LA NENA SENSE NOM 23.2.15

No tens nom, ni cognoms, ni la història parlarà de tu més enllà d'avui o com a molt demà. Tenies nomès vuit anys i uns malnascuts covards i miserables varen adosar una bomba al teu cos menut. No crec et convencessin de fer el que vares fer, ni que ho fessis de bon grat, segurament et devien amenaçar que si no ho feies farien mal als teus, o potser no eras del tot conscient del que anaves a fer, o simplement vares pensar que a la vista del panorama, quan més aviat s'acabès tot millor. 

En que devies pensar mentre et dirigies al mercat?, mentre et negaves a ser registrada, i en el moment d'accionar la bomba que et va arrabassar la vida a tu i a cinc innocents més. Perque tu, nena sense nom has estat victima que no botxí d'aquest acte bàrbar, i l'ùltim dubte que em queda és si mentre et dirigies al mercat, alguna llàgrima, encara que fos nomès una, brollava dels teus ulls.

"Nou atemptat a Nigèria en què els gihadistes han utilitzat una nena de tan sols vuit anys com a terrorista suïcida. En aquesta ocasió, l'atac s'ha produït aquest diumenge a la localitat de Potiskum i ha causat la mort almenys de cinc persones i ferides a una vintena. Aquest és el tercer atac terrorista perpetrat per una nena des de l'inici del 2015.

Segons han explicat diversos testimonis a l'agència Reuters, l'atemptat s'ha produït en el control d'accés a un mercat de la localitat. «La nena es va negar que la registressin a l'entrada. Llavors es va produir una discussió», ha explicat Ibrahim Maishago, un testimoni, que ha afegit: «Llavors va accionar la bomba, matant-se a ella mateixa i cinc persones més». Diversos testimonis han coincidit a descriure «com una nena petita» la terrorista, estimant que «no tenia més de vuit anys». elperiodico,cat


SBD - 23.02.2015

INTERNET SEGONS ANDREW KEEN 22.2.15

Els pioners de la web esperaven que els avantatges que aquesta oferia transformessin la societat, i ampliés el coneixement humà. Un nou llibre, ple d'escepticisme al respecte, revela de quina manera Internet ens està matant i està portant el món a la ruïna. La visió d'Andrew Keen pot semblar catastrofista o esbiaxada, però és real i molt centrada i objectiva en la realitat de l'efecte perniciós d'internet sobre les persones.

"És fàcil oblidar les intencions batalladoras amb les que la revolució d'Internet va començar", diu l'escriptor britànic Andrew Keen. "Però després el paquet va passar dels mags tècnics i visionaris als homes de negocis. Internet va perdre el sentit d'una causa comuna, una decència general i potser va perdre la seva ànima. Els diners varen substituir totes aquestes coses".

L'autor, citat pel diari 'Daily Mail' proposa fer una ullada a l'aplicació de fotos Instagram, que permet a qualsevol compartir les seves instantànies perquè altres puguin veure-les. Quan l'equip que la mantenia la va vendre a Facebook per mil milions de dòlars el 2012, només tenia 13 empleats a jornada completa. Però degut en part a l'aparició d'aquesta aplicació, Kodak va tancar 13 fàbriques i 130 laboratoris de fotografies i acomiadar 47.000 treballadors a tot el món.

"L'impacte en l'ocupació és enorme", subratlla Keen en referència a tot el sector del comerç per Internet. Mentre les cadenes minoristes donen feina a 47 persones per cada 100 milions de dòlars en vendes, Amazon dóna feina només a 14. Per aquest motiu, diu, se li pot considerar un "assassí de treball més que un creador d'ocupació".

La vida personal de tres mil milions d'internautes ha estat transformada per les increïbles avantatges del correu electrònic, els mitjans socials, el comerç electrònic i les aplicacions per a mòbils, recorda l'escriptor. "En lloc de propiciar un renaixement intel·lectual, Internet ha creat una cultura de voyeurisme i narcisisme banls centrada en els 'selfies'".

