solucions. Davant d'aquesta inacció, em sento obligat a buscar-me les meves pròpies solucions, parlant amb coneguts per si em poguessin ajudar a aclarir el que m'ha passat, ja que no soc l'únic afectat per la manca de responsabilitat dels bancs digitals.

La vulnerabilitat a què els consumidors ens enfrontem a l'era de la banca digital. Revolut, com moltes altres fintechs, es presenta com una alternativa moderna i convenient davant de la banca tradicional. No obstant això, quan el sistema falla, la manca de suport al client demostren que el màrqueting no sempre reflecteix la realitat".

Aquesta mala experiència aconsella que treballem amb el banc de tota la vida, encara que no sigui el mateix i vagi tancant oficines i caixers, però almenys t'ofereixen més garanties. Són com aquell governador mexicà que en cessar el seu mandat els va dir als seus votants: Pueden estar tranquilos porque he robado poquito, seguiré viviendo por aquí.

PAGAR PER PIDOLAR 25.9.24

La missa de la Mercè és, a més a més d'una cerimònia religiosa solemne, una desfilada d'autoritats. Ahir hi van coincidir, per primera vegada des del 2014, l'alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat. Tots dos es van asseure al primer banc de la basílica dedicada a la patrona de la ciutat amb altres personalitats. Com en tots els oficis va arribar l'hora de passar la cistella per recollir els donatius dels fidels per a les feines de l'església i aquest ritual va agafar per sorpresa els il·lustres assistents. La majoria, com molts altres ciutadans, han deixat d'utilitzar les monedes i els bitllets per efectuar els pagaments, motiu pel qual cada vegada són més els centres religiosos que es plantegen recollir l'òbol mitjançant datàfon i targeta de crèdit o fins i tot a través del Bizum. A la missa de la Mercè encara no s'ha fet aquest pas i van ser molt pocs els polítics que van contribuir en metàl·lic, entre ells el president del Parlament, Josep Rull, i el de la Generalitat, Salvador Illa.

Pagar per pidolar - Aquesta notícia la vaig publicar fa temps a Collonades. L'he recuperat perquè té a veure amb aquest escrit de la missa de la Mercè i les almoines, de les dificultats per donar almoina a la gent necessitada a causa de la desaparició dels diners físics, i com a Suècia ja havien solucionat les dificultats que li podia  ocasionar aquesta mesura als pidolaires, i en general a la gent que demana pel carrer.

A Eskilstuna, una ciutat d'uns 100.000 habitants a un centenar de quilòmetres a l'oest d'Estocolm, les persones que demanen almoina estan obligades a sol·licitar una llicència a la policia, previ desemborsament de 250 corones (uns 23,5 euros). És el primer municipi de Suècia que opta per aquesta via per intentar acabar amb aquesta pràctica, eludint així el terme prohibició, tot i que per a molts dels captaires suposarà, en efecte, una prohibició. Segons la nova normativa, qualsevol que vulgui "recaptar diners passivament" als carrers i places públiques d'Eskilstuna ha d'omplir una sol·licitud -remarcant, com a facilitat, que ho poden fer també en línia-, encara que l'organització benèfica Stadsmission alerta que moltes d'aquestes persones són analfabetes. A més, hauran de presentar un document d'identitat vàlid. I, quina vigència tindran aquestes llicències? Segons informa la televisió pública SVT, la policia ha conclòs que poden tenir una validesa màxima de tres mesos, tot i que encara està per determinar cada quant s'han de renovar els permisos. Es debat fins i tot si podrien ser llicències d'un dia, un extrem pel qual es decanta l'alcalde de Eskilstuna, el socialdemòcrata Jimmy Jansson, tot i que subratlla que es tracta d'una decisió policial, informa el diari Aftonbladet.

