Al març de l'any 2012 Jordi Pujol i Soley es va tornar in-de-pen-den-tis-ta. Rercodem-ho, car aquí va cimençar el procés que ens ha dut fins el 27S.....
Estàn els polítics de Bongònia revolucionats aquests díes des que l'avi s'ha 'echao al monte' i se'ns ha tornat independentista, després de col·locar al nen, aixó si, nen que per cert ja comença a ser grandet però té ben aprés aixó de fer la puta i la ramoneta o practicar la dutxa escocesa. En una entrevista a TV3 ha matisat les resolucions del congrés d'aquest cap de setmana a Reus: a través de sengles entrevistes a Catalunya Ràdio i TV3, de distingir, glossar i acolorir la ponència ideològica que defineix la nova divisa de la formació "Catalunya és Nació+Estat". De fet, Pujol ha volgut distingir entre independència i estat propi i advertir que qui ha anat cap a postulats més sobiranistes no és CDC sinó la societat catalana. Mentrestant l'encara President de la Generalitat parla d'anar-se'n cap a Ìtaca que ni en Llach sap on cau. i si és per allí Grecia, potser no és el millor lloc on anar i menys encara remant. I a tot aixó el iaio flauta primer, enardit parla de lluita, de tropes, d'exercit, de primera línia de xoc, etc. en sentit figurat clar, es deu referir als ninotets de LEGO. Tot plegat mentre uns i altres Ppc i ERC no se'ls creuen i malfien d'ells, els uns per excés i els altres per defecte.
Els polítics que manen a Bongònia són així, experts en el si però no, no però si, tot i què (aquesta és de l'Artur), deia.. els hi ha costat 30 anys als de CDC tornarse 'independentistes' o 'estatpropistes', una miqueta lents de reflexes. No!.
En fi, que es veu que administrar una gestoria és molt complicat, o li fan aquesta patoleia que tot ho fan - diuen - per al seu país i el benestar dels seus ciutadans. Mareta meua, mareta meua! lliurem de aquests salvadors del país, que no tinc gens clar quin és el seu: si Catalunya, les Illes Caiman o Suïssa.
En l'època del Pujol (del primer Pujol, s'hauria de dir) aquesta política em posava negre, perquè significava dir blanc i dir negre alhora. Era contradictori. I jo pensava que aquesta política ens portaria a un punt mort.
ResponEliminaNo ha estat així. La societat catalana ha evolucionat cap al sobiranisme i crec que està molt bé que CDC s'hi hagi sumat. És clar que m'agradaria més contundència, però segurament seria poc pràctic. L'important és que la societat avanci i que els polítics s'hi vagin sumant. Jo no els criticaré si ho fan... I obviament no sóc convergent, pero poc que em coneguis ho deus saber.
Aquest és un tema dens, més per parlar en persona. Perquè naturalment que hi ha clars i ombres, però jo mai em vull quedar només amb les ombres. Sempre que hi hagi un petit pas, per petit que sigui, en favor de la independència, jo ho celebraré. Que ningú és Sant? I tant que no. Ningú.
Tenim una colla de talossos al palau, i ls mantenim entre tots. L'Artur no ha descobert que Ítaca és esdrúixola, perquè només li sona la cançoneta del Llach. I l'altre... en fi, què es pot dir del fill tonto del Jordi? Com que no tenia on posar-lo, l'ha ficat al partit. Segurament el botaran quan el vell la dinyi, però de moment veurem com s'ho maneguen per fer-nos creure que és un gran líder. Boníssim!
ResponEliminaEl cas és que tenen mig país enlluernat a base de fer creure que van fent petits passos cap a... ¿cap a on? Cap en lloc, és clar! La gràcia està en fer creure a cadascú que es van petits passos cap allà on cadascú creu que li agradaria anar. Això se'n diu fer el camàndules.
ResponEliminaNo veig factible una separació de Catalunya dins de l'estat, ni el MC ho permetria, i tots ho saben . Ara bé, veig indispensable una Federació. Aquella que proclamava Maragall en la primera República. Això a la curta (no queda una altra), ha de convertir-se en un sistema similar a l'americà. I cadascun que espavili. El que no pot ser, és que estiguem pagant 17 governs i el central. No és assumible ni sostenible.
ResponEliminaSalut
“La nacionalidad no aspira ni a la libertad ni a la prosperidad, sino que, si le es necesario, no duda en sacrificar ambas a las necesidades imperativas de la construcción nacional”. Lord Acton.
ResponEliminaMientras discutimos si somos galgos o podencos, nos suben la electricidad, el gasóleo, los impuestos, nos bajan los salarios y dentro de poco se establecerá "la pernada".
Claro que siempre se puede echar la culpa a los de fuera, es la ventaja de ser nacionalista, siempre tienes disculpa.
Un saludo.
Alguns diuen que no ho veuen però molts si ho veiem. No hi ha federalistes a l'altre costat. Només gent que vol imposar la seva manera de ser, pensar i parlar per la qual cosa assumeixen que som inferiors o conquerits.
ResponEliminaL'altre diu que ara a pensar en la independència mentre ens pugen la vida. Però és que molts tenim la capacitat de pensar en més d'un tema al mateix temps. Excuses barates per dir-nos. Tu ejpanyol eh i a joderte. Dons no, volem la independència entre moltes altres coses, per poder donar les culpes als d'aquí en allò que les tinguin i no fugin d'estudi. La culpa principal és nostra per no ser capaços d'alliberar-nos dels amos. I per cert, la pernada ja està establerta amb impostos, talls a les decisions del Parlament, robatori fiscal, manca d'inversions, etnocidi, etc...