L'any 1937 el Dr. Domènec Tries i Llauder va descobrir la Síndrome de Xènius. Segons el metge osonenc, els simptomes són: Rebuig de la llengua materna, intolerància del que és propi i que ho considera de rang inferior. Aquests individus tendeixen a emigrar del seu respectiu país, ciutat o vila, bàsicament a Madrid on són ben acollits. Desenvolupen des de la seva nova llar, atacs furibunds sobre la seva ciutadania rebutjada. Boadella, Loquillo i altres en serien un clar exemple.


No tornaré a la terra
que m'ha vist néixer.
No parlaré més
amb la veu del pare i la mare.
Esfilagarssades i carrinclones lletres
empastifant fulls en blanc

I no serà el meu exili,
sala d'espera per una tornada,
el meu dolor d'emigrant,
causa de martiri.

Veieu, el meu odi?

Mentre el tren,
em condueix cap a paratges secs
batallo per oblidar,
per desfer-me de la meva heretat,
somnis impossibles
d'un poble narcotitzat.

Venço
i cremo el bosc,
serro el meu arbre genealògic,
desenterro les arrels,
i a sota hi ha cendres
d'un altre incendi.

El veieu ara, el meu odi?