A això se suma el problema de la pornografia, omnipresent a Internet. Amb unes eines de control d'accés inadequades, els nens hi estan en cada vegada més exposats. I la lògica de l'ús d'Internet, segons Keen, es redueix a una opció tancada: o busques a la web a una altra gent en pilotes o et busques a tu mateix.

SBD - 22.02.2015

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE 22.2.15

 

Aquesta fotografia la vaig prendre dissabte al matí, vora al riu, baixant pel camí asfaltat que del Llano porta al Ripoll, just abans de travessar-lo, a l'esquerra hi ha un camí que va cap a la font del gitano o al Parc de la Clota, i a la dreta aquest que dona pas a una serie d'horts.

Per fer aquesta fotografia em vaig haver d'escorar a l'esquerra atès hi ha una porta de ferro que barra el pas (amb dos candaus per cert), potser per això la fotografia està una mica escorada a la dreta. En acabar de fer-la, rere meu hi havia un senyor amb un 4L (cotxe oficial del pagès periurbà que es preui) que pretenia entrar. 

Em vaig disculpar: - Perdone! estaba sacando una foto del camino que conduce a los huertos.... (perquè els catalans som gent excessivament educada i amb la fila que fa el contrari ja ens hi adrecem directament en castellà)

- L'home va somriure sorneguer mentre deia o més aviat pensaba en veu alta: És la primera vez que veo a alguien fotografiar un camino que no tiene nada como este.

- Quizás si, fou la meva contesta, pero me gusta mucho fotografiar caminos, siempre vienen de alguna parte y llevan a otra, además - vaig reblar - se sorprenderia usted de todo lo que puede decir una fotografia....

No em va entendre  - crec -, ni m'importa, però fixeu-vos en la foto: té una enorme profunditat com si fos un cami gairebè infinit; al mig i a l'esquerra del camí hi ha una caseta amb el seu hortet amb una lleugera columna de fum que s'enrosca mandros cel amunt, a la dreta terra fresca remoguda a punt per ser conreada, un xiprer al fons a la dreta que no se que hi fa allí, però que va aguantar els embats del vent del desembre, i al fons a l'esquerra a dalt de tot, gairebè sortint-se de la foto hi ha l'edifici del Tauli, on sovint hi ha la lluita entre la vida i la mort, mentre aqui baix en aquesta foto, nomès hi ha la vida i mes vida pausada, amb la cadència que dona la no pressa dels qui amb la feina ja feta, conreen aquestes terres vora el riu.

SBD - 21.02.2015

EL CAS FINÈS: JUGAR, O ANAR A L'ESCOLA 22.2.15

Jari Lavonen: "Un nen de quatre anys necessita jugar, no anar a l'escola" El degà d'Hèlsinki desgrana les claus de l'èxit finlandés en el primer Simposi Internacional sobre la Formació Inicial dels Mestres celebrat a Barcelona.

"Els seus alumnes són els que comencen l'escola més tard (als set anys), els que menys hores de classe tenen, dels que menys deures fan ... I tot i així, els seus resultats escolars estan entre els millors del món. El fracàs escolar i la repetició de curs pràcticament no existeixen a Finlàndia, el sistema educatiu ha centrat l'atenció internacional per la seva bona posició en l'informe Pisa, la macroevaluación de l'OCDE que mesura els coneixements dels estudiants de quinze anys en el món."

Sense ser entès en la materia, sembla ple de sentit comú el que diu Jari Lavonen, un nen de de quatre anys, o abans, està  millor a casa que a l'escola, on és massa menu i massa aviat per anar-hi. Dit això, caldria saber però, com tenen a Finlandia la conciliació laboral de la dona treballadora, perquè aqui, bàsicament es porta la mainada de menuts a l'escola o fins i tot de sis mesos. no per caprici, ni per treure-sel's del damunt. si treballen el pare i la mare el nen s'ha de col·ocar a algun lloc, i no tothom té avis a mà per que els facin de cangurs.

