No la nuesa, el vestit és impúdic. Però passa que ja ens hi hem acostumat i, de més a més, el clima no permet res més - JOAN FUSTER.

Ja poden dir missa que el número 1 dels aforismes és Joan Fuster, aquest sobretot m'hi ha fet pensar quan l'he rellegit aquest matí, i de sobte tot ho he vist clar, tanta obssessió contra la nuesa, que si és obscena, que si ofén, etc. I ai las! és el nostre estat natural; nus naixem i nus morim i emmig ens perdem en hipocresies variades com la mania de rebutjar la nuesa. I no entenc l'obssessió de l'Esglesia o de l'Ajuntament de BCN i uns quants puritans en aquest sentit, car de fet el nen Jesus anava nuet, nuet (almenys segons la Nadala), i en el moment de morir també o gairebé, almenys així el representen el idols pagans que ens el mostren arreu clavat a la creu, tot i que ometen que era en forma d'aspa.


I és que la nuesa pot arribar a ser molt bella. He buscat una foto antiga, és d'una noia que acavaba de filmar un espot publicitari en un camp de futbol i nua encara reia mentre li donaven una camisa per cobrir-se. Ho vaig titular al seu dia "la joie de vivre" i en aquest nu d'aquesta noia no hi se veure res d'obscé o lasciu, ans al contrari hi veig en ell un esclat de vida. Com afirma Fuster potser és cosa del clima, que no permet res més. Nus naixem, nus morim i emmig ens avorrim.

 Aquest escrit l'he recuperat de l'any 2011, l'he recordat avui no sé ben bé perquè mentre estava aturat davant un semàfor, i m'ha dut a pensar en que els homínids, som l'ùnic animal de tota la naturalesa que necesita vestir-se, per protegir o engalanar el seu cos, lo qual possiblement vulgui dir que el nostre origen primigeni no és d'aquest planeta, car la naturalesa ha dotat a qualsevol dels altres animals de l'embolcall exterior adequat per tal que no necessitin cobrir el seu cos en qualsevulla condició climatològica. Pot semblar una ximplería, però no deixa de tenir la seva lògica. Reflexionem-hi.

 Aquesta reflexió del 2011, recuperada el 2013 ve a tomb de la censura de Blogger sobre el nu. Potser els senyors de Blogger haurien de llegir Fuster