L'UNIVERS I NOSALTRES 5.12.24

La música de l'univers té un ordre matemàtic dins del qual desafinem nosaltres. La vida terrestre és, fins on se sap, l'única vida i això ens converteix en l'única oposició que té el sistema, aquest engranatge de què formem part, però en rebel·lió perpètua. Som una minoria escandalosa que abarrota algunes regions de la terra, aquesta esfera minúscula fins a l'angoixa, que és part d'un sistema solar de classe mitjana, que alhora és part d'un sistema de sistemes de totes les mides que estan continguts en una dels milions de galàxies que constitueixen aquest univers, on no hi ha més vida que la nostra.
Tot el cosmos, amb l'excepció de nosaltres i els animals, es mou amb una música que imposa els seus ritmes, temps i cicles; cap de les peces que el conformen té autonomia, ni tan sols les plantes i els arbres, que tot i ser organismes vius estan lligats a la terra i als cicles del sol i de les estacions. Una flor i un arbre es mouen només quan el vent els estremeix, quan la terra tireta o es convulsiona o quan es posa a moure'ls un d'aquests elements en rebel·lió perpètua, un tigret que es grata el llom contra el tronc d'una ceiba, un il·lús que ple d'esperança arrenca una flor, ignorant que l'esperança és una de les formes de la por. De què tinc por?, s'hauria de preguntar abans d'arrencar la flor.
Som una minoria mínima davant d'una aclaparadora majoria, som un microcosmos contingut dins un macrocosmos, com ens va fer veure el filòsof Oswald Spengler; som l'oposició i l'única cosa que ens subjecta a aquest gegantí sistema que gira sense parar des del principi dels temps, i que seguirà girant per tota l'eternitat, és el desig sexual, la urgència reproductiva que en el seu fonament va unida als cicles del macrocosmos, encara que sigui de la imaginació, de l´anticipació i del record, d´on prové el foc. També la circulació de la sang ens lliga al sistema, la sang que fa voltes sense parar dins nostre seguint la partitura dels planetes i les estrelles. Som l'oposició, però quan dormim, i deixem d'exercitar la nostra llibertat, ens integrem a la maquinària del cosmos i tornem a ser, com cada nit, un cos celeste.

'La orilla celeste del agua', de Jordi Soler (fragment) del blog descontexto.

Entenc que aquest fragment 'Inicio de cartografia del corazón', enllaça amb l'escrit anterior sobre l'Univers. I és que, com deia Saramago, l'Univers mai sabrà que un Homer va escriure la Ilíada i un altre Homer, més important encara, el Simpson, treballava en una Central nuclear de Springfield.

