ÚLTIMS ESCRITS :

DE LA TRAGÈDIA

Si Jesús hagués acabat la seva carrera a la creu i no s'hagués compromès a ressuscitar, quin bell heroi de tragèdia hagués estat! La seva vessant divina ha fet perdre a la literatura un tema admirable. Comparteix així la sort, estèticament mediocre, de tots els justos. Com tot el que es perpetua en el cor dels homes, com tot el que s'exposa al culte i no mor irremeiablement, no es presta gens a aquesta visió d'un cap total que marca un destí tràgic. Per això hagués calgut que ningú el seguís i que la transfiguració no vingués a elevar-lo a una il·lícita aurèola. Res més estrany a la tragèdia que la idea de redempció, salvació i immortalitat! L'heroi sucumbeix sota els seus propis actes, sense que li sigui donat escamotejar la seva mort per una gràcia sobrenatural; no es perllonga -en tant que existència- de cap manera, roman diferent en la memòria dels homes com un espectacle de patiment; al no tenir deixebles, el seu destí infructuós no fecunda res excepte la imaginació dels altres. Macbeth es desploma sense esperança de rescat: no hi ha extremunció a la tragèdia ...

El propi d'una fe, encara que hagi de fracassar, és eludir l'irreparable. (Què hagués pogut fer Shakespeare per un màrtir?) El veritable heroi combat i mor en nom del seu destí, no en nom d'una creença. La seva existència elimina tota idea d'escapatòria; els camins que no el porten a la mort li resulten carrerons sense sortida; treballa en la seva «biografia», cuida el seu desenllaç i fa tot el possible, instintivament, per compondre esdeveniments funestos. Ja que la fatalitat és la seva saba, qualsevol escapatòria no podria ser més que una infidelitat a la seva perdició.

Per això l'home del destí no es converteix mai a cap creença, fos la que fos; s'equivocaria la seva fi. I si estigués immobilitzat sobre la creu, no seria ell qui aixequés els ulls cap al cel: la seva pròpia història és el seu únic absolut, com la seva voluntat de tragèdia seu únic desig ...

E.M. CIORAN

4 comentaris:

  1. las personas en su mayoría siempre han estado necesitadas de un salvador, de una condición salvífica , de algo que les prometa superar lo presente....de promesas, al fin y l cabo.
    Por lo que parece , Jesús cumplió con creces la premisa.. Lo hizo también Mahoma, lo hizo Buda , lo hizo Confucio... Lo hicieron varios. ¿ era necesario ? No lo se, hallá cada uno con lo que necesite.
    Es un tema complejo que siempre promete herir subceptivilidades, y con el cual no quiero ponerme.
    No espero nada de nadie, ni de salvadores espirituales ni de salvadores patrios. Esto dura poco y el tiempo es escaso.
    Salut

    ResponElimina
  2. hallá va sin h ¡¡¡ ostias benditas ¡¡¡¡
    no me gusta el corrector porque pienso que he de pensar...y después la cago.
    salut

    ResponElimina
  3. no hi ha déu que ens salvi Miquel,si no va poder salvar ni al seu propi fill, vaia déu més limitat.

    Ah! ostias, va amb h

    ResponElimina
  4. En aquel tiempo los martires morían solos, los mataban. Ahora son suicidas, se llenan de bombas y se hacen explotar en el medio de multitudes. Hijos de p.

    ResponElimina