Estaven ahir el que en queda dels socialistes, indignats amb el discurs de Rufián. Succeïa aquesta teatralització poc abans de permetre al líder del partit més corrupte de la democràcia reinstal·lar de nou a la Moncloa, els membres i miembras del PSOE s'esquinçaven les vestidures davant la brusca intervenció del portaveu d'ERC. Rufián va dir algunes veritats en el seu discurs centrat a denunciar la "gran traïció socialista" als seus votants. No obstant això, el seu to insípid i la seva habitual sobreactuació li van restar credibilitat i eficàcia que és aquí mdonde perd credibilitat seu discurs, 1 Rufián que em dóna que diu bon dia amb la millor intenció però li surt tambè aquest to aspra, no tan xulesc com el de Montoro, però insípid. El de Rufián no va deixar de ser una mera anècdota; el que cap encara més patètic veure ferits en el seu orgull als mateixos diputats socialistes que havien escoltat, capcots, com els humiliava el candidat a qui anaven a convertir en qüestió de minuts, de nou en president del Govern.

El Mariano dialogant de dimecres passat, es va transformar en el Rajoy prepotent i autoritari de sempre. En el seu discurs no només no es va molestar a agrair la seva abstenció als socialistes, sinó que es va limitar a dir que era conscient del significat de la votació de dijous passat, "així com la que altres han anunciat per al dia d'avui",  tota una declaració d'humilitat i afecte.

Ni un sol diputat socialista, dels que pensaven abstenir a consciència, o per imperatiu de la Gestora es va remoure en el seu seient mentre el candidat, el seu candidat del no es no, els llegia la cartilla. Cap es va replantejar el seu vot còmplice davant la reaparició del Rajoy més Aznarià. Ni tan sols el tgraidor del seu portaveu va voler replicar-en la seva intervenció. Antonio Hernando va pujar a la tribuna amb el discurs escrit, sense retreure al líder popular el to emprat i amb visibles ganes de donar per acabat com més aviat l'humiliant paperot que, per desig propi, li tocava jugar.

Saben que poc resoldrà Rajoy dels problemes creats per l'herència de Govern anterior, llevat d'enterrar l'exiliat Werth, excepte alguna cosa poc important, la resta d'iniciatives ja podem intuir com acabaran perquè aquesta situació ja l'hem vist i viscut durant l'últim any: les resolucions parlamentàries que molestin a l'Executiu seran incomplertes sense més, generant un conflicte de competències que resoldrá, o no, el Tribunal Constitucional d'aci a molts anys; l'eficàcia d'una cosa tan seriosa com reprovar un ministre, ja l'hem vist en el cas del conspirador Jorge Fernández Díaz. Tot això passarà i de cada mesura que prengui el Govern de Rajoy serà corresponsable el Partit Socialista; de cada nou cas de corrupció que esquitxi el Pp serà còmplice passiu el Partit Socialista.

Dissabte 29 octubre 2016 passarà a la Història com el dia en què el PSOE va trair als seus votants i va renunciar a ser oposició; es va suïcidar públicament perquè l'únic objectiu dels seus ideòlegs era acabar com fos amb Pedro Sánchez. Un Pedro Sánchez que, malgrat alguns indubtables errors, al costat dels diputats socialistes que van incomplir la disciplina de vot, va donar un exemple d'honradesa i dignitat. La seva rebel·lia, la seva fidelitat a la paraula donada és l'únic petit raig de llum al que els seus militants i simpatitzants puguin agarrar-se en les dures setmanes que vénen per davant. El pitjor per al PSOE gairebé ni ha començat, encara està per arribar.

Deia Jabés: no és la pregunta sino la resposta la que incendia l'edifici, en el cas del discurs de Rufián, es podria dir, no és el fons del discurs sino la forma la que va encendre als socialistes. Si el voleu llegir:

Presidenta. Señorías.

Sr. candidato Rajoy. Maese Cuñado Rivera. Sra. Susana Díaz Richelieu. Sr.Felipe GonzaleX. Un saludo allá donde estén. Srs. del PSOE Iscariote.

