A mesura que un acumula anys, es va formant una imatge cada vegada més ombrívola del futur. És només per consolar-se d'estar exclòs? Sí!, en aparença; no de fet, ja que el futur sempre ha estat atroç, ja que l'home només sap posar remei seus mals agreujant-los, de manera que en cada època l'existència és més tolerable abans de trobar la solució a les dificultats del moment.
El millor davant les grans perplexitats, es limitarte a viure com si la història estigués clausurada, i a reaccionar com un monstre devorat per la serenitat.
Si, abans, davant d'un mort em preguntava: «¿De què li va servir néixer?», avui em pregunto el mateix davant qualsevol que estigui viu. - E.M.CIORAN
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
I ens entestem en tenir descendència, és curiós.
ResponEliminaSón uns éssers incongruents
ResponEliminaSom una barreja de ser racional i d´animal.
ResponEliminaI l´automatisme de la reproducció el portem molt dins del nostre ADN. Perque si analitzem el balánç dels esforços que invertim en tindre relacions sexuals i de la gratificació que rebem a canvi, el resultat es un pèsim negoci.
Però cuan las hormones es revolten......
Saluuut.
ens reproduim geneticament com qualsevol animal per pura continuitat de l'espècie, pero és el que dius, les hormones es revolten.
EliminaDoncs a mi m'apassionaria saber i viure el futur. El que em sap greu és que el meu cos ja no m'acompanya, no pas per altra cosa. També que no podré veure l'home, o la dona, posar el peu a Mart. Rebre les primeres notícies de la descoberta d'un planeta habitable.
ResponEliminaAquests dies passat he vist l'empodarament de la gent i, especialment de les dones. Que maques i atractives que estan!!!, de totes les edats davant de les files aguantant a la policia. Aquest també és el present i el futur, i el voldria viure.
El Cioran era un "moñas", un yayo espantat que ja no entén els anuncis de la tele (jo tampoc)
Cioran era molt conscient del seu entorn, de tot en conjunt, i pesimista aixó si, fixa't que considerat l'apologista del suïcidi va morir al llit als 84 anys i amb demència senil.
ResponElimina