Embrancats en el dia de la marmota de la consulta i la seva pregunta bellugadissa, no recordàvem lo molt que ens agrada agafar-nos-la amb paper de fumar creant polèmiques estúpides, que comencen i acaben en quatre dies, ho dic per la 'boda india' de la que parlava ahir. Som un poble eternament atrapat en un inútil discurs autodestructiu, i és gairebé un esport nacional construïr idees i mites, per poder destruir-los ràpidament sense immutar-nos. Catalunya és un país que viu en una perpètua contradicció que va en el nostre ADN,i potser és per això que no ens entén ningú.
I tornant a la PREGUNTA de la consulta, que sembla ser el 16 d'aquest més el Sr.Mas la donarà a conèixer al Parlament, si és que arriben a un consens tots els representants polítics (unionistes a banda), aquesta pregunta és molt simple, o hauria de ser-ho, ja veure'm que ens diu el President. Una pregunta que a més a més ja se sap que no s'arribarà a fer, i aquí, voldria reproduir un aforisme d'Edmon Jabes que defineix molt bé la situació a la qual ens enfrontem:

No és la pregunta, sinó la resposta la que incendia l'edifici.

I no em preocupa la resposta de Madrid que ja se sap, sinó la resposta d'ERC i l'entorn independentista. Ja es veurà.