Aquesta diria és la principal causa de que aqui a la mainada els portin de menuts a l'escola, i, quan al fracàs escolar, potser és que a Finlandia hi ha mestres i pares compromesos per que aquests ensenyin als seus fills respectant d'entrada la seva autoritat e comptes d discutir-la. Abans hi havia la figura del senyor mestre, que era respectada, ara, és en Pep i no el respecta ningú, ni alumnes ni pares.

SBD - 21.02.2015

POLÍTICA CONTRA NOSALTRES 21.2.15

Hauríem de tenir present que tota la política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Per tant, quedar-se a casa, no intervenir, no intentar més que ballestrejar contra tot des de la comoditat del sofà, és callar. No intentar, xerrant o escrivint, influir sobre l'opinió de la mala marxa de la res pública, és encara que sovint ens sembla perdre el temps, una actitud passiva, de víctima fàcil per la casta dominant, abocant-nos a la trista condició de súbdits sotmesos. I és per això aquest ferotge atac antidemocràtic contra Podemos per part del Govern Espanyol, començant per l'infumable Ministre Montoro, amb l'ús fraudulent que fa d'informació privilegiada que administra només contra qui com és el cas de Podemos, xerra, actua i escriu contra aquesta mala praxis d'un Govern dictatorial i antidemocràtic com el del Sr., Rajoy.

Llàstima que Podemos es pot quedar en no res, encara que aconsegueixi bons resultats a les pròximes eleccions. Ho sap Rajoy, però dubta, i és per això l'interès que té en què fracassi Syriza a Grècia, sap que és el millor antídot contra Podemos, que el té molt preocupat, a ell, als seus i al que en queda del PSOE, i no és per menys. Llàstima que en el millor dels casos, en Podemos, el remei serà pitjor encara que la malaltia, i si no al temps.

SBD - 20.02.2015

TAL DIA COM AVUI..... FA DOS ANYS 21.2.15

Se m'ha ocorregut mirar que vaig publicar un 20 de febrer de 2013, i m'he trobat amb problemes i sense resposta a la pregunta final:

PROBLEMES

Les màximes antigues orientals solen ser una barreja de cinisme, abandó i resignació. Una d'elles diu: "Els problemes no t'han de preocupar, si tenen solució ja s’arreglaran, per tant no et preocupis i si no en tenen com no hi ha res a fer, tampoc cal que et preocupis". Diu, bé, de fet fa temps que ho diu Eduard Punset que: la felicitat és l'absència de por. Aquesta màxima més que cínica és d'una enorme vacuïtat i ambigüitat molt relativa. Absència de por... a qué? a morir, al patiment dels altres, a problemes reals i concrets que no has d'esperar a que s'arreglin sols, si més no intentar tu de solucionar-los. 
Diu l'Espinàs que no es gens amic dels aforismes, atès tendeixen a un enorme reduccionisme de la solució que pretenen definir, i és prou cert. Amb aquestes màximes que he citat tant la xinesa com la D'Eduard Punset succeeix el mateix. No podem deixar podrint-se els problemes ni podem totalment pretendre ser feliços, felicitat que està reservada nomes als nens i als bojos (diuen), i ho reconeix Punset quan diu que possiblement quan va ser més feliç fou dins l’úter de la seva mare.
No hem de pretendre ser feliços, ni tan sols intentar-ho en un acte d'egoisme perniciós, sovint vers els altres. Cioràn se sentia sempre infeliç i abominava de l’espècie humana de la que només en salvava la música, deia que el que sabia als 60 anys era el mateix que als 20 i que aquests quaranta anys no havien estat més que una feixuga tasca de constatació. Potser Cioràn avocava vers els altres la seva pròpia frustració de qui ni tan sols es capaç d’estimar-se ell mateix.
Jean Paul Sartre per boca de Françoise la protagonista de la Nàusea li feia dir que la felicitat era només un instant, un moment on tot és al seu lloc, on tot està bé.