CREACIONISTES, QUE HI HA ALGÚ MÉS? 5.12.24

La recent cimera antiavortista celebrada al Senat, organitzada per Network for Values ​​i recolzada pel PP, ha revifat la polèmica sobre el paper de les institucions públiques en debats ideològics. La cimera, centrada en la defensa del creacionisme i l'oposició a l'avortament, va comptar amb la participació de l'exministre Jaime Mayor Oreja, que va qualificar la lluita pel dret a la vida com a "fonamental" per al món occidental. La seva postura, que contrasta amb la teoria de l'evolució, va ser durament criticada tant per sectors del Govern com per col·lectius socials, que van denunciar l'acte com a excloent i contrari a la igualtat. 
Però, que és el creacionisme?,us preguntareu tot preguntant-vos-ho: El creacionisme, estimats i estimades, és un corrent de pensament que sosté que l'univers i la vida van ser creats per un ésser diví o sobrenatural, en contraposició a les explicacions científiques com l'evolució. El creacionisme es basa en la creença que un ésser diví, generalment identificat com Déu en les religions abrahàmiques (cristianisme, judaisme i islam), és el creador de l'univers i de tota forma de vida. Els creacionistes solen interpretar els textos religiosos, com la Bíblia, de manera literal, especialment els relats de la creació trobats al llibre del Gènesi. Però aquesta teoria teòrica no es tan senzilla, hi ha diversos tipus de creacionistes, a saber:
1.- Creacionisme Jove de la Terra: Aquest enfocament sosté que l'univers, la Terra i tota la vida van ser creats per Déu en sis dies literals de 24 hores, fa uns pocs milers d'anys, aproximadament entre 6,000 i 10,000 anys enrere.
2.-  Creacionisme Vell de la Terra: Accepta que la Terra i l'univers tenen milers de milions d'anys, com indica la ciència, però sosté que Déu va intervenir directament en la creació de la vida en diversos punts al llarg d'aquest temps.
3.- Disseny Intel·ligent: Proposa que certes característiques de l'univers i dels éssers vius són millor explicades per una causa intel·ligent, no especificada, en lloc de processos evolutius naturals com la selecció natural. Tot i que evita esmentar explícitament Déu, implica una força dissenyadora.
El creacionisme argumenta que certs sistemes biològics són massa complexos per haver evolucionat a partir de precursors més simples a través de la selecció natural. Exemples citats inclouen l'ull humà i el flagel bacterià. Es reafirmen en que l'existència de fòssils i el registre geològic són millor explicats per esdeveniments catastròfics, com el Diluvi Universal narrat a la Bíblia, que per processos lents i graduals.  Argumenten que la vida no pot sorgir de manera espontània a partir de matèria no vivent, i que la complexitat i organització de la vida indiquen un disseny intencional. La falta d'evidència Científica és palesa: Els crítics sostenen que el creacionisme no es basa en evidència empírica i no segueix el mètode científic, sinó que es fonamenta en la fe i la interpretació religiosa, i xoca amb la incompatibilitat amb la Teoria de l'Evolució: La gran majoria de la comunitat científica recolza la teoria de l'evolució com la millor explicació per la diversitat de la vida a la Terra, basada en una àmplia gamma d'evidències fòssils, genètiques i biològiques.
El creacionisme continua sent una creença àmpliament defensada en diverses comunitats religioses d'arreu del món. No obstant això, en l'àmbit científic i educatiu, la teoria de l'evolució continua sent l'explicació més acceptada i recolzada per la diversitat de la vida i els processos de desenvolupament de l'univers. Bàsicament i emprant el sentit comú, un simple mortal es pregunta: ¿Calia crear tot un univers que sembla és infinit per ocupar només una ínfima part d'aquest en una boleta minúscula?. Crec que al Creador, o creadora (no en sabem del sexe de l'arquitecte/a) a banda de maldestre se'l podria acusar de malversació desmesurada de cabals públics.

Només la fe ens pot fer creure en tota aquesta 'misse en scène', i ja sabem que la fe a banda de que no mou muntanyes, no convenç a una gran majoria d'homínids i homínides. Però, sempre queda en el fons un dubte producte de l'educació cristiana que hem rebut des de petits, com ho reflectia Voltaire: L’univers m’embarrasse et je ne puis songer que cette horloge existe et n’ait pas d’horloger. O com sàviament es preguntava Eugenio, ¿que hi ha algú més?

VERITATS ALTERNATIVES 4.12.24

Les “veritats alternatives”, o les narratives falses que s'imposen sobre la veritat, són un fenomen complex que té arrels en diversos factors psicològics, socials i tecnològics. Aquí us deixo algunes raons clau per les quals això passa:

1. Confirmació de Biaixos - Les persones tendeixen a cercar informació que confirmi les seves creences preexistents i a ignorar la que les contradigui. Aquest fenomen, conegut com a biaix de confirmació, fa que la gent sigui més propensa a acceptar "veritats alternatives" que alineïn amb les seves opinions i valors, fins i tot si són falses.

2. Repetició i Familiaritat - La repetició constant d'una afirmació, encara que sigui falsa, pot fer que es percebi com a veritable. Aquest efecte de “veritat il·lusòria” es basa en la familiaritat: com més escoltem alguna cosa, més probable és que ho acceptem com a cert. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen un paper crucial en la difusió i la repetició d'aquestes narratives.

