.

LA PREGUNTA


Hi ha coses que són molt simples, si no fos perquè pel mig intervenen aquests ens nefastos i consuetudinaris dits o nomenats polítics. Ho dic per la pregunta de la consulta que no es farà, però que suposant que supossessim s'arribés a fer, és molt senzilla: Vol vostè que Catalunya sigui un Estat propi dins d'Europa: SI O NO!. i ja està. I mira que és senzill per a una persona normal i corrent i per tant responsable. Però els polítics són una espècie a banda dins els homínids i homídines (igual a companys i companyes, o miembros y miembras). En primer lloc és palès que,per part de Conveniència i sobretot desunió no hi ha cap interès en fer la consulta, primer perquè no hi creuen, i en segon lloc perquè tenen dubtes seriosos del resultat de la mateixa. Mentre, Junqueras, va ensenyar la seva cara real l'altre dia a Brussel·les, i sincerament, no em va agradar gens, a banda de que kaleborroqueja, companyseja, i a mi aquests fanàtics relatius amb germà col·locat a Ferrovial, no em fan cap gràcia.

Hi ha un vell acudit de l'Eugenio que crec demostraria com pot acabar la complexa i tardana pregunta de la consulta si és que s'arriba a fer d'una punyetera vegada:

"En una nit dantesca de tempesta ¡ aigua a dojo, llamps i trons, un home circula per una carretera secundària amb el seu automòbil. Té un rebentón en una de les rodes i per més que mira i remira és incapaç de trobar el gat per apujar el cotxe i aixì poder canviar la roda. (En el temps de l'acudit no hi havia encara mòbls, o posem que no tenia cobertura o s'havia quedat sense bateria per actualitzar-lo). Preocupa't atès per aquella carretera secundària i en una nit com aquella no hi passa ningú, l'home recobra l'esperança en veure allà enllà la tènue llum d'una casa de pagés.

Ja està, es diu l'home, m'acosto a la casa de pagés (segur que tenen cotxe en viure tant apartats), els hi dic que em deixin el gat i els dono cinc-centes pessetes pel gran favor que em faràn i un cop arreglat i canviada la roda ja els hi tornaré. Però a mida que va acostant-se a la casa l'home va mal rumiant: Cinc-centes pessestes és molt, al cap i a la fi només em deixaràn un gat i prou; Saps qué! els hi donaré tres-centes pessetes i ja està bé.

Continúa acostant-se a la casa i ja comença a estar encaboriat i rùful com el temps: Que cony! tres-centes pessetes, vint duros i van que xuten que ells no han de fer res, per cinc-centes pessetes ja m'el quedo jo el gat i no els hi torno.

Arriba l'home a la porta de la Masia i truca a la porta. Veu que miren per la finestreta i finalment li obren; aleshores, l'home enfurismat del tot li deixa anar a la bona dona que li ha overt la porta: SAP QUE LI DIC! QUE JA ES POT FOTRE EL GAT AL CUL! i se'n torna cap el cotxe sense que la bona dona hagi entés res del que acaba d'escoltar."

Doncs aixó, que es fotin la consulta al cul.

 

5 comentaris:

  1. No les interesa hacer la pregunta...
    todo es un cuento, una pantomima, una obra de teatro..todo es una mentira.
    Al final nos es válida aquella frase de que contra Ftanco se vivía mejor.
    ¿No están preparados para llevar un estado. Solo saben recolocarse..Todo es una mentira y el peor mal que les puedes hacer es NO IR A VOTAR...eso es se un antisistema.
    Que se lo coman ellos.
    O sea...una semana de huelga para y por los políticos....¿ y el Sr Junqueras cobrará igual no?..y su hermanisimo ¿no?
    Pero el resto del pueblo no cobrará esa semana. Ahhh¿ es por el PIB ? o sea por joder el 17% a España...pero..es que es el 100% de Catalunya..¿ o no ?
    Esos juegos de sandalias, , de brabuconadas, de soberbias a mi edad, ya no valen.
    Se lo hagan
    Salut

    ResponElimina
  2. Francesc, jo crec que la consulta sí que es farà. No em preguntis quan però es farà, mentre la mateixa societat civil que la va impulsar i de moment segueix en peu no abandoni. (si això mateix ho haguessin inventat els polítics ja no parlaríem de res) Una altra cosa és que aquests mateixos polítics ens ho posin fotut com si fóssim tontos i ens esgoten la paciència, mentre nosaltres diem que no saben com i de quina manera fer-ho per fer una simple papereta. Idiotes no són, ells buscaran la forma més extravagant per al vot. I mira que n’hes de fàcil dir, SÍ o NO. Recordo una votació en temps de Franco que deia Si o No. Sí, que vols que segueixi. No, que no plegui. Recordes? D'idiotes res.

    ResponElimina
  3. MIQUEL, SAPS QUE FA JA DIES que dic que no hi haurà consulta. És més, si Rajoy fos una mica llest - que no ho és - els hi deixaria fer, hauria de saber que perdria el SI. Però aixó Rajoy no ho sap, i aqui anem marejant la perdiu amb la consulta, la pregunta el summsum i el corda.

    ResponElimina
  4. Josep, no es farà, bàsicament per que saben que no guanyaria el SI, es fes la pregunta que es fes. Per això no es farà, ja pots pujar-hi d'empeus.

    ResponElimina
  5. Decia O Guilvy, famoso publicista escoces, deme usted dos munutos de television y una cabeza parlante y le vendo lo que usted quiera. No se si me explico, a mi se me ocurren otras preguntas, por ejemplo:

    ¿Quiere listas abiertas?
    ¿Le gustaría que su voto valiese lo mismo independientemente de a quien vote?.
    ¿Que opina de pensiones perpetuas a gente que cuando sale de política se mete en empresas que cuando esta en política tenia que vigilar?
    Y algunas cosas más, me gustaría que hubiese varias opciones de votación y más a menudo, tipo Suiza, es mejor.

    ResponElimina