Winston Smith viu al Londres d'un virtual 1984, en un món dividit en tres superpotències: Euràsia, Àsia Oriental i Oceania, on imperen, respectivament, el neobolchevisme, l'adoració de la mort i el INGSOC, acrònim de "socialisme anglès ". El sistema es basa principalment en quatre ministeris:


Els ministeris són els següents:

* El Ministeri de l'Amor s'ocupa dels càstigs i la tortura com vol, ja que a Oceania no hi ha lleis escrites per no caure en contradiccions.
-
* El Ministeri de la Pau s'encarrega d'assumptes relacionats amb la guerra i amb fer que aquesta sigui permanent.
-
* El Ministeri de l'Abundància, encarregat dels assumptes relacionats amb l'economia i d'aconseguir que la gent visqui sempre a la vora de la subsistència.
-
* El Ministeri de la Veritat, on treballa Winston es dedica a reescriure la història, perquè les prediccions del Gran Germà coincideixin amb la realitat, a través del falsejament a posteriori de les prediccions en els mitjans de comunicació.
*  *  *

 Quan vaig llegir 1984 a Palma de Mallorca on feia el servei militar em va semblar exagerada, va ser més endavant en rellegir-la en més d'una ocasió i a mesura que el nostre món anava canviant que vaig començar a tenir la terrible certesa de que Orwell no exageraba, sinó que ens anticipaba com Huxley el el futur que ens esperava i que és ja present.
Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la al 'Ministeri de la veritat', però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que cada vegada sabrien més sobre menys coses.

I en aquest fet estem, no sabem qui va bombardejar ahir amb gas nerviós el barri de Guta de Damasc que va causar la mort de 1.300 víctimes innocents, més les seqüeles dels supervivents, el Govern d'al-Assad diu que les víctimes són només unes 100 i que no han estat ells, i els seus opositors en canvi l'acusen directament a ell i al seu Govern de la massacre, de l'assassinat de tants i tants innocents. Abans, quan les guerres les feien els homes, les principals víctimes, el 90% eren els soldats, mentre que fa ja un temps que els papers s'han invertit i el 90% de les víctimes són civils, la majoria innocents. I com oficialment no hi ha guerra, sinó conflictes armats, o afers interns, covardament, ningú intervé per aturar els genocidis que varen començar després de la Segona Guerra Mundial a Srebrenica, i han continuat ara a Síria, amb més de 100.000 morts des que va començar la lluita fratricida. Després de la primera Guerra Mundial, i espantats els mateixos militars pel devastador i anorreador us del gas nerviós, es va decidir pactar no usar-los mai més, però la resolució va ser paper ullat, atès el varen fer servir els italians a Abissínia, els Americans al Vietnam i els espanyols al Marroc. Ningú va dir res, alguna resolució condemnatòria és devia dictar amb la boca petita des de l'ONU sense cap resultat. Aquest gas nerviós, gairebé segur ve de Rússia, que importa, o no es ESPANYA un dels països capdavanters en la fabricació i exportació d'armes, d'armes per matar, no per desfilar. Ahir a Guta, 1.300 persones varen ser covardament assassinades i ningú, ningú, respondrà de la seva mort. De fet, que importa, d'ací a una setmana ja no en parlarem i com a màxim, un cop a l'any si no li passa al davant una notícia més roent, és celebrarà l'aniversari de la matança, amb bones paraules i bons desitjos. Tot plegat una pura i miserable hipocresia de l'ONU, els Estats Units, la Comunitat Europea i el món Àrab. Maleïts sian tots.