No farà falta recórrer a l’Hospitalet, com va proposar Jose Corbacho des de la crida irreverent de Pepe Rubianes des del més enllà en l’última esquela publicada per les seves viudes aquest 1 de març, dia del setè aniversari de la seva mort; o del dia que ens va enviar a tots a fer punyetes, segons paraules de les seves viudes (molt seves, les viudes i les paraules). 
El primer tinent d’alcalde i president de la Ponència del Nomenclàtor, Gerardo Pisarello, va firmar dimarts l’expedient que atorga definitivament la denominació de Pepe Rubianes a la placeta –ehem– del Paral·lel, on es troben els carrers del Marquès de Campo Sagrado i de Viladomat. En els papers municipals –ratificats amb la firma de l’alcaldessa, l’últim tràmit, divendres– en diuen «espai» o «pla», ja que no arriba a plaça, però la polèmica sobre la reforma urbanística de l’avinguda és un debat ja superat, per irreversible. Les seves gamberres viudes van donar en la seva última i ja esperada esquela veu al seu enyorat Pepe, no se sap si a través d’una ouija. «Fa set anys que espero la plaça que em van prometre els alcaldes Hereu i Trias i res de res! Si ho arribo a saber, no em moro! Colau, guapa, enrolla’t», escrivia el fantasma (amb afecte) de Rubianes, segurament a l’únic home a qui l’alcaldessa deurà perdonar haver-li dit «guapa» (a ell se li perdona ser políticament incorrecte). elperiodico.cat

"Amb en Pepe Rubianes mai sabies si el que t'explicava era veritat o inventat, em deia fa temps una companya blocaire en un comentari, que difícilment podia haver estat company de pupitre d'en Federico Jimenez Losantos atès es portaven quatre anys de diferencia, i en canvi ell ho explicava i... possiblement era veritat, o no! No importava, ell ho explicava, rèiem i ens ho creiem, o ho fèiem veure. Una de les anècdotes que em feien molta gràcia d'ell va ser quan explicava la primera vegada que va actuar sol com a monologuista, quan després de Joan Capri, Gila i Jordi Pujol, ell era tambè monologuista. 
Va ser després de deixar Dagoll Dagom, i el lloc un teatre de Figueres. Segons en Pepe, estava molt nerviós i quan faltava mitja hora per començar la seva actuació, pel telèfon interior va trucar a la guixetera (dic jo que si es diu guixeta deu ser guixetera i no taquillera, o es pot dir taquilla - aquí m'he perdut -) 
En resum que truca a la guixetera i li pregunta:
- Que? com anem?
- Malament, contesta aquesta, no s'ha venut cap entrada.
Quan faltava un quart d'hora en Pepe torna a trucar:
- Que? va millor?
- Sí, molt més bé, he venut una entrada.
Moments abans de començar en tornar a trucar, la guixetera li va confirmar que la cosa continuava igual, només s'havia venut una entrada. Pepe va decidir actuar, un artista es deu al seu públic encara que aquest només sigui un, o una sola un itat, i aquest un o unitat, aquest posseïdor de l’única entrada que segons Pepe Rubianes es va vendre el dia del seu debut en solitari a Figueres, era en Pep Cruz, excompany de Dagoll Dagom, a qui es va trobar assegut al teatre tot sol. 
Pepe, va baixar i li va dir: perquè no anem a sopar a algun lloc i t'explico l'espectacle.
Suposo que en Pep Cruz és qui ens podria desvetllar si aquesta història és real o un invent més d'en Pepe, ell ja no ens ho pot aclarir, però en Pep Cruz si, tot i què en el fons, ara ja, que importa........"