3. Emocions i Narratives Simples - Les "veritats alternatives" sovint són presentades de manera emocional i simplificada, cosa que les fa més atractives i fàcils d'entendre que les explicacions complexes i basades en fets. Les narratives emocionals poden ressonar més amb les persones i ser més memorables.

4. Desconfiança a les Institucions - La desconfiança als mitjans de comunicació, els governs i altres institucions oficials pot portar les persones a cercar fonts alternatives d'informació. Quan la credibilitat de les fonts tradicionals és qüestionada, les persones es poden tornar més receptives a narratives alternatives que semblen oferir una veritat oculta o reprimida.

5. Influències Socials - Les influències socials i els grups de parells també tenen un paper important. Les persones tendeixen a adoptar creences que són compartides i promogudes pels seus cercles socials. La pressió de grup i el desig de pertinença poden fer que les “veritats alternatives” es propaguin ràpidament dins de certes comunitats.

6. Algorismes i Cambres de Ressò - Les plataformes de xarxes socials utilitzen algoritmes que prioritzen contingut que genera interaccions, cosa que sovint inclou informació sensacionalista o polaritzant. Això crea "cambres de ressò" on les persones només estan exposades a informació que reforça les seves creences, amplificant les "veritats alternatives".

7. Desinformació i Propaganda - La desinformació i la propaganda intencionalment dissenyades per enganyar juguen un paper crucial en la propagació de “veritats alternatives”. Actors amb agendes específiques poden utilitzar tàctiques de desinformació per manipular la percepció pública i desviar l'atenció de la veritat.

Aquestes són algunes de les raons per les quals les “veritats alternatives” poden imposar-se a la veritat. Combatre aquest fenomen requereix esforços concertats en educació, alfabetització mediàtica i enfortiment de la confiança en les institucions. Veritats alternatives segons Copilot, la IA de Microsoft Edge.

HUMANS DIGITALS 4.12.24

Fa tot just un any, un grup d'investigadors de diverses disciplines del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va tancar el laboratori en aquesta prestigiosa institució per crear Altera, una empresa que es dedica a crear “humans digitals” a partir d'agents d'intel·ligència artificial. El que han descobert en aquest temps és que aquests individus, posats en una societat, són capaços d'actuar de les mateixes formes diverses en què ho fem els humans. Des de fer amics a subornar els altres per guanyar acòlits per a una religió o votar reformes fiscals per iniciativa pròpia. I només són ens de programari individual que resideixen en un món virtual.

Altera va posar en marxa el Projecte Sid, que va arribar a situar al món obert de la plataforma de videojocs Minecraft fins a prop de 1.000 agents d'IA, programes de programari capaços d'interactuar amb el seu entorn i dur a terme tasques per compte propi. Aquests organismes digitals van emprar grans models de llenguatge d'IA per dur a terme la seva tasca. Els investigadors van aportar una mica de context perquè els agents poguessin desenvolupar per si mateixos diferents trets de personalitat, preferències i funcions socials sense necessitat d'orientació humana.

La inspiració per crear Altera per científics del MIT va ser un treball publicat el 2023 per Joon Sun Park, un estudiant de doctorat de la Universitat de Stanford, sobre la simulació del comportament humà en agents digitals. Cadascun dels agents del Projecte Sid està dotat del seu propi “cervell”, constituït per mòduls, alguns alimentats per grans models de llenguatge i dissenyats per dur a terme tasques específiques, des de comunicar-se amb altres agents, les formes de reacció en la relació social o la planificació dels moviments següents.

L'experiment va començar amb grups de 50 d'aquells humans digitals que interaccionaven entre si per períodes de 12 dies del joc, que eren en realitat 4 hores al nostre món. Tots començaven la partida amb la mateixa personalitat i un sol objectiu general, que era crear un llogaret eficient i protegir-lo d'atacs d'altres criatures digitals estrangeres. Amb el temps, cadascú va desenvolupar funcions socials especialitzades sense intervenció dels investigadors.

