Per què sé més que els altres? Per què sóc en general tan intel·ligent? No m'he plantejat mai res que no fos un autèntic problema; mai he consumit les meves energies en va. Aquesta és la raó que no m'hagi dedicat directament a estudiar, per exemple 'qüestions religioses'. No arribo a veure per què m'he de considerar pecador. De la mateixa manera, em cal un criteri vàlid per determinar el que és el remordiment de consciència, encara que pel que he sentit dir d'ell no em sembla gens estimable. No podria deixar de consumar una acció després d'haver-la iniciat; pel que fa al seu valor preferiria no tenir en compte el fracàs de la mateixa, les seves conseqüències. Quan alguna cosa ens surt malament, perdem amb massa facilitat la versió correcta del que vam fer. Un remordiment de consciència em sembla una mala forma de veure les coses. La meva moral s'inclina més aviat a respectar allò en el que hem fracassat, pel fet d'haver fracassat.
Els conceptes de Déu, d'immortalitat de l'ànima, de redempció, de més enllà, són idees a les que no he prestat cap atenció ni els he dedicat cap temps, ni tan sols quan era un nen, potser per què mai he estat prou pueril per fer-ho. No considero que l'ateisme sigui de cap manera un resultat i menys encara un fet, ja ho dono instintivament per descomptat ....


ECCE HOMO - Federico Nietzsche