- Contrariamente a los que en Cataluña opinan que Cervantes les es ajeno, algunos, por ignorancia y otros porque su ideología independentista no les permite considerarlo entre los suyos, creo que si hay un escritor catalanista éste es el autor de El Quijote. En consecuencia, hubiera sido esperable -ojalá lo sea todavía-, que el Ayuntamiento y la Conselleria de Cultura celebraran los cuatrocientos años de la muerte del gran clásico - escriu Carme Riera a el Mundo.
O sigui que la senyora o senyoreta Riera parla per boca d'ase o li vesa el sobreixidor de ressentiment, i pensa que la gent de Catalunya som idiotes o ignorants, fins i tot els que no som independentistes. Clar que sabem que Cervantes parlava de Barcelona i la lloaba al Quixot, i ves que segur que Norbert Bilbeny(*) ens diria que el seu origen era català, lo qual podria ser, a Sabadell fins i tot tenia un Cinema i té encara un carrer. Altra cosa és que la Conselleria de Cultura i l'Ajuntament celebrin els 400 aniversari de la seva mort, aspecte que potser tampoc caldria, el manc per pispa, que no d'accident, va escriure una sola novel·la important que és el Quixot, i francament tampoc n'hi ha per tant, es absurda, avorrida, inversemblant, tan o més que Tirant lo Blanc que ha de patir i llegir la mainada a l'escola, si o si, i després ja queden traumatitzats de per vida.
Ja ho deia jo, que si, que diu el Sr. Bilbeny que els seus pares - els d'en Miquel de Cervent - eren catalans, però tampoc se li pot fer massa cas, per a ell - el sr. Bilbeny - a qualsevol prohom d'on sigui del planeta és capaç de trobar el seu origen català, com Da vinci, el de la vincicleta, Putin el de la putinadeta, Gardel el dels tangos, o qui sigui o faci falta catalanitzar.
Ja ho deia Espriu qual li va preguntar un admirador un dia al matí com es trovaba: Que com em trobo?: envoltat per la mort i rodejat d'imbècils.
De tota manera els centenaris de qui sigui no serveixen per a gaire res més enllà de per fer que quatre manaies culturals amollin conferències i publiquin un parell de refregits
ResponEliminaja, el que m'ha molestat és el to de Carme Riera quan escriu: Contrariamente a los que en Cataluña opinan que Cervantes les es ajeno, algunos, por ignorancia y otros porque su ideología independentista no les permite considerarlo entre los suyos, creo que si hay un escritor catalanista éste es el autor de El Quijote.
ResponEliminaNo té cap sentit el que diu. Tort perquè segons ella interpreta ña Generalitat i l'Ajuntament no fan res pel 400 centenari, com si l'Estat espanyol fes gran cosa.
Creo que confunde el "todo" con la parte".
ResponEliminaNo estoy de acuerdo con " creo que si hay un escritor catalanista...." Debería haber dicho :
"creo que si hay un escritor que se siente catalán..." y aquí varía totalmente el sentido de la frase.
Es innegable que cuando pasea por Barcelona y lo viene a recibir Pedro Rocaguinarda (Perot Lo Lladre), Cervantes se aprovecha para enseñar lo que es Barcelona y sus bellezas, de la cual Alonso Quijano queda prendado.
El problema, a mí entender, es que no aplicamos bien el lenguaje , y que una escritora debería tener cuidado en lo que expresa.
Un abrazo
salut
molt ben dit, Miquel. I el to, tampoc m'agrada...
ResponEliminaNo ens enganyem, Cervantes no passa de ser un turista agraït. Ara, Barcelona, qui sap per què, n'està plena. Abans potser no es viatjava tant.
ResponEliminaM'agrada la foto. Sense estel, la bandera...?
ResponEliminaera un home viatjat, però no el primer turista
ResponEliminael dibuix és de l'article de Carme Riera al tabloide el Mundo, tal qual amb bandera i tot, jo m'he limitat a posar-hi el fons negre, em sembla més addient.
ResponElimina