CONFERÈNCIA D'UN MICROBI 26.3.20

Senyores i senyors: gràcies per assistir a aquesta videoconferència. Els que desitgen intervenir poden fer-ho mitjançant el xat. Usant aquest mitjà virtual només podrien encomanar algunes idees.
Abans de seguir, aclareixo un detall protocolar: encara que porto una corona, no estan obligats a tractar-me d'altesa. El meu nom exacte és SARS-CoV-2. Però si pronunciar aquest nom els resulta difícil, poden dir-me simplement microbi. Sóc un humil germen de la família Coronavirus. Alguns dels meus parents causen el modest refredat. Jo sóc una mica més contagiós i més letal per a vostès. Això no és culpa meva.
Si us plau, intentin mirar aquesta gran crisi des del meu diminut punt de vista. Vostès em consideren una pandèmia perillosa i volen impedir que em propagui. Però alguns dels símptomes desagradables que els estic causant només són la meva manera de subsistir, gaudir i procrear. Cada tos de vostès equival a una ovulació o a una ejaculació meva. Milers de microbis vam sortir a la recerca d'un altre cos on allotjar-nos. I, quan vam entrar en ell, la febre que vostès senten és la nostra festa.

En el llenguatge de vostès -que vaig aprendre per donar aquesta videoconferència- "microbi" significa "petita vida". Els gèrmens som vides petitones que depenen d'aquesta vida més gran que és la seva. Vostès són la meva casa i el meu menjar. Els seus interiors són abrigadores i saborosos per a mi. En conseqüència, jo els estimo. Diria més: estic enamorat de vosaltres. Per això mateix, la meva intenció no és matar-vos. La mort de milers de malalts és producte de la debilitat, o negligència, dels seus sistemes individuals i col·lectius de defensa. Jo preferiria que vostès segueixin vius i em propaguin. Qui voldria perdre el seu allotjament i el seu aliment?
Noto certa incomoditat en l'honorable públic que veu aquesta conferència en quarentena desde casa seva. Al xat, molts "postegen" emoticones que representen caretes tristes o enfadades. Ho entenc. A ningú li agrada que el mirin com un aliment apetitós. No obstant això, he de recordar-los que aquesta és una llei natural que vostès compleixen devorant, sense pietat, a altres espècies. Quan vostès van evolucionar, es van donar a si mateixos l'orgullós cognom de "Sapiens". Però el que "van saber" va ser, sobretot, com explotar millor el cos que els alberga -la Terra- per multiplicar-se i expandir-se. Semblants als microbis, vostès van proliferar i es van escampar convertint-se en autèntiques epidèmies.
Quan els humans van arribar a Europa, a Austràlia o a Amèrica, molt aviat es van extingir centenars d'espècies animals. Una megafauna completa va desaparèixer. Probablement, vostès també van exterminar a altres espècies humanes, com els neandertals i els denisovans. Van ocupar les seves coves i, amb seguretat, es van alimentar d'ells.

"Patogen fastigós, ens culpes de causar extincions! Però vostès els gèrmens són genocides. Han aniquilat centenars de milions d'éssers humans. Quan van arribar a Amèrica, virus com tu van assassinar el 90% de la població indígena". Això ho acaba d'escriure un senyor al xat. Miro la finestreta amb la seva imatge, esquinada a la pantalla del meu ordinador, i el veig vermell d'ira (o tindrà febre?).
Calma, senyor. Llegint el seu missatge, confirmo la meva sospita que les xarxes socials poden ser tan patògens com les xarxes virals. Li responc: si hi ha culpa, aquesta és compartida. La seva acusació em recorda certs versos d'una poeta mexicana que va morir, precisament, a causa d'una epidèmia. Vaig a parafrasejar aquests versos així: "Homes necis que acuseu/al 'microbi' sense raó,/sense veure que sou l'ocasió/del mateix que culpeu".

Prosseguim. Abans vaig dir que vostès són la meva casa i el meu menjar. Ara afegeixo que vostès em van convidar a allotjar-me i a menjar en els seus cossos. Les bandes de caçadors i recol·lectors van domesticar plantes per tornar-se agricultors. Així van menjar fins afartar-i es van reproduir com conills, omplint les seves ciutats. A més, amb aquests farratges van alimentar ramats d'innombrables animals dòcils, per devorar amb més facilitat. Llavors, els virus dels ramats van saltar a les multituds humanes i van condir les epidèmies, aquestes "malalties de la multitud".
El meu caparró coronat ha pensat: és possible que la pitjor malaltia sigui la mateixa multitud. Durant mil·lennis els virus regulem les poblacions humanes. Si creixien massa nosaltres, involuntàriament, els delmàvem. La multitud disminuïa i, quan la pesta acabava, l'equilibri amb la natura s'havia restablert. Però, des que vostès van perfeccionar la seva medicina, les epidèmies causades per nosaltres són cada vegada menys letals. Mentrestant, la població humana ha proliferat tant que copa i esgota el planeta. No s'ofenguin si els dic que ara vostès semblen microbis patògens. La humanitat es comporta com una arrasadora pandèmia que no accepta remei algun. Llavors -parlant de microbi a microbi jo els pregunto: ¿per què ho fan?