Aquesta normativa va ser votada a juny de l'any passat per la coalició de govern del Partit Socialdemòcrata, Moderats (conservadors) i Partit de Centre, amb el suport també del partit xenòfob Demòcrates de Suècia. L'alcalde va defensar que aquesta mesura havia de servir per ajudar els captaires a entrar en contacte amb Stadsmission i altres organitzacions de beneficència, o bé "ajudar-los a tornar a casa". La normativa hauria d'haver entrat en vigor a l'octubre, però ha estat encallada en els tribunals fins a mitjans de juliol, quan va rebre la llum verda definitiva.
De moment, la policia no ha rebut cap sol·licitud, i des Stadsmission asseguren que probablement els afectats -es calcula que hi ha entre 30 i 50 persones demanant almoina als carrers de la ciutat- no són conscients d'aquesta nova ordenança, tot i que el consistori afirma que ha fet arribar fullets informatius a les organitzacions socials, les botigues i centres comercials i els guardes de seguretat. "Ells (els captaires) no saben què està passant, probablement no ho entenen. Molts són analfabets, no coneixen cap altre idioma que el seu, és molt difícil comunicar-se amb ells", relata a SVT Tomas Lindroos, director de Stadsmission a Eskilstuna, que critica que la creació d'un permís implica l'acceptació i legitimació de la mendicitat i que suposarà un augment de la vulnerabilitat d'aquest grup, majoritàriament gitanos. Segons l'organització, s'exposen a ser explotats per persones que pretenguin guanyar diners a través de préstecs per pagar les llicències, alhora que les dones poden ser obligades a prostituir-s'hi no se'ls permet pidolar.
Malgrat que la d'Eskilstuna és la primera ordenança d'aquestes característiques, no és la primera vegada que el debat sobre la mendicitat omple pàgines en els diaris a Suècia. El 2015, el Govern va arribar a plantejar una llei en l'àmbit nacional per prohibir l'almoina, posant el focus en els que s'aprofiten dels indigents, copiant el denominat model suec de lluita contra la prostitució, que sanciona als que paguen per sexe. Finalment, es va descartar, tot i que des de llavors han emergit propostes en l'àmbit local. El primer municipi que va aprovar una normativa per prohibir pidolar als carrers va ser Vellinge, que engloba diverses localitats costaneres d'alt nivell econòmic situades a pocs quilòmetres al sud de Malmö. Va al·legar que els mendicants suposen una alteració de l'ordre públic perquè orinen i acumulen escombraries a les portes dels comerços, causant molèsties als clients. En aquest cas, també després de diversos mesos de periples judicials, el màxim tribunal administratiu de Suècia va donar el seu beneplàcit al consistori el desembre de l'any passat, creant així jurisprudència i obrint la porta al fet que altres ajuntaments apliquin normatives semblants. 

No se si l'Església hauria de pagar per pidolar almoines en la celebració de l'acte religiós, pero tant si com no haurien de modernitzar-se, o sinó els baixarà la recaptació. Ja li he dit avui a Ahmed que demana a l'entrada del Consum, o et poses un bizum o et baixaran els ingressos.

No deixa de ser un contrasentit, que un pidolaire disposi d'un telèfon intel·ligent, clar que a Suècia hi ha també polítics intel·ligents que preveuen i s'anticipen a les problemàtiques de les petites coses del dia a dia.

LA CÀPSULA DEL SUÏCIDI 25.9.24

La policia suïssa ha detingut diverses persones per haver facilitat el primer ús de la “Càpsula per al suïcidi”, que ha provocat la mort per asfíxia d'una ciutadana nord-americana al cantó de Schaffhausen. La Policia Cantonal ha confirmat que el fiscal ha obert una causa penal contra els detinguts, acusats d'incitació i assistència al suïcidi, mentre que han confiscat la càpsula i han traslladat el cos de la morta a un dipòsit de cadàvers.

La càpsula, de disseny futurista i una tapa de vidre transparent, ha estat anomenada “Sarco” (abreviatura de sarcòfag) pel seu creador, l'activista australià proeutanàsia Philip Nitschke. Per utilitzar-la, la persona que vol morir es tanca al seu interior i prem un botó que allibera una gran quantitat de nitrogen a la cambra, tancada hermèticament, cosa que provoca la pèrdua del coneixement i la mort per asfíxia en uns cinc minuts. Segons el seu inventor, la mort sobrevé sense dolor. El diari Blick assegura que la primera usuària de la càpsula ha estat una ciutadana nord-americana de 64 anys que durant diversos anys havia patit problemes de salut aguts relacionats amb una immunodeficiència greu.

Suïssa permet el suïcidi assistit, el qual diferencia de l'eutanàsia. Perquè sigui legal, però, cal que la persona no tingui “assistència externa” i es tregui la vida pels seus propis mitjans, i que els qui l'ajudin no hi tinguin cap interès propi.

Sarco ha estat construïda per l'organització The Last Resort, finançada amb donacions privades i assegura que el seu objectiu no és guanyar diners amb la càpsula. Per això assegura que només cobrarà 20 euros pel seu ús, que costa el nitrogen líquid que s'utilitza.

Nitschke va assegurar a AP que els advocats d'Exit International, l'organització que dirigeix ​​per impulsar el suïcidi assistit, li havien assegurat que el seu ús a Suïssa seria legal. Tot i això, segons “Blick”, la fiscalia de Schaffhausen ja els va advertir al juliol que els operadors de la càpsula haurien d'enfrontar un procés criminal amb una codena que pot arribar fins a 5 anys de presó.

