En aquest pais en que hi ha més poetes que poesia es llegeix, i que fins i tot avui diada de Sant Jordi és possible que es vengui algun llibre de poesia, he pensat en aquest poema de Gabriel Ferrater, un poeta pel que sento una especial devoció. Bona diada de Sant Jordi!

Floral

La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s'amaguen
els negres cuirs de l'ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent no en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l'edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me'n va, de tan confús, cap al futur,
se'm faig desig, i la memòria em verdeja.

Gabriel Ferrater