Una senyora, en aquest auditori virtual, acaba d'enviar una resposta. Vaig a llegir en veu alta el seu missatge: "Vostè diu que els humans van fins als extrems del món i de les seves possibilitats, implicant les seves ambicions i els seus microbis, només perquè no saben estar-se quiets". Senyora, la seva resposta senzilla tanca suggeriments profundes. Fa més de tres segles, un gran filòsof i matemàtic francès va resumir la mateixa idea admirablement: "Tots els infortunis de l'home", va escriure, "deriven d'una sola cosa: no saber quedar-se tranquil en una habitació".

Per això, ara vostès, haurien de mostrar gratitud cap a aquest humil microbi coronat que els obliga a tancar-se a casa. En lloc d'odiar-me, vostès podrien reconèixer que les quarantenes provocades per mi els regalen una oportunitat raríssima en les seves vides. Durant un temps, vostès moderaran el ritme frenètic de les seves activitats. Durant algunes setmanes deixaran de córrer urgits per l'ànsia de tenir i aconseguir més. Podran quedar-se quiets i repensar les seves vides.

Senyores i senyors, haurien agrair-m'ho!

“Conferencia de un microbio”, de Carlos Franz - descontexto

en el muro de Facebook de Carlos Franz, 22 de marzo de 2020

DE LA BONA GENT 25.3.20

Crec que estarem tot d'acord en que el coronavirus serà vençut, però se'n durà per davant tota una manera de viure, i ningú sap exactament què vindrà després, però ja és veu que res tornarà a ser igual. El pessimisme s'està apoderant de la ciutadania i pot eclipsar la gran aportació d'aquests dies: la fraternitat espontània entre amics, veïns, coneguts i saludats, pel reconeixement dels herois de la sanitat, l'agraïment als combatents de primera línia: siguin venedor@s de supermercat, transportistes o senyores de la neteja. També la crisi del coronavirus ha provocat l'eclosió de multitud d'iniciatives solidàries per ajudar als més vulnerables i mantenir la ment activa durant els dies de confinament, que es preveuen cada vegada més llargs.
En situacions extremes, l'ésser humà pot ser impredictible. Pot buidar els prestatges de paper higiènic d'un supermercat en un temps rècord o treure tot el seu potencial solidari i creatiu i posar-lo a disposició de qui ho necessiti, només pel plaer de ser útil. I això és, precisament, el que està passant en els últims dies al nostre país: milers de veïns s'organitzen per ajudar els més vulnerables, gremis professionals creen xarxes d'ajuda mútua i els artistes es llancen al ciberespai per amenitzar el pas dels nostres dies.
Totes aquestes iniciatives creades per suportar el confinament, demostren que la ciutadania en la seva major part va per davant de Govern, molt per davant. A l'Agenda del confinament es pot trobar molta informació d'activitats. Aquesta és la millor lliçó que en traurem d'aquesta pandèmia, la reacció de la gent, de la bona gent.

QUAN ACABI LA GUERRA 25.3.20

Quan acabi la guerra, emprant els termes militars del Sargento Arensivia, carregat de medalles, un personatge peculiar, amb el que ens obsequia el Govern en les seves surrealistes rodes de premsa, haure'm de demanar unes quantes responsabilitats, no nomès a ell, sinó al Govern.

Com és posible que Espanya sigui l'únic país en tot el món on s'han infectat ciutadans a totes les regions, quan a Itàlia el 80% d'infectats és al nord, a la Llombardia o el Veneto, i a la resta les infeccions son mínimes. Suposo que hi va ajudar molt la solidaritat dels madrilenys i barcelonins que al començament es varen escampar per les contrades i llocs de cap de setmana, Aznar el primer. Sort que el primer dels soldats espanyols d'Espanya ha deixat la Guardia Real per ajudar als madrilenys, del soldat emèrit no se'n sap res, i de la resta poca cosa, una mica de desinfecció en alguns llocs i safiderbaracalaufi. Ai Arensivia, casernari ranci i obsolet.

La centralització per part del Govern de la compra de mascaretes, respiradors, etc, el que ha aconseguit és... que no n'hi hagin, o que arribin als hospitals en compta gotes, i infermers e infermeres treballin sense la protecció adequada, potser és per això que hi ha tants infectats entre els sanitaris, en una mostra més d'ineficiència de la patrulla del Coronavirus.

El Sr. Don Simón, que al començament deia que aixó no seria res, una grip suau, bla, bla, bla, quina credibilitat li queda o pot tenir. O el discurs de Pedro Sánchez, patètic, indigne d'un responsable polític mínimament decent, incapaç de comunicar, que va i convoca el comité de metges fa quatre dies, mentre l'únic que teniem fins ara, eren Don Simón, el Sargento Arensivia i el caporal Romerales, carregats de medalles i de pel a les celles Don Simón, cada vegada més afònic i empetitit en la seva incompetencia.

Mentre, el filòsof del PSC amb cara d'os, donant el parte cada dia, divagant enmig de vaguetats diverses, i Torra, per una vegada que té raó no nomès no li donen, sino que li diuen de tot menys bonico, començant per la Ministra de la Guerra, la inútil de la Robles, que no s'assabenta de res del que està passant. I els Governs de València, Galicia o Andalusia buscant material sanitari pel seu compte en un campi qui pugui.
L'oposició, de moment s'està comportant, però, quan acabi la guerra, crec que amb molta raó demanarà explicacions al Govern de Pedro Sánchez, perquè la gestió de la crisi ha estat d'una deixadesa e incompetencia difícilment superable. Spain is different, ja té més morts que la Xina.