El conte que he publicat avui de Philip K.Dick m'ha obert els ulls, tan de temps i no me n'havia adonat, però avui, per fi, ho he vist clar. Aquest matí he agafat la bici i he baixat ciutat avall fins al centre per anar a buscar el Ristretto a Nespresso. Com sempre, he arribat abans que obrissin i he anat a donar un tomb.
A les 10 en punt han aixecat la persiana, era el primer client, i en el moment d'entrar a la botiga de la Rambla que té Nespresso a Sabadell, quasi m'han entrat ganes de fugir, de tornar esperitat enrere, tots aquells nois i noies excessivament ben vestits, excessivament ben pentinats, excessivament somrients, excessivament - a vegades - impertinents, o excessivament educats altres, estaven pendents només de mi, em volien abduir, perquè? us preguntareu. Doncs perquè estic segur que són extraterrestres, fins i tot Nespresso deu ser una empresa extraterrestre que ens ha envaït per on sap tenim més feblesa, el cafè.
M'han recordat també els dependents i dependentes de Nespresso, les posseïdes d'Stepford d'Ira Levin. No hi ha pel carrer gent tan estèticament perfecte, tan educada, tan amable, n'estic segur que són això, extraterrestres. Hi ha un altre tipus de personal que seria el dels Tallers MIDES, aquests són extraterrestres set-ciències que et tracten com si fossis el que de fet són ells, un idiota. Però aquests extraterrestres no m'interessen gens.
Demano que m'atengui una senyoreta mastegant xiclet amb la bona oberta i amb deixadesa que és com ha de ser, i que ni tan sols em miri als ulls quan em torni el canvi. Només faltaria.
La dependenta perfecta, la vaig trobar a Andorra a l'Avinguda Meritxell. Anava amb un amic que es volia comprar un bon rellotge, vàrem entrar a una botiga del ram, la dependenta estava asseguda en un racó pintant-se les ungles i en ser preguntada pel rellotge en qüestió, es va limitar a assenyalar amb el cap el taulell on hi havia molts rellotges. El meu amic es va enfadar i vàrem sortir de la botiga, i això no ho he entès mai, estàvem davant de la dependenta perfecta i ens en vàrem anar.
No sóc cafeter, jo, però m'has fet venir ganes d'entrar en aquest món de perfecció que semblen ser les botigues Nespresso. M'ho apunto pel Nadal ;)
ResponEliminahora lo compro en el Bon Preu....jajajaja
ResponEliminaÉs una vergonya, Francesc, que es perdin les tradicions. Molt bo!
ResponEliminaYo solo conozco a los colaboradores de los call-center. Son todos muy educados, tu les llamas haciendo reclamaciones de esto y de aquello, nos quedamos rojos de ira y ellos como si nada creo que siguen haciendo venias como los chinos. En el final de la conversación casi siempre sin habernos contestado lo que queríamos y aun preguntan si tenemos algún asunto más para exponer y agradecen la preferencia. Y que hacemos nosotros?? Echamos el telefono al suelo y llamamos a su madre y otras palabras simpaticas más...
ResponEliminaYo no soy mucho de tomar café fuera de mi casa, pero uno día de estos entro en una tienda para verificar como es la cosa jajajaja.
Me gustan las tradiciones y la educación que hoy se esta perdiendo mucho y ya no estamos acostumbrados.Algunos de nosotros más jovenes ni saben de lo que hablamos.
ResponEliminaUn día mi hijo y yo fuimos comprar una camisa en un shopping,una tienda portuguesa de ropa, la Sacoor Brothers fuímos tan bien atendidos y al final el empleado nos acompaño a la puerta para despedirnos. Mi hijo quedó admirado nunca había visto una cosa así.
Yo le he dicho que hace años era así...
Compte Ferran que són extraterrestes.
ResponEliminaNo crec en venguin Miquel a Bonpreu.
ResponEliminaAllau, tot està canviant i ja no es conserva res.
ResponEliminaEsos del call center suelen tener mucha paciencia Isabel, aunque hay algunos desagradables.
ResponEliminaHay una diferencia entre dar servicio y la carita de torta con sonrisa estúpida..
ResponEliminalos dependientes de Nespresso dan un buen servicio, sólo que son excesivamente todo, como expongo en el comentario.
ResponElimina