Diuen aquesta bona gent de la FAO que per que la humanitat no passi gana, haurien de menjar insectes, lo qual tampoc em sembla tan malament, si mengem gripaus, caragols o marisc en general, es pura questió cultural menjar gos, serp o insectes. A la Boqueria hi havia una parada que en venia, pero va o la varen tancar, no ho sé. Wynona Rider es va esgarrifar una vegada que en una estada seva a Barcelona la varen dur a dinar a les 7 portes, i tot va ser perquè va veure una paella amb gambes, llagostins, musclos, etc etc. I conill no s'en menge a gaires llocs. A mi perqué m'agraden molt, però més fastigós que menjar caragols poques coses hi deu haver al món, com deia abans és una questió purament cultural.
El vídeo que us he posat és de Mondo Cane una pel·lícula semidocumental realitzada en 1962 pels cineastes italians Paolo Cavés, Gualtiero Jacopetti i Franco Prosperi. El film narra una sèrie de viatges per diferents cultures exòtiques de tot el món. Es va projectar als cinemes amb força éxit i diria que era molt avançat al seu temps; si aneu al minut 32:00 veureu que a Nova York en aquells temps una de les modes als restaurants més sibarites era menjar cucs, llagostes o mosques que em sembla no són insectes exactament, o potser si, vaja insectes en l'ampli sentit de la paraula. I això que encara no s'habia inventat la deconstrucció... Ja ho deia Madame Bovary: no hi ha res de nou, llevat del que hem oblidat.
La pel·lícula va popularitzar una cançó: 'MORE' en la veu d'Andy Williams. Descansi en pau qui va fer els arranjaments musicals. Espero que déu l'hagi perdonat, jo no.
8 Comentaris
Quina gran pel·li el Mondo Cane...! No sé si has mirat mai el Frank de la jungla o "El superviviente", que també ensenya a menjar insectes vius que trobes pels camps. Suposo que a les escoles dels barris pobres, com ara a Can Puiggener, podríem posar els videos i així els nens aniran més ben alimentats.
ResponEliminaTrobo que milers d'anys de cultura i de ciència finalment serveixen per alguna cosa. Diuen que les formigues porten moltes vitamines.
de las mejores pelis que he visionado ¡
ResponEliminaMondo Cane va tenir molt d'exit quan la varen projectar. Quan a Frank de la Jungla el veia quan estava no se a quina CADENA que era allí on viu. Amb les seves crocks roses i mitjons blancs, s'ho fot tot. Quin personatge.
ResponEliminaAra diu que vol fabricar torrons allí on viu, a Thailandia o per allí.
Yo he estado en CHina y he comido de todo tipo de cosas, pero la alimentacion mundial se basa en pollo, ternera, cerdo y oveja, acompañados de verde. Estos me recuerdan a los del agua, que dicen que mees en la ducha mientras millones y millones de litros de agua se pierden en perdidas en obras publicas subcontratadas hasta la saciedad. Menuda panda
ResponEliminaUn saludo
ResponEliminaFrancesc, és veritat, tot és cultural. Tinc una experiència familiar, de fa pocs anys, d'uns convidats polonesos, que els van servir paella i es menjaven les gambes amb closca, la qual cosa van haver de ensinistrar-los a pelar-les. No n'havien menjat mai.
ResponEliminaTemujin, la última del inefable Arias Cañete - el del trasvase del Ebro por güevos -, es que hay que ducharse con agua fria todo el año para ahorrar, a parte de comerse los yogurts caducados - bueno, eso ya lo hago -
ResponEliminaEstamos mandados i/o/u gobernados por autènticos tarados mentales.
salut y paciencia.
Marta, sort que no es menjàven també els musclos.
ResponElimina