Precisament perquè el món és injust, o imperfecte - com vulgueu dir-ho -, l'home necessita l'esperança per viure. Ben cert, l'esperança no passa de ser una manera d'enganyar el cos: però pot consolar, o pot induir a la revolta, que és una altra forma de consolació, deia Fuster, només que no ser perquè la revolta es va ajornant i ens quedem només en el consol de l'esperança. I així ens va. A vegades hi ha situacions o comportaments que justifiquen l'esperança, encara que siguin l'excepció, o una altra manera de revoltarse.