Avui ens hem assabentat que ha mort el Comandante Castro a les 10:29 d'ahir. Amb la seva desaparició acaba definitivament el segle XX. Com passarà a la història depèn de qui ho expliqui, tot i que és un personatge que no deixa indiferent. Descansi en Pau.
Com passa el temps. Li vaig dedicar aquest 'son' de fa tres anys:
Un dia d'aquests farà ja 5 anys que Fidel Castro va abandonar el poder a Cuba, deixant-lo a mans del seu germà. Han passat 5 anys i a l'illa caribenya tot segueix igual. Tot? Si!, Fidel encara camina fresc com una rosa encara que poc a poc. En aquells dies li vaig escriure aquest 'són' a la manera de Don Nicolás Guillén.
Se no bá el comandante
dise su gazetilla,
que informa lo que combiene
o le interesa al mandante.
*
Se no bá el comandante
po no quiere interferí
en la cosa de su Cuba
battante la ha hecho sufrí
Se no bá el comandante
po no quiere interferí
en la cosa de su Cuba
battante la ha hecho sufrí
*
Se no bá el comandante
ma dise que seguirá
escribiendo unas cuattillas
que alguno las leerá.
ma dise que seguirá
escribiendo unas cuattillas
que alguno las leerá.
+*
Se no bá el comandante
y mira que le ha costao
mas de cuarenta año
a su pueblo ha castigao
Se no bá el comandante
y mira que le ha costao
mas de cuarenta año
a su pueblo ha castigao
*
Se no bá el comandante
y continua su hemmano
que siendo como é menó
será el comandantito,
y continua su hemmano
que siendo como é menó
será el comandantito,
(o a lo mejó argo peó).
*
*
Se no bá el comandante
poqué no tié ma remedio
que dejá tranquilo al pueblo
en medio de tanto tedio.
en medio de tanto tedio.
*
Se no bá el comandante
camino de Barranquilla,
no se no caiga otra vé
y se rompa la eppinilla.
camino de Barranquilla,
no se no caiga otra vé
y se rompa la eppinilla.
*
*
Potser la millor manera de definir el resultat de la revolució cubana sigui l'escena inicial de la pel·lícula Juan de los Muertos. Estan Juan i el seu amic en una barqueta de chichinabo intentant pescar i l'amic li diu a Juan:
- Escolta, ja que estem aquí ens en podríem anar fins a Miami.
Ni pensar-ho contesta Juan - Jo sóc un supervivent, a més a més, allí s'hi ha de treballar...
I tambè pot ser molt il·lustratiu revisar si no l'heu vist una altre pel·lícula: Guantanamera. O revisar algun dels poemes de Siete horas en la habana.
Tags:
- MÉS ANT
La Historia al final siempre pone las cosas en su lugar.
Supongamos que el Che no hubiera muerto en Bolivia y estuviera vivo. Y supongamos a la inversa, que el muerto hubiera sido Fidel.
Hoy Fidel estaría idealizado en miles de camisetas de los jóvenes y algún que otro trasnochado congresista andaluz que roba bolis para los colegios de su pueblo en los supers del barrio.
Por otro lado, el que sería cuestionado sería el Che Guevara.
Tantos años en el poder no van bien a nadie, ni al que manda ni al que obedece. Todos se acostumbran y eso no es bueno para la sociedad.
Salut
Així és. No es bo pels dictadors morir al llit. No poden ser llegenda, com el Che
PERQUE,EN GENERAL,SOM MES "TOLERANS" AMB ELS SATRAPAS D'ESQUERRES?...
Per que són dels nostres....és com els dictadors que posem els nostres, com diuen que deia Rumsfeld: Saddam Hussein és el nostre fill de puta.
El clar exemple de la distancia que separa els mites de la realitat, del heroi al home de carn i os.
Ara, el autentic heroi es el poble cubá, ¡¡ aguantar discursos de cinc horas a la plaça del la Revolució amb 43 graus i un 80% d´humitat .....!!.
Només per aixó donarian ganas de fer-se "balsero", fer-lis un tall de manigues als taurons de l´estret de Florida, i plantarse a Miami demanan asil.
Bon cap de setmana
Ai company, com deia Juan a la peli, a MIAMI s'ha de treballar....
Al meu bloc en castellà tens els enllaços de webs disidents dins i fora de Cuba:
https://helenasubirats.blogspot.com.es/2016/11/basta-de-bastion.html
El Che tambe és molt i molt questionable, no idealitzem aquests personatges amb tantes ombres, l'infern està empedrat de bones intencions, que diuen, i les revolucions es mengen els seus herois fins i tot quan moren al llit, mireu que ens van fer beure a galet amb tot plegat, quan érem joves.
El Che va tenir la sort o la dissort de morir jove i de manera tràgica.