Cap altre lema domina avui el discurs públic tant com la transparència. Segons Han, qui la refereix només a la corrupció i a la llibertat d'informació, desconeix la seva envergadura. Aquesta es manifesta quan ha desaparegut la confiança i la societat aposta per la vigilància i el control. Es tracta d'una coacció sistèmica, d'un imperatiu econòmic, no moral o biopolític. Les coses es fan transparents quan s'expressen en la dimensió del preu i es despullen de la seva singularitat. La societat de la transparència és un infern del que és igual.
Google i les xarxes socials, que es presenten com espais de llibertat, s'han convertit en un gran panòptic, el centre penitenciari imaginat per Bentham al segle XVIII, on el vigilant pot observar ocultament a tots els presoners. El client transparent és el nou habitant d'aquest panòptic digital, on no hi ha cap comunitat sinó acumulacions d'Egos incapaços d'una acció comuna, política, d'un nosaltres. Els consumidors ja no constitueixen cap força que qüestionés l'interior sistèmic. La vigilància no es realitza com atac a la llibertat. Més aviat, cada un es lliura voluntàriament, despullant-se i exposant-se, a la mirada panòptica. El morador del panòptic digital és víctima i actor alhora...
Google i les xarxes socials, que es presenten com espais de llibertat, s'han convertit en un gran panòptic, el centre penitenciari imaginat per Bentham al segle XVIII, on el vigilant pot observar ocultament a tots els presoners. El client transparent és el nou habitant d'aquest panòptic digital, on no hi ha cap comunitat sinó acumulacions d'Egos incapaços d'una acció comuna, política, d'un nosaltres. Els consumidors ja no constitueixen cap força que qüestionés l'interior sistèmic. La vigilància no es realitza com atac a la llibertat. Més aviat, cada un es lliura voluntàriament, despullant-se i exposant-se, a la mirada panòptica. El morador del panòptic digital és víctima i actor alhora...
la sociedad
de la
transparencia - Byung-Chul Han (pdf)
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
siiiiíiiiiiiiiiiiiiiií.
ResponEliminaD´acord.
ResponEliminaEl otro dia la entrevista que hicieron a TRias, me pareció vergonzosa, y no se si tiene dinero en paraísos fiscales o no, la verdad...Pero la pose del entrevistador acosando a una persona mayor que temblaba y que, a mi por lo menos, me pareció digna, es vergonzosa y esta y otras muchas se hacen así, apelando a la transparencia, a la información y esas cosas en un mundo de periodistas imbéciles y carroñeros que ponen en la picota a mucha gente, con razon o sin ella. Si ese señor tiene un hermano que tiene cuentas allí, ¿que culpa tiene Trias?, joder, no lo entiendo. Si tiene cuentas de verdad y son delictivas, se hace la noticia y se presenta la documentación en el Juzgado. Que fácil es abusar de los indefensos
ResponEliminaes que Trias no sabia nada de todo esto, y yo le creo. Fue una cerdada de la Sexta, una más.
ResponEliminaYo creo, es una intuición pero no me suelo equivocar, que Trias no sabia nada...
Eliminayo también, ya la otra vez recuerdo que enseguida me dije, esto no es cierto, y era un montaje de el Mundo y Eduardo inda.
ResponElimina