Pot semblar una boutade, o un acte de demagogia barata, o potser una observació comparativa, pero, a tall d'inventari, pensaba avui: On ha assassinat més ciutadans l'Estat els últims seixanta anys?, a Cuba o als Estats Units?. El règim castrista ha matat opositors, d'acord, però no en la mesura del régim de Pinochet per comparar: pero en el temps que Castro ha estat al poder, quants negres (i dic negres) han assassinat directa o indirectament els successius governs dels EUA, i segurament la xifra als EUA és molt més alta que la de Cuba, de la mateixa manera que la miseria de la població va repartida a ambdós països, car als EUA la miseria no és nomès física, sino moral, com es pot veure en el seu futur President. Quan parlo de crims d'Estat als EUA em refereixo als interns, car si hi sumem els exteriors la xifra es dispara.
La historia m'absoldrà, deia Fidel. No, compañero! la historia depén de qui l'expliqui t'absol o et condemna, i a partir d'aquí, cadascú amb la seva consciencia. Ho dic perque ara tenim a 300 mil analistes polítics que ens expliquen fil per randa les miseries o virtuts del règim castrista, són els mateixos analistes que ens parlaven quan la sobtada mort de Rita Barberà, o en les últimes eleccions nordamericanes. De fet, és la principal premisa de l'analista polític, opinar de tot sobretot quan ja ha passat, i sense tenir (llevat d'honroses excepcions) ni puta idea de res.