Ustedes llevan 40 años dando una de cal y otra de arena, pero lo de hoy ya es demasiado. Demasiado para socialistas de corazón. Socialistas de corazón a los que hoy queremos dar voz. Como Rubén que les dice: Los fundadores del PSOE se revuelven en sus tumbas. Nunca más vuelvan a decirse socialistas. Nunca más vuelvan a decirse obreros. Traidores es el único nombre que merecen.

O como José Antonio: Quiero que sepan que mi madre tiene 51 años, trabaja fregando suelos por menos de 4€ la hora y llora cada vez que los ve en la tele traicionándola. O como Laura: Mi abuelo murió con el carnet en la mano y el socialismo en el corazón. Si hoy les viera haciendo lo que hacen, mi asco y mi rabia se quedarían muy cortas.

O como Antonio: ¿Y ahora cómo le explico esto a mis hijos?

O como Armando: Cobro 884€ por 168 horas al mes. Vivan con esto una temporada y se les pasarán las ganas de apretar ese botón. Esta es su gente. Su gente. Tienen alguna respuesta para ellos? Algo?

Señores del PSOE, Sociedad Anónima:

¿No les da vergüenza que solo les quede de izquierdas el sitio en el que se sientan en los consejos de administración de las eléctricas?

¿No les da vergüenza doblegarse a los designios de una cacique que gobierna la comunidad autónoma con una de las tasas de paro y fracaso escolar más altas de Europa?

¿No les da vergüenza darle el poder a uno de los partidos más reaccionarios de Europa junto con el cuñadismo neoliberal salvaje que, por ejemplo, dice que está en contra de rebajar el IVA veterinario porque “hay sífilis en Barcelona”? Este es el nivel de esta gente. La buena noticia es que tras lo de hoy la única sorpresa que nos depara la política española es saber en qué partido militará Toni Cantó la próxima legislatura.

¿No les da vergüenza ser republicanos pero monárquicos, socialistas pero neoliberales, obreros pero en consejos de administración y de izquierdas pero dando el poder a la derecha? Les aviso que el mercado de marcas blancas del PP está saturado, entre los Cínicos Naranjas y su escisión Forocoches.

¿No les da vergüenza traicionar tanto a su gente que incluso un consejero de Abengoa al que echaron a patadas parece otra vez de izquierdas? ¿No les da vergüenza pasar del “Si tu no vas, ellos vuelven” al “No vayas que ya te los traemos nosotros”?

¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes persiguen urnas y esconden jaguars? ¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes reciben con abrazos a ricos en jets privados y con pelotazos a pobres en el mar a nado?

¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes encierran en CIEs de la vergüenza a gente cuyo único delito es ser pobre?

¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes consideran inconstitucional prohibir la tortura y asesinato de un animal en una plaza pública?

¿Nos les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes obligan que en un carnet de identidad Sonia se siga llamando Antonio?

¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a los amigos del amigo de un narco que compara una urna con ETA?

¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes tapan el asesinato y escupen en la memoria de José Couso?

¿No les da vergüenza vender la memoria de un partido centenario? No? Igual es porque ya no tienen.

Si le hacen esto a su secretario general y a su militancia, imaginen que no le harán a la gente. Por cierto, Sr. Sánchez la España que le niega a usted votar en su partido es la misma que nos niega a nosotros votar en nuestro país.

Y acabo dirigiéndome una vez más a los compañeros Iglesias y Domènech. Compañeros, teníais razón, el bipartidismo ha muerto. Ahora es un solo partido. PPSOE y el Frente Nacional Naranja. Más fuerte. Más reaccionario. Más hegemónico. Cuánto más necesitáis? Os ayudaremos siempre. Pero nosotros sí que podemos. Si queréis ganar a un partido, no nos escuchéis. Si queréis ganar un país, ayudadnos.

Viva Galiza Ceibe, Viva Andalucía libre, Viva Castilla libre, Gora Euskalerria Askatuta, Visca Catalunya lliure, Visca els Països Catalans. Vivan todas las naciones sin estado.

Muchas gracias y buenas tardes.