El català presenta el nivell de coneixement més alt de la història. Aquesta és la conclusió que es pot extreure de l'estudi que ha presentat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), i que indica que el 95,2% dels residents a Catalunya entén el català, amb dades del 2011.

Pel que fa a l'expressió oral, diuen que el saben parlar un 73,2% dels habitants, mentre que el percentatge és una mica més alt (79,1%) quan es pregunta per si el saben llegir, però baixa considerablement en quant a la capacitat d'escriure en català (55,8%). Tot i això la majoria d'aquests índexs augmenten respecte al darrer estudi publicat pel mateix Idescat, que data del 2001.

No sé com han fet l'estudi els de l'IDESCAT ni la magnitud de la mostra, o el seu estat etìlic en el moment de fer-lo, però no hi estic d'acord; no em crec que el 95,2% de residents a Catalunya entenguin el català, i dubto molt que el 73'2% el parlin. Quan a la capacitat d'escriure en català (55,8%) és possible, sempre i quan no es comptin les faltes d'ortografia.

Aquesta noticia m'ha fet pensar que com homenatge als Sr. Pompeu i al Sr. Fabra, i també al Sr. Coromines, voldria demanar que la nostra Acadèmia que no és Real, com la de La Lengua, ni de fet Acadèmia, però què es cuita de donar "brillo y esplendor" a les paraules de la nostra llengua, dic, que voldria demanar que afegissin al nostre diccionari normatiu la bonica paraula "Ojalà" atès no hi ha manera d’eradicar-la de la parla de la gent en general i de la classe política en particular. Li podríem posar l'accent al revés per allò del fet diferencial i quedaria la mar de bé. També hauríem de normalitzar el 'buenu' entre altres expressions nostrades. Si de cas l'any vinent hauríem de començar a plantejar la possibilitat de posar a fer-li companyia una altra paraula molt bonica i emprada sovint. "Desde luegu". Per cert, que un dels adalils de l'ojalà i el desde luegu és l'actual Conseller de les garrotades.