En principi, el cínic, és aquell que diu les veritats inoportunes: les veritats que tothom sap i que tothom coincideix a silenciar. Ell les propala i subratlla amb una deliberació insidiosa. Denuncia fets, idees o sentiments superficialment deplorats, evidències que molesten, realitats mal aguantades. Són, en el fons, les coses de sempre, les coses tal com són, i que solem ocultar amb eufemismes o amb fraus.
Tota societat es manté en equilibri - equilibri més o menys estable - gràcies a una xarxa de convencions, i de convencionalismes, interessats i cautelosos, sense els quals la vida en comú no es podria suportar. Cal un mínim d'hipocresia, de prudent hipocresia, perquè marxi bé el mecanisme de les relacions humanes: el respecte i la tolerància mutus exigeixen una base de simulació, adhùc, d'impostura, que elimine el risc del canibalisme moral. L'absoluta franquesa, metódica, decidida, no seria més que això, canibalisme moral.
JOAN FUSTER
Indagacions possibles.
.png "English"){kind=small}
3 Comentaris
Fa dies que volia passar per casa teva i saludar-te, però per una cosa o una altra fins ara no he fet. També felicitar-te per l'excel·lència que trobo en ella tot i discrepar en algunes ocasions, però això és la salsa de la via, oi?
ResponEliminaAquest text d'en Joan Fuster és extraordinari, però crec que li falta afegir que en el cinisme hi ha també un punt d'acceptació d'actituds immorals o poc ètiques, en la majoria d'ocasions per justificar les pròpies amb l'excusa de que són habituals. Però sí que és del tot cert que una mica d'hipocresia és necessària per mantenir sanes les relacions socials, una paradoxa de la nostra condició.
Salut Francesc.
no es que sigui necessària una mica d'hipocresia, és que és vital que hi sigui. Imagina si sempre diguessim el quen pensem, la nostra veritat. Acabariem tots a hosties, o sense parlar-nos els uns amb els altres.
ResponEliminasalut
jejejejeje....
ResponElimina