La ministra suïssa de Salut, Elisabeth Baume-Schneider, va assegurar dilluns al Parlament que la càpsula no complia els criteris de seguretat de productes i no podia ser comercialitzada, i que l'ús del nitrogen en una càpsula no era compatible amb la llei sobre productes químics.

No sé si hi haurà seguiment de la notícia per part de l'avantguarda que en recull, però em sembla que la possible condemna de 5 anys de presó s'esvairà com les llàgrimes de la pluja a la cara del replicant Roy Batty. Estant permès a Suïssa el suïcidi assistit no hi ha raó per a cap condemna, de fet, el Govern, o en nom seu la justícia no tenen cap dret a intervenir en aquests casos de suïcidi voluntari, sent aquest un acte de llibertat de l'individu, ja que en no haver pogut escollir el moment de néixer, si l'ésser humà té el dret adquirit a anar-se'n quan vulgui i com vulgui, més encara, d'una manera tan neta i pràctica com és aquesta càpsula de nom Sarco.

QUE ELS DETINGUIN A TOTS DOS 24.9.24

1.- Un tribunal de Veneçuela va emetre aquest dilluns una ordre de detenció "preventiva", sol·licitada prèviament pel Ministeri Públic (MP, Fiscalia), contra el president d'Argentina, Javier Milei, per "robatori agreujat" i sis delictes més relacionats al cas de l'avió veneçolà-iranià que va estar retingut a Buenos Aires i va ser enviat als Estats Units al febrer. 

2.- La Cambra Federal de Buenos Aires ha emès una ordre de detenció i captura internacional contra Nicolás Maduro i un dels seus principals dirigents, el vicepresident Diosdado Cabello, en trobar-los “responsables d'un pla sistemàtic per aturar, segrestar i torturar ciutadans de Veneçuela”. 

Tan descollonant descontrol intel·lectual políticament incorrecte, em remet a l'acudit del partisà búlgar.

"Un heroic partisà búlgar de la Segona Guerra Mundial escriu al seu diari: 

Dilluns - Avui hem desallotjat del bosc els feixistes. 

Dimarts – Avui els feixistes ens han desallotjat del bosc. 

Dimecres - Avui hem desallotjat novament del bosc els feixistes. 

Dijous - Avui els feixistes ens han desallotjat novament del bosc. 

Divendres - Avui hem combatut tot el dia al bosc. 

Dissabte - Avui el guàrdia forestal ens ha desallotjat del bosc, a nosaltres i als feixistes." 

O millor encara, com els hi diria Estanislao Figueras, senyories, n'estic fins als collons de tots nosaltres, però de vostés dos encara més.

TARDOR A NOVA YORK 24.9.24

Al programa 59 segons, de TVE, al ministre Óscar Puente, li van preguntar com aconseguia aixecar-se cada dia com una moto, disposat a enviar piulades implacables i a donar entrevistes inclements. Amb ironia, va respondre que de petit, de molt petit, havia caigut a la marmita de la poció màgica, com Obèlix. Puente, és el fuet de l'oposició, des del dia de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo. El PP ha creat el seu propi càstig d'heretges a la figura de Miguel Tellado. Seria interessant posar-los cara a cara en un debat televisat perquè traguessin tota la càrrega de testosterona. I de mala llet.

Puente ha començat la setmana amb un missatge a la xarxa X, que aquesta vegada té la seva gràcia i no ofèn. O no ho hauria de fer. Ha estat arran que s'hagi sabut que l'actriu Anne Hathaway farà entrega d'un premi a Pedro Sánchez durant la seva estada a Nova York pel compromís amb la igualtat de gènere i la lluita en els avenços del moviment feminista. El guardó està avalat per l'organització He for She, que depèn de les Nacions Unides i que té un compromís la protagonista d'Interstellar. Pont va penjar al matí un tuit on deia: “Déu meu. Això no sé si ho superarà Feijóo. Anne Hathaway donant un premi a Pedro Sánchez”.

Bromes a part, el president del Govern manté una estreta agenda internacional. A Nova York té previstes trobades amb el secretari general de l'ONU, el canceller alemany i el president brasiler. A Sánchez se li podent discutir moltes coses, però no la seva capacitat de treball. Per cert, a 'Interstellar' hi ha una conversa entre el protagonista i el robot Tars, on aquest li pregunta quina és la seva taxa d'honestedat. I Cooper respon que el 90%. Al robot li estranya que no digui el 100% i aquest li replica: “L'honestedat absoluta no sempre és la manera més diplomàtica ni la manera més segura de comunicació amb éssers sentents”. Seria oportú un debat entre Sánchez i Feijóo sobre fins on arriba la seva honestedat, encara que només fos per tenir-nos situats.