La paraula odiador, o hater (que en anglès significa «[algú] que odia, que avorreix - wiquipèdia») fa referència a un terme emprat a Internet per a denominar als usuaris que generalment menyspreen, difamen o critiquen destructivament a una persona, a una entitat, a una obra, a un producte o un concepte en particular, per causes poc racionals o pel simple acte de difamar. La xarxa, s'ha omplert d'odiadors, amparats en la covarda impunitat de l'anonimat, i on vessen tot el seu ressentiment i frustració, es tracta d'una subespècie més que nociva, molesta, és gent mediocre, que descarrega la seva frustració contra tot el que es belluga.
Hi ha diversos tipus de hater (odiador) a qual més menyspreable i ni tan sols val la pena enumerar-los, són carn de pas amb data de caducitat. Antonia San Juan, els ha dedicat aquesta divertida cançó composta per Victor Lemes.
Un odiador pot odiar tant a una persona com a un grup de persones, per qüestions com ara pertànyer a un partit polític, a una religió, pel seu gust musical, per la seva classe social, pel seu país d'origen o pel continent al qual pertanyen. L'odiador justifica el seu menyspreu i estableix el seu raonament com el correcte, quan no ho és, i el dels altres com l'incorrecte, quan tampoc ho és. Tendeix a seguir constantment les activitats relacionades amb el que ell odia i en el cas d'una figura pública, criticarà negativament tant a la persona com als seus seguidors, simpatitzants o fans. Com vereu no nomès els tenim a la xarxa, n'estem envoltats en el camp de la política mesquina i miserable que hem de patir en el dia a dia.
La figura de l'odiador no es nova, existeix des de l'antiguitat. Moltes figures públiques com filòsofs, arquitectes o músics que atreien l'atenció i admiració de pur comunitat es guanyaven també l'odi o el menyspreu de certes persones. A diferència de la gent a la qual merament no li agradaven les obres de les celebritats, o simplement no els importaven, els odiadors d'aquelles èpoques s'encarregaven de difamar i destruir la reputació i el valor que la comunitat li donava a les figures públiques.
La envidia siempre ha existido, y creo que tiene algo que ver con todo esto.
ResponEliminasalut
més que enveja, que tambè, és rancunia, odi, frustració, ràbia, Miquel, i molta mala bava.
EliminaA la web tothom opina i diu la seva i, com deia en Clin Eastwood, les opinions són com el cul, tots en tenim un.
ResponEliminaI en aquestes opinions hi és tot, prejudicis, fòbies i fílies, absolutament tot, un gran parc temàtic. Es veu d'immediat de quin pal va cadascú. La web s'ha tornat una gran bronca de bar. I tots en som responsables. O no.
Així és, la bronca de la barra del bar, i amb alguna cervesa de més. PONTIFICANT A TORT I A DRET qual tertulia de qualsevol emisora de radio.
ResponEliminaOdiar en un momento dado es normal, hacerlo continuamente es de idiotas..
ResponEliminaIdiotas anónimos Daniel, ese es el problema
EliminaDiuen que de l,amor a l,odi hi ha un pas.. Creus que al revés tambe es aixi? Hi ha un pas de l,odi a l,amor?
ResponEliminade l'amor a l'odi hi ha la convivencia i la rutina de l'avorriment
EliminaO un parell de passos?
ResponEliminade l'odi a l'amor si pot passar en un instant més curt....
Elimina"Idiotas anónimos Daniel, ese es el problema"
ResponEliminaY esta es la respuesta, porque detrás de la pantalla somos invisibles y valientes.
Date cuenta que generalmente, cuando se ponen barrabasadas, se contesta con un Nic, un pseudónimo o en anónimo.
Salut
Poca gente lo hace con nombre y apellido.