En aquests grups, alguns dels agents es van fer molt sociables, amb múltiples connexions amb altres, mentre que altres es van tornar introvertits. Entre ells eren capaços de mesurar l'índex de simpatia de cadascun dels col·legues digitals, que era canviant al llarg del temps. Es va donar el cas d'un agent que actuava com a xef i havia de donar menjar als que tenia gana, però ho feia amb els que li donaven una valoració social millor. Per compte seu, cada agent anava adoptant un paper. Constructors, guàrdies, pagesos, poetes... cadascun amb les seves tasques específiques.

Entre les 500 simulacions que Altera ha fet del Projecte Sid, els agents van desenvolupar comportaments com fer bromes o demostrar interès per assumptes mediambientals. Els investigadors van provar un grup d'agents perquè intentés difondre una religió inventada, el pastafarisme, que difonia la paraula de la paròdica Església del Monstre de l'Espagueti Volador. Un dels sacerdots va decidir que la millor manera de guanyar nous adeptes era subornar-los per comprar la seva fe. Més humà, impossible.

Altera és dirigida pel doctor Robert Yang al capdavant d'un petit equip de neurocientífics computacionals, física i ciències de la computació. Els seus agents d'IA es basen en una arquitectura anomenada PIANO (sigles en anglès d'agregació paral·lela d'informació mitjançant orquestració neuronal), inspirada pel cervell humà, amb “models que reflecteixen el còrtex prefrontal, els sistemes de memòria, els estats socioemocionals i molt més”, segons la companyia, que afirma que la seva missió és “crear éssers humans digitals que visquin, es preocupin i creixin amb nosaltres”. Sona igual que una mascota, com un gos, per exemple. Aquesta és la intenció, però no sembla que sigui igual. Francesc Bracero a la vanguardia.com

JUGARSE LA VIDA AMB UNA MOTXILLA 4.12.24

El mes d'abril passat, un jove repartidor de menjar a domicili circulava amb bicicleta per l'avinguda Ciudad de Barcelona, a Madrid. Una via amb lleuger pendent ascendent, de tres carrils. Era de matinada. Un taxi va colpejar amb força el treballador, que va morir pràcticament en l'acte. Des d'aleshores, una bicicleta ancorada a un senyal i flors que es van renovant recorden que un rider va morir en aquell lloc. No ha estat l'únic en els últims anys. De fet, el gremi compta amb una de les taxes de sinistralitat més grans en l'hostaleria, segons ha declarat la mútua Asepeyo a la vanguardia.

A les portes de restaurants, a les cues de les cafeteries o als locals de menjar ràpid, els riders formen ja part del paisatge de la gran ciutat. Alguns, els més afortunats, tenen moto. D'altres utilitzen bicicletes de pedaleig assistit. Els que no tenen per a un vehicle electrificat pedalen sense parar. És una feina que ha canviat la manera de consumir menjar i que ha universalitzat el repartiment a domicili. Amb horaris intempestius, molts d'ells migrants, encara que plogui o faci calor, la majoria joves, els repartidors són allà, jugant-se de vegades la vida per portar-nos la nostra hamburguesa o tacos mexicans.

Poc es valora la seva feina i, per això, quan una notícia irromp en el dia a dia del gremi, és celebrada. O demonitzada. Aquesta setmana, la multinacional Glovo ha anunciat que passarà a contractar, com assalariats, repartidors amb qui ha vingut operant en els últims anys i abandona així el model d'autònoms. La companyia va comunicar la decisió el dia abans que el seu fundador declarés davant el jutge en el marc d'un procés penal pel seu model de negoci.

Les xarxes socials van veure la polèmica de Glovo com tantes d'altres: mostrant la seva divisió. Les dues Espanyes, de nou. Broncano o Motos. Dreta o esquerra. L'habitual. Hi ha qui pensa que fa anys “que la companyia incompleix sistemàticament drets bàsics laborals” i que ara contracta els repartidors “perquè no li queda més remei”. També hi ha qui avui presumeix que al seu dia va decidir no fer les seves comandes per Glovo i apostar per un altre tipus d'aplicacions amb un altre tipus de condicions. I també hi ha qui va destacar que, “quan us diguin que la política no serveix per a res, recordeu els 60.000 falsos autònoms de Glovo que no tenien reconeguts els seus drets i que gràcies a la llei rider estaran protegits”.