Potser la felicitat és el gol d'Iniesta al minut 92 de partit contra el Chelsea.

A la Xina tres mil treballadors varen linxar i impedir l’assistència d'un cap de personal que els havia anunciat el seu acomiadament, el cap va morir poc després. En aquest cas hauria estat bé que haguessin fet cas de la màxima xinesa sobre els problemes, el cap encara restaria viu i hom s'hauria estalviat un comentari final prou cínic també.

afegitó - Pensant en el gronxador de la fotografía. ¿Perqué a les dones de qualsevol edat els hi agrada tant gronxar-se que quan en veuen un s'hi aboquen esperitades?.

SBD - 20.02.2015

A PROPÒSIT DE L'HOME 20.2.15

La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem a una persona "Però, que feliç és vostè!", En general protesta.
.
El que ens trobem tan a gust en plena natura prové de que aquesta no té opinió sobre nosaltres.
.
Cal saber-se estimar-se a si mateix, amb amor sa i saludable, per saber suportar-se a si mateix i no vagarejar.
.
Un home que es cregués absolutament bo seria espiritualment un idiota.
.
Anomenem bona o dolenta a una cosa en relació amb nosaltres, no amb la cosa mateixa.
.
Els micos són massa bons perquè l'home pugui descendir d'ells..

A risc d'escandalitzar les orelles innocents, dono per fet que l'egoisme pertany a l'essència de les ànimes nobles; vull afirmar aquesta creença immutable que un ésser tal com "som nosaltres" ha de tenir sotmesos a altres éssers, altres éssers s'han de sacrificar per ell.
.
Això és per desesperar: la història ens ensenya que cap dels grans homes ha triomfat sense un gran orgull i una bona dosi d'injustícia.
.
Temo que els animals considerin l'home com un ésser de la seva espècie que, amb gran perill per a ell, ha perdut el seu bon sentit animal; que el considerin com un animal absurd, com un animal que riu i que plora, com un animal nefast.
.
Perquè l'home pugui tenir respecte a si mateix és necessari que sigui capaç també de ser dolent.

FEDERICO NIETZSCHE

SEXE DROGUES I OMEPRAZOL 20.2.15

M'ha sortit un títol bonic i cridaner per l'escrit, ideal, si tenim en compte que del que es tracta és de parlar de sexe. Això del sexe, del fornici, de la còpula és molt antic, tant, que fixeu-vos que la història o fins i tot la Biblia que tot ho documenten i expliquen, no mencionen qui varen ser els homínids (de sexe masculí i femení o altri), que varen fornicar per primera vegada, per què a la naturalesa en tot hi ha una primera vegada, ni sabem tampoc qui va ser l'homínid ancestral que va patir el primer gatillasso, o quan se'ls va ocòrrer practicar la primera felació, o el 70 que és igual al 69 però amb el dit al rulé. Són aspectes que em preocupen atès vol dir que no sabem el més important dels nostres orígens com a espècie, llevat que lo d'Adam i Eva fos cert, que em fa l'efecte que no....

Aquest homínid fornicador ha declinat molt, cada vegada es veu que té menys espermatozoos, i les dones comencen a passar d'ell, atès ja no el necessiten, i aquest homínid sobre tot a partir de certa edat en que el sexe ja no és la part mes important de la seva vida, es refugia en les drogues legals que li recepten uns capsigranys amb bata blanca i omeprazol per protegir-se d'aquestes drogues pastilleres que potser no els curen però els hi agrada prendre-se-le's, i quantes més millor, per això hi ha l'omeprazol, el soma de l'estomac.

afegitó: buscant una foto per aquest escrit he descobert que el titol de 'sexe drogues i omeprazol' a algú ja se li habia ocorregut abans que a mi. I és que  ja està tot inventat. I és que es veu que l'omeprazol no es gaire bó, i pot provocar disfunció erèctil, clar que a certa edat, no crec que aquesta disfunció preocupi massa als homínids pastilleros.