ENVELLIR


Heus ací un procès complex i alhora molt simple: envellir; envellir, és acceptar-ho, ser capaç d'entendre que es tracte d'una etapa més dins aquesta aventura excitant i avorrida alhora que és la vida. Envellir, és acceptar que s'acaba un temps i en comence un altre, que si bé es cert que hi ha coses que ja no pots fer, descobreixes que n'hi ha altres que no havies contemplat i ara són factibles. Envellir, és acceptar que tens 68 anys i encara pots masturbarte i estimar bojament, encara que sigui d'una altra manera... qui m'ho havia de dir, jo que veia com a vells a homes de 50 anys. 
Envellir, de fet, és això, acceptar la pròpia decadència fìsica i - no ens enganyem - psíquica -, però no deixa de ser una part més d'aquesta extraordinaria experiència que és el fet de viure, car cal recordar que a l'altra banda hi ha el buit absolut.
Dit això, envellir vol  dir tambè, per si no ha quedat clar, acceptar un nou estat, amb limitacions, mancances i el que és més important, entendre-ho, car sinó és possible fregar el patetisme que es visualitza en aquestes excursions d'afarta-pobres amb xupito i pernil ibèric de regal per 20€, o les tardes esbojarrades de qualsevol casal d'avis, on si no se'm gira l'enteniment no penso anar-hi.
És important ser conscient del moment en que un viu, ni més ni menys que qualsevol altre, però adeqüat a les circumstàncies, i traient-ne el màxim profit. En el fons, ningú envelleix com vol, sinó com li permet la vida, aquest és realment el problema, que a més no té solució.

9 Comentaris

  1. Relatus

    Ara estic llegint "Elegia" de Philip Roth i tracta precisament d'aquest tema. Quanta literatura que ens caldrà per aprendre a acceptar l'envelliment!

    Reply Delete 01 de desembre, 2013
  2. Francesc Puigcarbó

    no cal donar-hi molts voltes Loreto, nomès es tracte d'aixó, d'àcceptar-ho, en el fons de resingar-se.

    Reply Delete 01 de desembre, 2013
  3. Tot Barcelona

    Hay que envejecer con dignidad.
    Hoy, al tropezar con habitantes de hace 1.800 años (mañana si lo deseas lo verás en el bloc), pensaba que todo es una estafa y que de aquellas penas de aquellos hombres ya no queda nada; que esto es fugaz, efímero...Que hay que ser muy gilipollas para robar 33 millones de euros a los 60 años, sabiendo que será imposible que te lo gastes todos; pero no aprendemos, y este si que es un secreto celosamente guardado por la Naturaleza.
    Y después de esto...nada. La Nada más absoluta, que ya es algo. Al menos nos vamos a librar de tanto tonto inútil que se come el mundo a bocados.
    La edad sirve para algo, amic meu, per dignificarte com persona..que no és poc.
    Salut ¡

    Reply Delete 01 de desembre, 2013
  4. D.F.

    Yo creo al igual que Miquel, que hay que envejecer con dignidad, no hay nada más estúpido que una mujer de cincuenta con ropas de 15 o un hombre mayor que quiera ir de buen rollito...
    Personalmente se que no durare mucho, no creo que llegue a los 75, veremos... pero prefiero morirme antes y de forma digna que no ser motivo de castigo para mis hijos, odiaría no valerme por mi mismo.
    Al final a los padres nos tienen que despedir los hijos y es mejor que se despidan con pena pero con orgullo de ser tus hijos, que no con descanso por haberse quitado un peso de encima.

    Reply Delete 01 de desembre, 2013
  5. Francesc Puigcarbó

    llegirè el teu escrit demà Miquel.

    Envellir amb dignitat - diuen - ¿i si no et deixa la vida?

    Reply Delete 01 de desembre, 2013
Més recent Anterior