Els deu mil, a part d'un homenatge a Alksandr Blök, és un llarg poema escrit d'una atacada després de veure "Les flors de Harrison" de Andy Mc Dowell. És un tipus de poema que en principi mai hauria escrit, però va sorgir de cop i ací el teniu. Jo el veig recitat per nens de vuit a deu anys amb un fons de destrucció com Dubrovnic, Beirut, Bagdad....
La innocencia explicant alló que precisament no pot entendre: el Mal
ELS DEU MIL
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien perquè lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que allí els enviaven
que era per la llibertat.
Ja en tenim deia un d'ells
prou ens l'hem guanyada
quina n'hem de defensar
si no ens ha estat robada.
*
La llibertat que us prendran
ara us obliga a la lluita
que no hi ha honor més gran
que morir per preservar-la
I a la guerra hi van anar
els deu mil homes, un a un
de la guerra no en va tornar
cap d'ells, ni tan sols un.
El primer caigué tot d'una
abans de la comtessa
una mina el partí en dos
envoltat d'un munt de runa
*
Aquells que el plorarien
tenien secs els ulls, el cor
i l'ànima, dels que sabien
que sempre hi perdrien.
Al segon el va tombar
una bala disparada
amb el seu nom i cognom
pel fusell d'un militar
Al tercer i quart un tanc
disparant a les palpentes
sense ni tan sols apuntar
disparant per disparar
*
Deu caigueren en un sot
provocat per un obús
llençat des d'un turó
que els destrossà a tots.
A la guerra varen enviar
deu mil homes innocents
que ja mai més ho serien
si haguessin pogut tornar.
Quaranta més en deu dies
en un setge vora mar
un d'ells la mirava, quan
la bala se'l va emportar.
*
El que deia que els manava
militar professional, ministre
d'una mort anunciada
els animava a lluitar.
Dispareu, dispareu sens parar
l'enemic es a la vora, dispareu
que el tenim d'aniquilar
la victòria ens espera, dispareu
Els homes que quedaven
disparaven i disparaven
enlloc i a tot arreu
i ni tan sols apuntaven
*
L'enemic era al davant
com ells dins una trinxera
espantat també com ells
disparant i disparant
Dos que volien desertar
els matà el seu caporal
per exemple i escarment
dels qui ho volguessin provar
Que llargues son les guàrdies
enclotats dins la trinxera
negra nit blanca neu
que llarga es l'espera
*
Tens companya o una amiga?
Potser si, ni ho recordo
tot es tan llunyà, tan irreal
fem un mal glop, deixa-ho estar
Fumes? o no ho saps?
Sí, però anem en compte
l'enemic es a l'aguait
Tranquil, també estan fumant
Que hi fem aquí company?
Esperar la bala o l'obús
que ens està destinat
Fuma tranquil, és aviat
*
En un poble arrasat
envoltat de fum i runa
una dona els increpava
malferida per l'horror
Mateu-me d'una vegada
aquí no hi queda ningú
remateu-me gent malvada
que jo viure ja no vull
Vora seu el cos d'un home
i un nen el seu costat
immòbils, plens de sang
rere seu una altra noia
*
La noia la violaren
fa deu dies un soldats
la noia que violaren
no s'ha recuperat
Era jove i molt bonica
però s'havia transfigurat
amb la mirada perduda
en un lloc indeterminat
Un soldat que ja ha violat
s'adona del que li han fet
i quan havia fet ell,
desconsolat, esclata a plorar.
*
Un altre que s'hi acosta
l'hi ofereix la cantimplora
que rebutja mentre el mira
fins que el soldat s'arronsa.
Remateu-me us he dit
que aquest horror s'acabi
no veieu que no tinc res
dispareu-me mal parits
Un soldat prem el gallet
al seu costat un altre plora
un tercer, treu la pistola
i allí mateix es clava un tret
*
El caporal: Serà imbècil
perquè cony s'ha matat?
per una merda de vella?
tant l'ha impressionat?
Es la visió de l'horror
només era un soldat
li diu al caporal un altre
per això no estava entrenat.
I tu, ho estàs? Li pregunta.
L'horror es pot assimilar
només es qüestió d'estómac,
respon. Això es un militar.
*
Les putes que els hi han portat
eren velles i demacrades
les noies que ells han violat
les han fetes desgraciades
A les guerres perden tots
però els infants i les dones
per la seva feblesa, en son
sempre els més perjudicats.
Carta a la gent estimada:
tot va be, no passa res
aixó està que s'acaba
molt aviat ja tornaré.
