L'etarra Juan José Zubieta, el principal condemnat per l'atemptat del 1991 a la casa quarter de la Guàrdia Civil a Vic (Barcelona), en què van morir 10 persones, cinc d'elles nens, quedarà en llibertat aquest dimecres a l'aprovar-ne l'Audiència Nacional l'excarceració en virtut de la derogació de la 'doctrina Parot'. A més, l'Audiència ha ordenat l'excarceració de vuit etarres i tres membres del GRAPO.
Zubieta, que va ser sentenciat el 1993 a 1.311 anys de presó, va planejar i va executar el 1991, amb els dos altres integrants del 'comando Barcelona', Juan Carlos Monteagudo i José Félix Erezuma, l'atemptat amb cotxe bomba a la casa quarter de Vic, la segona pitjor matança terrorista a Catalunya després de la d'Hipercor, que es va emmarcar en plena campanya etarra de fustigament a les forces de seguretat.
D'aquest atemptat barbar en fa ja més de 21 anys. I no tinc clar que s'hagi donat a les víctimes i als seus familiars el recolzament que es mereixien, possiblement - i no ens enganyem - perquè eren Guardies civils, però abans que tot, persones i entre elles víctimes, fins i tot nens.
L'any 2001 recordo que estant a Vic em va explicar el meu acompanyant que aquell descampat on hi havia cotxes aparcats era on hi havia hagut el quarter de la Guardia Civil i les cases dels familiars. Li vaig comentar que m'estranyava no hi hagués cap monument, o placa recordatoria dels fets, i la persona em va contestar: ni ho veuràs, eren Guardies Civils, sin fossin del poble ja estaria fet fa temps un memorial que restaria ple de flors tot l'any. D'acord, li vaig dir, però varen morir civils també, dones i nens dels Guardies Civils. El meu acompanyant ni es va immutar i va reblar: no hi veuràs cap recordatori i aixó d'ací a deu anys o més seguirà igual.
Pot resultar obvi que hom no tingui simpatia per la Guardia Civil, de fet no la tinc per res que dugui uniforme i gorra, però crec que és una gran falta de sensibilitat i respecte a les víctimes del sagnant atemptat que no s'hagi fet al terreny que ocupava la casa quarter, una plaça o un monument recordant a les víctimes d'aquell atemptat, el pitjor que ha sofert Catalunya després del de Hipercor. Que hom sàpiga els què van morir eren persones innocents i fins i tot alguns nen, a no ser que, com passa amb els morts det tercer món, els Guardies Civils i els seus familiars assassinats a la Caserna de Vic, siguin morts de tercera. I no és així, ho no hauria de ser-ho.
10 personas....21 años..
ResponEliminaa dos años por muerto...
No está mal...es barato matar en este país...muy barato
El tema de la caserna de Vic és una vergonya per Catalunya, com s'ha 'oblidat' i silenciat, l'únic que va fer un reportatge a fons sobre el tema, per a la tele, va ser l'Om, fa anys. A l'exposició sobre l'Espriu hi ha una frase d'ell que no sembla seva, diu que en acabar la guerra sentia tanta vergonya de ser home que li hauria agradat ser un gos, de vegades sento el mateix.
ResponEliminaL'altre dia mirava un reportatge sobre Montjuïc amb l'inevitable Permanyer i em va sobtar con s'oblidaven els morts de l'etapa republicana, com si 'tots' fossin feixistes condemnables, ni noms, ni biografies, ni referències, ho trobo preocupant, malauradament entre les víctimes sembla que també hi ha categories, segons siguin o no 'dels nostres' o políticament més o menys correctes.
En fi, el món és així.
tenia raó Espriu Júlia, a vegades hi ha un punt de miserable en questions com aquesta, punt que un gos mai el tindría.
ResponEliminaVaig veure el reportatge d'en Permanyer, i vaig pensar aixó que tu dius, nomès hi va haver morts d'un bàndol i prou.
massa barat Miquel.
ResponEliminaLa Casa Cuartel de Burgos, tambien fue un atentado contra las viviendas de los guardias, afortunadamente fallo el explosivo y no hubo muertos, pero pudiera haber sido una masacre. Estos no son luchadores de nada, son infames.
ResponEliminaasesinos a sueldo, sólo son eso, ni gudaris ni hostias!
ResponElimina