Moltes persones en edat de treballar estan sense feina malgrat que viuen en pobles i ciutats en què hi ha necessitats que s'han de cobrir. Llavors, ¿què falta, feina o diners per poder-la desenvolupar? Aquesta disjuntiva ha estat resolta per algunes comunitats a través de la creació d'una moneda social pròpia, complementària als diners oficials, que permet als seus associats dur a terme intercanvis de béns i serveis amb aquest efectiu, ja sigui en la seva totalitat o en una part del valor del producte. Es tracta de projectes que busquen alternatives per crear liquiditat quan no n'hi ha i que entenen els diners com una eina i no com un fi en si mateix, per la qual cosa defugen els sistemes especulatius i els tipus d'interès.

A Espanya ja es comptabilitzen més de 90 monedes socials, algunes de les quals tenen tant èxit com el puma de Sevilla. A Catalunya s'impulsen des de fa uns quants anys diverses iniciatives semblants, com la turuta de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i l'eco, que s'intercanvia en set pobles de l'Alt Congost, entre les comarques del Vallès Oriental i Osona. Uns projectes que comparteixen, a més a més, l'objectiu de fomentar les relacions socials i la recerca d'un sistema econòmic més humà, que està basat en la conservació del medi ambient i en la incentivació de la producció local a través de microcrèdits sense interessos.

L'avantatja d'aquests tipus de monedes socials, és que permet engegar la màquina d'imprimir bitllets, cosa que no es pot o no deixen fer a Brussel·les amb l'euro i aixi circula més diner, sense que la inflació s'en ressenteixi. De fet és la quadratura del cercle. Així de senzill, així de pràctic.