*
Però la guerra continua
de fet no s'acaba mai
dels deu mil en queden
ja menys de la meitat.
El front s'ha estancat
ni avancen, ni retrocedeixen
l'hivern els està fent mal
el fred i la neu han arribat.
La fam i el fred fan estralls
maten més que l'enemic
el que tenen al davant
que pateix del mateix mal.
*
Ni tan sols saben si hi és
fa dies que no disparen
a lo millor son tots morts
i estan allí per no res.
Un hi cau en comprovar-ho
un tren ben net al front
no passarà fred ni gana
se n'ha anat a l'altre món.
El soldat que l'ha matat
tenia la mirada buida
s'ha limitat a apuntar
i després ha disparat.
*
El foc de l'artilleria, allunya
l'enemic, que fuig desordenat
Ataqueu!, brama el caporal
dispareu!, dispareu!, dispareu!.
I els soldats disparen,
disparen sense apuntar
fins que un d'ells es gira
i ho fa contra el caporal.
Que has fet? l'increpa un altre
has matat al caporal
ara no tenim qui ens mani
ni ens digui qui hem de matar.
*
Per mi s'ha acabat la guerra
ja no vull matar ningú
el caporal n'ha estat l'últim
i llença el fusell al terra.
Els que en queden dels deu mil
que no arriben a vuitanta
llencen també les armes
i se'n tornen cap a casa.
La retirada es fa molt llarga
l'enemic se n'ha adonat
que han abandonat les armes
i els empaita esperitat
*
Hem matat al caporal
potser no hi haurà guerra
hem matat al caporal, ara
ens lliurarem del mal.
Soldat que ets a l'altre banda
hem matat al caporal
ja no cal que ens dispareu
la guerra ja no ens cal.
Tu saps per que lluitàvem?
t'ho varen explicar?
no ho vàrem entendre gaire
ens varen enganyar.
*
Un a un van abatent
el que en queda dels deu mil
ells no han llençat les armes
encara estan combatent
Un soldat de l'enemic
s'encara al seu caporal
No ho veieu: no porten armes
deixem de fels-hi mal
Es l'enemic desgraciat
el tenim d'anorrear
Qui ho ha dit? Pregunta
jo només sóc un soldat
*
No ho se, ni m'importa
algù ens ho va ordenar
per una causa ben justa
això ho tinc molt clar
I a ells, qui els hi ho va dir?
també era una causa justa?
I en el cas que així fos
quantes d'elles n'hi han?
Només n'hi ha una de justa
es la del nostre costat
la de l'altre es una fal·làcia
que ells s'han inventat
*
El soldat que no entén res
a l'últim dels deu mil remata
d'un sol tret net i afinat
que dins el seu cap esclata
A la guerra van enviar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra hi van lluitar
i cap d'ells en va tornar.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran
però la guerra mai s'acaba
i cap d'ells no en tornarà.
*
Una mare espera un fill
mort en la batalla,
ha mort sense saber
perquè carall ha lluitat
Una altra de l'altra banda
tampoc el veurà tornar
tampoc sabrà ben bé
a on li han enviat
Quina lluita mes estúpida
qualsevol guerra que hi ha
només moren innocents
ahir, avui i demà
*
La causa, a qui l'importa
si ningú no la sap, només
aquells que manen, potser
ens ho podrien explicar.
Els que manen res expliquen
tot son raons d'estat
paraules buides i interessos
només pura obscenitat
El poder en mans dels necis
es el que més mal ens fa
ja han mort els deu mil homes
deu mil creus els guariran.
*
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
A la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien perquè lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que els hi enviaven
que era per la llibertat.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran,
però la guerra mai s'acaba
i cap d'ells no en tornarà.
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien perquè lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que allí els enviaven
que era per la llibertat.
Ja en tenim deia un d'ells
prou ens l'hem guanyada
quina n'hem de defensar
si no ens ha estat robada.
*
La llibertat que us prendran
ara us obliga a la lluita
que no hi ha honor més gran
que morir per preservar-la
I a la guerra hi van anar
els deu mil homes, un a un
de la guerra no en va tornar
cap d'ells, ni tan sols un.
El primer caigué tot d'una
abans de la comtessa
una mina el partí en dos
envoltat d'un munt de runa
*
Aquells que el plorarien
tenien secs els ulls, el cor
i l'ànima, dels que sabien
que sempre hi perdrien.
Al segon el va tombar
una bala disparada
amb el seu nom i cognom
pel fusell d'un militar
Al tercer i quart un tanc
disparant a les palpentes
sense ni tan sols apuntar
disparant per disparar
*
Deu caigueren en un sot
provocat per un obús
llençat des d'un turó
que els destrossà a tots.