En el costat contrari, es va fer viral un comentari d'un tuitaire que va afirmar que Globo és “del poc que teníem a nivell tech per sentir-nos orgullosos i s'ho han carregat”. La seva conclusió és que “uns quants de milers de riders perdran la seva feina”, que el cost l'assumirà el consumidor i que, per tant, “els restaurants rebran menys comandes i faran menys diners”. Arxiveu aquest raonament de cara a la imminent pujada del salari mínim interprofessional.

Hi ha qui també denuncia que es tracta d'una “persecució judicial” i que “hi ha delictes més greus que no es persegueixen amb la mateixa severitat”. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, revelava el dilluns que més de 200 inspectors de feina han treballat en perseguir pràctiques com les de Glovo.

En els anys vinents hi haurà llocs de treball i formes de feina que ni ens podem imaginar en aquest moment. Del que es tracta és que aquell progrés no suposi una regressió en alguns drets. En les revolucions, la perjudicada no pot ser la base, sinó que l'avenç ha d'arribar també als de baix. Fins i tot al que es juga la vida amb la nostra hamburguesa en una motxilla.

EL NOSTRE JO DIGITAL 3.12.24

Aquesta podria ser una bona notícia per als qui estan cansats, sobrepassats per la gran quantitat de tasques que han de dur a terme durant el dia: una part de la investigació en intel·ligència artificial se centra ara a poder crear rèpliques de nosaltres mateixos. Ja no es tracta de crear programes informàtics amb què parlar o que t'ajudin a acomplir tasques. Es tracta de crear programes informàtics que parlin i actuïn per i com nosaltres. Una de les investigacions més comentades de les darreres setmanes és la d'un grup d'investigadors de Stanford i Google Deep Mind (l'empresa líder en aplicacions disruptives de la IA). Els investigadors han fet entrevistes personals de tan sols dues hores a més de mil persones. Els van preguntar per experiències i records (de la seva infància, de la seva etapa al sistema educatiu, etcètera) i també per temes relacionats amb els seus valors, com les seves opinions sobre la immigració i la política. Pel que diuen, només amb aquesta informació, són capaços de crear models que parlin, responguin i actuïn com les persones de referència. Fins i tot aconsegueixen una coincidència del 85% en tests de personalitat, enquestes o proves de resolució de jocs de lògica, si fan passar les mateixes proves als humans i les seves rèpliques.

Si la viabilitat d'aquesta nova línia de treball de la IA es confirma, només caldrà unir el nostre bessó digital a la nostra rèplica de vídeo (el nostre deep fake) i us podrem encarregar totes les videoconferències poc crucials que ens omplen l'agenda. També ens serà útil per contestar missatges de correu, fer gestions en què cal decidir coses quotidianes i, en definitiva, delegar-los tasques en què el nostre criteri compte (d'aquí la seva utilitat, que siguin capaces de reproduir el nostre criteri a la presa de decisions), però que no mereixen la nostra atenció plena. Els podríem delegar, per exemple, tota la nostra presència a les xarxes socials. Que expliquin la nostra vida i els nostres èxits a X, Instagram, TikTok, Bluesky, YouTube i el que vingui. Que ens converteixin en grans personatges i, si és el cas, en influenciadors. De fet, ja s'està detectant un cert esgotament de la necessitat de dedicar temps a l'autopromoció a les xarxes. Un altre estudi ha detectat que, amb molta probabilitat, el 54% dels textos llargs que pengen a LinkedIn, el top de les xarxes professionals d'autobombo, ja els està escrivint la IA. No és el meu cas, que no soc gens activa a les xarxes, escriu Gemma Ribas a la Vanguardia. Però estic segur que per a moltes persones seria un descans poder automatitzar el jo digital i tenir més temps per dedicar-lo a viure la vida.