A la guerra varen enviar
deu mil homes innocents
que ja mai més ho serien
si haguessin pogut tornar.
Quaranta més en deu dies
en un setge vora mar
un d'ells la mirava, quan
la bala se'l va emportar.
*
El que deia que els manava
militar professional, ministre
d'una mort anunciada
els animava a lluitar.
Dispareu, dispareu sens parar
l'enemic es a la vora, dispareu
que el tenim d'aniquilar
la victòria ens espera, dispareu
Els homes que quedaven
disparaven i disparaven
enlloc i a tot arreu
i ni tan sols apuntaven
*
L'enemic era al davant
com ells dins una trinxera
espantat també com ells
disparant i disparant
Dos que volien desertar
els matà el seu caporal
per exemple i escarment
dels qui ho volguessin provar
Que llargues son les guàrdies
enclotats dins la trinxera
negra nit blanca neu
que llarga es l'espera
*
Tens companya o una amiga?
Potser si, ni ho recordo
tot es tan llunyà, tan irreal
fem un mal glop, deixa-ho estar
Fumes? o no ho saps?
Sí, però anem en compte
l'enemic es a l'aguait
Tranquil, també estan fumant
Que hi fem aquí company?
Esperar la bala o l'obús
que ens està destinat
Fuma tranquil, és aviat
*
En un poble arrasat
envoltat de fum i runa
una dona els increpava
malferida per l'horror
Mateu-me d'una vegada
aquí no hi queda ningú
remateu-me gent malvada
que jo viure ja no vull
Vora seu el cos d'un home
i un nen el seu costat
immòbils, plens de sang
rere seu una altra noia
*
La noia la violaren
fa deu dies un soldats
la noia que violaren
no s'ha recuperat
Era jove i molt bonica
però s'havia transfigurat
amb la mirada perduda
en un lloc indeterminat
Un soldat que ja ha violat
s'adona del que li han fet
i quan havia fet ell,
desconsolat, esclata a plorar.
*
Un altre que s'hi acosta
l'hi ofereix la cantimplora
que rebutja mentre el mira
fins que el soldat s'arronsa.
Remateu-me us he dit
que aquest horror s'acabi
no veieu que no tinc res
dispareu-me mal parits
Un soldat prem el gallet
al seu costat un altre plora
un tercer, treu la pistola
i allí mateix es clava un tret
*
El caporal: Serà imbècil
perquè cony s'ha matat?
per una merda de vella?
tant l'ha impressionat?
Es la visió de l'horror
només era un soldat
li diu al caporal un altre
per això no estava entrenat.
I tu, ho estàs? Li pregunta.
L'horror es pot assimilar
només es qüestió d'estómac,
respon. Això es un militar.
*
Les putes que els hi han portat
eren velles i demacrades
les noies que ells han violat
les han fetes desgraciades
A les guerres perden tots
però els infants i les dones
per la seva feblesa, en son
sempre els més perjudicats.
Carta a la gent estimada:
tot va be, no passa res
aixó està que s'acaba
molt aviat ja tornaré.
*
Però la guerra continua
de fet no s'acaba mai
dels deu mil en queden
ja menys de la meitat.
El front s'ha estancat
ni avancen, ni retrocedeixen
l'hivern els està fent mal
el fred i la neu han arribat.
La fam i el fred fan estralls
maten més que l'enemic
el que tenen al davant
que pateix del mateix mal.
*
Ni tan sols saben si hi és
fa dies que no disparen
a lo millor son tots morts
i estan allí per no res.
Un hi cau en comprovar-ho
un tren ben net al front
no passarà fred ni gana
se n'ha anat a l'altre món.
El soldat que l'ha matat
tenia la mirada buida
s'ha limitat a apuntar
i després ha disparat.
*
El foc de l'artilleria, allunya
l'enemic, que fuig desordenat
Ataqueu!, brama el caporal
dispareu!, dispareu!, dispareu!.
I els soldats disparen,
disparen sense apuntar
fins que un d'ells es gira
i ho fa contra el caporal.
Que has fet? l'increpa un altre
has matat al caporal
ara no tenim qui ens mani
ni ens digui qui hem de matar.
*
Per mi s'ha acabat la guerra
ja no vull matar ningú
el caporal n'ha estat l'últim
i llença el fusell al terra.
Els que en queden dels deu mil
que no arriben a vuitanta
llencen també les armes
i se'n tornen cap a casa.
La retirada es fa molt llarga
l'enemic se n'ha adonat
que han abandonat les armes
i els empaita esperitat
*
Hem matat al caporal
potser no hi haurà guerra
hem matat al caporal, ara
ens lliurarem del mal.
Soldat que ets a l'altre banda
hem matat al caporal
ja no cal que ens dispareu
la guerra ja no ens cal.
Tu saps per que lluitàvem?
t'ho varen explicar?
no ho vàrem entendre gaire
ens varen enganyar.
*
Un a un van abatent
el que en queda dels deu mil
ells no han llençat les armes
encara estan combatent
Un soldat de l'enemic
s'encara al seu caporal
No ho veieu: no porten armes
deixem de fels-hi mal
Es l'enemic desgraciat
el tenim d'anorrear
Qui ho ha dit? Pregunta
jo només sóc un soldat
*
No ho se, ni m'importa
algù ens ho va ordenar
per una causa ben justa
això ho tinc molt clar
I a ells, qui els hi ho va dir?
també era una causa justa?
I en el cas que així fos
quantes d'elles n'hi han?
Només n'hi ha una de justa
es la del nostre costat
la de l'altre es una fal·làcia
que ells s'han inventat
*
El soldat que no entén res
a l'últim dels deu mil remata
d'un sol tret net i afinat
que dins el seu cap esclata
A la guerra van enviar
deu mil homes, deu mil homes
a la guerra hi van lluitar
i cap d'ells en va tornar.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran
però la guerra mai s'acaba
i cap d'ells no en tornarà.
*
Una mare espera un fill
mort en la batalla,
ha mort sense saber
perquè carall ha lluitat
Una altra de l'altra banda
tampoc el veurà tornar
tampoc sabrà ben bé
a on li han enviat
Quina lluita mes estúpida
qualsevol guerra que hi ha
només moren innocents
ahir, avui i demà
*
La causa, a qui l'importa
si ningú no la sap, només
aquells que manen, potser
ens ho podrien explicar.
Els que manen res expliquen
tot son raons d'estat
paraules buides i interessos
només pura obscenitat
El poder en mans dels necis
es el que més mal ens fa
ja han mort els deu mil homes
deu mil creus els guariran.
*
A la guerra hi van anar
deu mil homes, deu mil homes
A la guerra els van enviar
i cap d'ells en va tornar.
No sabien perquè lluitaven
tot i haver-los informat
aquells que els hi enviaven
que era per la llibertat.
Però la guerra mai s'acaba
deu mil més n'hi enviaran,
però la guerra mai s'acaba
i cap d'ells no en tornarà.
a Alksandr Blök
Tan real como constante.
ResponEliminaEs, como bien explica, :"El poder en mans dels necis "...
Nosotros, hoy, aquí, libramos otra guerra (sin tiros, violaciones, trincheras...), es otra guerra donde el poder, que está en las manos de los necios, ayuda sin esconderse al gran capital...lo que pasa es que nos estamos olvidando de la cantidad de muertos que llevamos, que se han quitado la vida , que han quedado tarados para el resto de sus días y los que continuamente con sus hijos se ven obligados a marchar de sus casas.
Nosotros también somos soldados del sistema que nos han enviado al frente por la fuerza.
Nos han rebajado el sueldo, quitado las pagas, subido los impuestos, desprotegidos de derechos del obrero y nos han prometido menos pensión trabajando más años..
Esta es nuestra guerra...Lo peor es que nos estamos acostumbrando y no nos damos cuenta de que estamos en la trinchera.
Un abrazo, muy, muy grande.
tengas salut
Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, està igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines comencen amb un màrtir i acaben amb una inquisició - JOAN FUSTER.
ResponEliminaPenso que en Miquel te raó. Igual que Joan Fuster. I jo pregunto.:” Si jo vull ser lliure no serà això un ideal?. No tindré que duu una bandera de la llibertat? No hauré de morir—pot ser per els meus nets--? O serà millor ser esclau els meus nets i jo per no haver fer res?”
I que consti que a mi m'ho haurien d'ensenyar a fer-ho.
Las guerras las fomentan los de siempre y los siempre son siempre los que mueren. Duro el poema, pero real como la muerte misma...
ResponEliminaMuy muy duro el poema, pero asi es la realidad de la guerra. Me acordé de la guerra de Portugal contra los terroristas en las colonias. Los terroristas que eran los naturales.
ResponEliminaa tots: fixeu-vos que aquesta del poema, és una guerra d'abans, on morien els soldats, i això ja no és així, a les guerres actuals - o conflictes - moren massivament els civils indefensos.
ResponElimina